Arturo Campi??n Jaimebon

De Viquip??dia

Arturo Campi??n Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebasti??, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarr??s en euskera i castell??, ling??ista, un dels fundadors i acad??mic de nombre de la Reial Acad??mia de la Llengua Basca, acad??mic de la Reial Acad??mia Espanyola, regidor i diputat a Corts. Va escriure en multitud de g??neres: discursos i confer??ncies, articles period??stics, escrits pol??tics, novel??les i contes, llibres sobre hist??ria, antropologia o temes ling????stics, encaminats sempre a una mateixa meta; consagrar?? la seva vida al lema "Euskalherriaren alde" (en pro d'Euskal Herria) i al restabliment de la foralitat de Navarra.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Filologia basca 1.2 Activitat pol??tica 2 Obra 2.1 Castell?? 2.2 Euskera 3 Refer??ncies 4 Enlla??os externs 5 Bibliografia

[edita] Biografia

Nascut al carrer Chapitela de la capital navarresa. El seu avi procedia del nord d'It??lia i el seu pare, d'ideologia liberal era el President de l'Orfe??. Va realitzar els seus primers estudis a l'Institut de Pamplona on va con??ixer Estanislao de Aranzadi i ja va manifestar la seva vocaci?? liter??ria escrivint diversos articles en els peri??dics La Menestra i La Monta??a. Amb divuit anys es va enrolar en la mil??cia liberal durant la Tercera Guerra Carlina. Va estudiar la carrera de Dret en la Universitat d'O??ate, havent d'acabar-la en Madrid en 1876 per suprimir-se el t??tol a O??ate. En Madrid va col??laborar en 1876 amb el peri??dic foralista La Paz i en un article ("El Euskara") instava a la creaci?? d'un grup d'estudiosos de l'euskera. Aquest mateix any va publicar el seu primer llibre Consideraciones acerca de la cuesti??n foral y los carlistas en Navarra, en el qual defensava les institucions p??bliques basques, al decretar-se la seva abolici??, des d'una perspectiva fuerista liberal, i expressava el seu convenciment que la civilitzaci?? basca estava inexorablement acostant-se a la seva fi.

Va intervenir de forma decisiva en 1877 en la fundaci?? de la Associaci?? Euskara de Navarra, molt inicialment denominada "Academia Etnogr??fica de Navarra". Va sr realitzada per Campi??n juntament amb personatges navarresos il??lustres de l'??poca, com Esteban Obanos, Nicasio Landa, Florencio de Ansoleaga, Aniceto Lagarde, Juan Jos?? Herr??n, Juan Iturralde y Suit, el Marqu??s de Guirior, Joaqu??n Herr??n, Nicanor Espoz, Antero Irazoqui, Ferm??n I??arra i Hermilio de Ol??riz. En el programa d'aquesta associaci?? es reflectia:

??	"Si el poble euskara la ra??a del qual, el geni peculiar del qual, els costums del qual s??n tan essencialment distintes de les dels altres pobles, ha pogut conservar la seva personalitat, i s'ha mantingut amb el seu genu?? car??cter i les seves varonils virtuts a trav??s dels segles, ??s indubtablement perqu?? va saber guardar, com en dip??sit sagrat, aquesta antigu??ssima llengua vascongada."	??

Al desembre de 1877, despr??s d'estudiar euskera durant vuit mesos, realitza la belada "Orreaga" en dialectes guipusco??, bisca??, labort?? i sulet?? i 18 varietats de l'euskera de Navarra. En 1879, amb la llegenda "Gast??n de Belzunce" va iniciar una s??rie d'obres breus, contes i llegendes, que va seguir escrivint i publicant intermitentment fins als 70 anys, sent "El rosario de las lavanderas", l'??ltim t??tol d'aquesta s??rie.

El basc va acaparar la seva atenci?? en els anys 1883 i 1884. Va publicar primer Ensayo acerca de las leyes fon??ticas de la lengua vasca i poc despr??s aparegu?? en forma de llibre la monumental Gram??tica acerca de los 4 dialectos literarios de la lengua euskara, que havia publicat fragment??riament des del 1881 a la Revista Euskara de l'Asociaci??n Euskara. Entre 1884 i 1888 cre?? l'obra "El genio de Nabarra", on es resumeix el seu pensament.

