Arthur Kornberg
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1959) |
Arthur Kornberg ( Nova York, EUA 1918 ) és un metge nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959.
[edita] Biografia
Va néixer el 3 de març de 1918 a la ciutat de Nova York en una família d'immigrants de Galítsia. Va estudiar medicina a la Universitat de Rochester, on es va doctorar l'any 1941. Després de treballar durant deu anys al Servei de Salut Pública dels Estats Units, l'any 1952 fou nomeant Cap del Departament de microbiologia de la Universitat de Washington de Saint Louis, i posteriorment fou nomenat cap del Departament de bioquímica de la Universitat de Stanford a Califòrnia.
[edita] Recerca científica
La seva recerca inicial consistí en estudiar el seus elevats nivells de bilirubina a la sang, malaltia coneguda com síndrome de Gilbert, estudis que publicà l'any 1942. Durant la seva estada al Servei de Salut Pública dels EUA dirigí la seva recerca vers la nutrició i les vitamines.
L'any 1946 fou nomenat ajudant de Severo Ochoa a la Universitat de Nova York i amplià els seus coneixements de la química orgànica així com de purificació dels enzims i treballant en la comprensió de la producció del Trifosfat d'adenosina del dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NAD) i el fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NADP). Ochoa havia aconseguit l'aïllament d'un enzim del colibacil que catalitza la síntesi d'àcid ribonucleic (ARN), l'intermediari entre l'àcid desoxirribonucleic (ADN) i les proteïnes. Continuant amb aquests treballs Kornberg aconseguí demostrar l'any 1956 que l'ADN se sintetitza igualment mitjançant la seva polimerasa utilizant el bacteri intestinal anomenat Escherichia coli.
L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Severo Ochoa, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la síntesi de l'àcid nucleic de l'ADN i l'ARN.
El seu fill, Roger D. Kornberg, fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2006.