Despr??s d'una semblan??a sobre V??ctor Hugo en 1885, als 35 anys, va escriure la seva primera novel??la, D. Garc??a Almorabid. Sempre defensor de les festes basques, en 1891 va ser convidat als Jocs Florals celebrats a Barcelona, en els quals no va perdre l'oportunitat per a enaltir a la naci?? catalana.

A partir de l'any 1896 van apar??ixer les Euskarianas, on, a m??s de nous t??tols, va anar recollint escrits entorn del basc publicats abans de forma dispersa en peri??dics i revistes. Les narracions breus, escrites algunes en euskera, desborden en ocasions tendresa i imaginaci??. No obstant aix??, de vegades s??n altres els ingredients que destaquen en aquests relats: el fort sentiment de la Naturalesa; la preocupaci?? de la fidelitat geogr??fic-hist??rica; la minuciosa pintura dels personatges basconavarresos, arquetips de la idiosincr??sia del pa??s, els forts contrastos de situacions i la simbologia de l'acci?? i els personatges amb els problemes pol??tics de la Navarra del seu temps. Cap assenyalar, entre uns altres, Los hermanos Gamio (1880), Una noche en Zugarramurdi (1881), Pedro Mari (1895), Roedores del mar (1916) y El tamborilero de Erraondo (1917).

En 1910, pr??xima la celebraci?? de l'aniversari de la Batalla de les Navas de Tolosa, Campi??n, juntament amb Altadill i Hermilio de Oloriz, va dissenyar l'escut i l'actual bandera de Navarra, que aquest mateix any va aprovar la Diputaci?? navarresa. En 1918, endinsat ja en l'??ltima fase de la seva vida, va assistir al Congr??s d'O??ate i va donar les iniciatives proposades per les noves generacions, on en aquells dies Arturo Campi??n gaudia d'un renom i acceptaci?? inq??estionables. El Congr??s d'O??ate de 1918 va ser un esdeveniment de gran rellev??ncia: d'una banda, per haver estat promogut per les institucions p??bliques, i, per altra banda, per contar amb la participaci?? tant de bisbes de les di??cesis de Vit??ria, Pamplona i Baiona, com del rei Alfons XIII. Entre les prioritats d'aquest Congr??s es trobava acordar la creaci??, en breu termini, d'una universitat basca que permet??s institucionalitzar acad??micament l'activitat cultural basca i canalitzar les iniciatives de la comunitat cient??fica del Pa??s Basc. Aix?? mateix, es va fundar la instituci?? acad??mica permanent de la Societat d'Estudis Bascos, que contava amb un s??lid fonament soci-pol??tic.

El 22 de desembre de 1918 es van donar cita en Sant Sebasti?? els m??xims responsables de les seccions acad??miques, triats al setembre en el citat Congr??s de O??ate, per a donar a con??ixer els seg??ents nomenaments: el rei Alfons XIII seria el President d'honor; Arturo Campi??n, President honorari; Juli??n Elorza, President efectiu; i Angel Apraiz, professor de la Universitat de Salamanca, secretari general. D'aquesta manera, un Campi??n entrat en anys es convertia en el principal emblema i s??mbol de la nov??sima instituci?? que acabava d'iniciar la seva marxa. L'acad??mia, segons refereix Orixe ^[1]es reunia freq??entment a Sant Sebasti??, una vegada a l'any a Pamplona en el domicili de D. Arturo Campi??n, i altres vegades a Bilbao".

A Sant Sebasti?? tamb?? pronunciaria el seu discurs sobre l'arbre de Guernica^[2]. En 1925 va ser designat membre del jurat per a la concessi?? d'uns premis teatrals, per?? ja en aquells dies els seus ulls comen??aven a ennuvolar-se, quedant-se cec en l'??ltima etapa de la seva vida. Fou en aquestes circumst??ncies, en l'any 1930, quan la Societat d'Estudis Bascos va decidir rendir-li, a inst??ncies de Resurrecci?? Mar??a de Azkue (1864-1951), poeta, catedr??tic i primer director de l'Acad??mia de la Llengua Basca, un sentit homenatge en els cursos d'estiu. Se li va fer lliurament d'una escultura de bronze i va passar a convertir-se en s??mbol i emblema de la instituci?? acad??mica, lloat per Nicol??s Ormaechea (Orixe). Arturo Campi??n va treballar darrere de la institucionalitzaci?? acad??mica de la llengua i cultura basques fins als ??ltims moments de la seva vida. Va morir a Sant Sebasti??, la seva segona resid??ncia despr??s de Pamplona, en 1937 a l'edat de 83 anys.

Campi??n t?? una activitat incessant i polifac??tica. Al mateix temps que literat va ser jurista notable, cr??tic literari i musical, conferenciant, pol??tic, polemista corretj??s autor d'innombrables articles en m??s de 40 diaris i revistes diferents "El Arga", "Lau Buru", "Irurat Bat", "La Avalancha", "El Noticiero Bilbaino", "Hermes", "El Vasco", "Euskal Err??a", "El Eco de Navarra", etc.

[edita] Filologia basca

Campi??n ??s considerat com una de les grans personalitats de la dialectologia de l'euskera juntament amb Louis Lucien Bonaparte, Eug??ne Coquebert de Montbret, Antoine D'Abbadie, A??ibarro, etc. Campi??n va diferenciar els dialectes literaris (definint-los com els utilitzats en la literatura) dels dialectes no literaris. Seguint el mateix cam?? que L. Bonaparte, va assenyalar que l'alt navarr??s, en contra del que deien molts ling??istes, no era un dialecte literari, sin?? un llenguatge m??s col??loquial que contava amb 18 variants. ^[3]

[edita] Activitat pol??tica

A m??s de regidor de l'Ajuntament de Pamplona en 1881, la seva actuaci?? pol??tica va estar marcada per la seva elecci?? com a diputat a Corts el 1893 com candidat integrista i va destacar la seva intervenci?? enfront del ministre Germ??n Gamazo, contra el que es va denominar la "Gamazada":

??	Aqu?? estem els diputats navarresos complint la missi?? tradicional de la nostra ra??a, que tant en la hist??ria antiga com en la moderna i encara contempor??nia, s'expressa amb el verb ???resistir???. Aqu?? estem escrivint un cap??tol nou d'aquesta hist??ria sense igual que ens mostra als vascons defensant el seu territori, la seva casa, la seva llar, els seus costums, el seu idioma, les seves creences, contra la b??rbara ambici?? de celtes, romans, francs, ??rabs i efectuant el miracle d'aconseguir per molts segles la seva nacionalitat diminuta a pesar de tots.	??
???[4]

Posteriorment va ocupar un esc?? per Biscaia en el Senat. Va ser president de les entitats "Euskal Esnalea", "Euskal Err??a", "Societat d'Estudis Bascos" i de l' "Institut d'Estudis Hist??rics i Art??stics de Navarra". Acad??mic de nombre de la Llengua Basca i corresponent de les de la Hist??ria, Ci??ncies Morals i Pol??tiques i Acad??mic de la Llengua Castellana, va gaudir de gran autoritat en els mitjans intel??lectuals bascos.

En el camp pol??tic, va ser m??s un home d'elaboracions te??riques que d'activitat p??blica. La hist??ria de la seva traject??ria pol??tica va ser una recerca del credo pol??tic que m??s s'emmotll??s als seus ideals de defensa a ultran??a de D??u i Furs. Des del republicanismeo federal, rebutjant pel cam?? carlisme i socialisme, va passar a l'integrisme, fins a arribar al nacionalisme basc. Les seves difer??ncies amb els independentistes li van fer prendre el cam?? d'un nacionalisme moderat, que el va dir "unionista", dintre d'una Espanya federal. No va arribar a militar en cap partit. En un altre discurs de Campi??n de 1920, pronunciat despr??s de la vict??ria de el nacionalisme basc a les eleccions de 1918, es reconeix com nacionalista contrari a l'espanyolisme:

??	Vencem, perqu?? les idees nacionalistes es funden en la ra??, la veritat... El poble bask, expansi?? ??tnica d'una ra??a particular, va arribar tard, per?? ha arribat per fi, al sentiment de la seva unitat nacional, trencada i disgregada durant diversos segles en nacionalitats diferents... El basko-espanyol no ??s franc??s, per?? ??s bask; el bask-franc??s, no ??s espanyol, per?? ??s basko. Despr??s el bask no ??s espanyol, ni franc??s: ??s bask. Aqu?? teniu, benvolguts compatriotes, l'??ntima ess??ncia del nacionalisme. Al baso li van fer espanyol i franc??s les constitucions pol??tiques que escriuen els homes; per?? li va fer bask la constituci?? escrita per D??u en el llibre de la naturalesa... Mirant a la ideologia pura del dret i de la just??cia eterns, ??s indubtable que baskos i espanyols estem separats.	??
???[5]

L'actitud d'Arturo Campi??n respecte a la revolta del 18 de juliol de 1936 ha estat sempre objecte de controv??rsia, especialment per la carta que, amb data 14 de setembre de 1936, va rebre el Diari de Navarra. Diu aix??:

??	Sant Sebasti??, 14 de setembre de 1936. Tinc el gust de fer constar que, alliberada aquesta ciutat de la tirania roja, vull manifestar, alhora que la meva protesta m??s en??rgica per la inqualificable conducta del nacionalisme basc, la meva adhesi?? infrangible a la Junta Nacional de Burgos. Arturo Campi??n.	??

No obstant aix??, l'historiador i editor nacionalista basc Bernardo Estorn??s Lasa, que va visitar Campi??n en la seva casa en 1936 abans de la caiguda de la ciutat en mans dels revoltats, va publicar en 1996 una carta en defensa de l'actitud de Campi??n aquells dies:

??	Va tenir paraules reiterades i dur??ssimes de condemna per a la rebel??li??. Jo escoltava esglaiat. El Campi??n de tota la vida l??cid, en??rgic, es debatia en una angoixa incontrolable. Perqu?? Campi??n estimava entranyablement als seus nebots a qui va dedicar, en el seu moment, algunes de les m??s sentides composicions liter??ries. Don Arturo era vidu feia molts anys i no tenia fills. Per aix??, els seus familiars eren els seus parents m??s propers. Jo no s?? el que hauria passat aquest 14 de setembre de 1936, per?? m'ho imagino. Era el moment ??lgid de les viol??ncies i aquestes no s'anaven aparar en les petites min??cies. La lluita propagand??stica tocava el seu punt culminant. Jo no prejutjo res referent a la comunicaci??. Em permetr??, no obstant aix??, alguns comentaris.. En primer lloc, la pressa a escriure aquesta quartilla a l'endem?? de l'ocupaci?? de la ciutat.. En segon lloc, l'??ndole de la mateixa i la seva redacci??, prosa que no ??s habitual d'Arturo.. "Tinc el gust" de fer constar. Si; enorme gust va tenir don Arturo. "Alliberada" la ciutat. "Tirania roja". "La meva protesta m??s en??rgica". "Inqualificable conducta". I, sobretot, "Adhesi?? infrangible", a la Junta Nacional de Burgos.	??

[edita] Obra

[edita] Castell??

• "Los or??genes del pueblo euskaldun. Iberos, celtas y vascos", 1879
• "Ensayo acerca de las leyes fon??ticas de la lengua vasca" 1883
• "Gram??tica de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskara" 1884
• "El genio de Navarra" 1884-1888
• "Pedro Mari", ipuina, 1895
• "Blancos y Negros", 1898
• "La bella Easo", eleberria, 1909
• "El bardo de Itzaltzu" 1917
• "El ??ltimo tamborilero de Erraondo" 1918
• "El rosario de las lavanderas", ipuina, 1924

[edita] Euskera

• "Orreaga", balada escrita en varis dialectes 1877
• "Denbora Antxi??akoen Ondo-Esanak" 1881
• "Okendoren Eriotza" 1883

[edita] Refer??ncies

1. ??? [1]
2. ??? [2]
3. ??? [3]

[edita] Enlla??os externs

• Biografia d'Arturo Campi??n
• Arturo Campi??n i les col??laboracions en la revista e??skaro-argentina "La Baskonia" (1893-1925)

[edita] Bibliografia

• "Arturo Campion y la sociedad de estudios vascos" de Jos?? Javier Granja Pascual. Oihenart: cuadernos de lengua y literatura, ISSN 1137-4454, N??. 5, 1985, pags. 75-93 [6]
• "Posicionamiento de Arturo Campi??n ante el tema ling????stico y la p??rdida de los Fueros en el Pa??s Vasco en 1876" de Ricardo Cierbide Martinena. Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, ISSN 0046-435X, A??o n?? 15, N?? 41-42, 1983, pags. 5-16 [7]