On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Arqueobacteri - Viquipèdia

Arqueobacteri

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Arqueobacteris
Registre fòssil: Arquià – actualitat
Arqueobacteri Sulfolobus infectat pel virus STSV-1.
Arqueobacteri Sulfolobus infectat pel virus STSV-1.
Classificació científica
Superdomini: Biota
Clade: Cytota
Clade: Neomura
Domini: Archaea
Woese, Kandler i Wheelis, 1990
Fílums / Classes

Fílum Crenarchaeota
Fílum Euryarchaeota
    Halobacteria
    Methanobacteria
    Methanococci
    Methanopyri
    Archaeoglobi
    Thermoplasmata
    Thermococci
Fílum Korarchaeota
Fílum Nanoarchaeota
ARMAN

Els arqueobacteris són el grup d'éssers vius englobats al domini taxonòmic dels Archaea. Són microorganismes unicel·lulars que generalment viuen en ambients extrems. Com els eubacteris el seu material genètic (ADN) no està emmagatzemat dins un nucli.


Taula de continguts

[edita] Terminologia

Arqueobacteri prové del grec archaios (antic o primitiu) i backterion (bacteri) la raó és que en trobar-se en ambients extrems en un inici es va creure que eren característiques arcaiques adoptades de quan els ambients extrems dominaven la terra primitiva i que els diferencien dels eubacteris més moderns. Després s'ha vist que no hi ha motius per pensar que hagi de ser així. Arqueobacteris i eubacteris constitueixen el dos grans grups de bacteris.

Hom pot referir-se als arqueobacteris per la seva denominació taxonòmica: Archaea, Archaebacteria, Archea, Archeobacteria o Archaeobacteria.

L'arbre filogenètic basat en dades de l'ARNr mostra els tres grans dominis dels éssers vius: Archaea, Eukarya i Bacteria.
L'arbre filogenètic basat en dades de l'ARNr mostra els tres grans dominis dels éssers vius: Archaea, Eukarya i Bacteria.

[edita] Taxonomia

És comú que a efectes terminològics els arqueobacteris siguin bacteris. La confusió actual neix de les classificacions taxonòmiques tradicionals:

  • Els arqueobacteris són procariotes igual que els eubacteris, en contraposició als eucariotes.
  • Els arqueobacteris són moneres igual que els eubacteris, en contraposició als altres quatre regnes: animals, vegetals, fongs i protistes.

El 1977 Carl Woese i George Fox identificaren els tres grans grups taxonòmics dels organismes vius, els tres dominis, basant-se en estudis de l'ARN ribosòmic 16S:

  • Archaea (arqueobacteris), són els bacteris dels ambients extrems.
  • Bacteria (eubacteris), o bacteris comuns, com els que produeixen infeccions.
  • Eukarya o eucariotes, com els animals, les plantes, els protozous...

Parlant en termes filogenètics, a partir de l'enàlisi de l'ARNr, que és el marcador evolotiu més habitual, els arqueobacteris són més propers als eucariotes com els humans que no els eubacteris, que són més propers al progenot, és a dir, a l'ancestre comú de tots tres (i d'aquí el seu nom). Però seguint l'evolució d'altres gens semblaria que són el domini més antic dels tres o que està més emparentat amb els eubacteris que amb els eukariotes. Això seria degut a què en el brou primitiu hi va haver una gran transferència horitzontal entre espècies.

[edita] Característiques distintives dels Archaea

A l'igual que els eubacteris i a diferència dels eucariotes, els arqueobacteris són organismes sempre unicel·lulars, sense nucli, de mides microscòpiques (entre 0.1 a 15 μm de diàmetre, o fins a 200 μm si agrupats en filaments), amb formes típicament bacterianes (esfèrics, espirals, bacil·lars...), amb ADN circular covalentment tancat, a on hi podem trobar metabolismes de reducció de sofre, de desnitrificació, de fixació de nitrogen, de quimiolitotrofia; amb ribosomes 70S (els dels eucariotes són 80S)...

A l'igual que els eucariotes i a diferència dels eubacteris, els arqueobacteris tenen en els seus processos de transcripció i traducció genètica iniciadors d'ARN de transcripció de metionina (els eubacteris de formil-metionina), hi ha sensibilitat dels ribosomes a la toxina diftèrica, cap d'ells té capacitat de nitrificar (alguns eubacteris sí), no tenen àcid muràmic a la paret cel·lular, tenen més d'una polimerasa d'ARN...

A diferència d'eubacteris i d'eucariotes, els arqueobacteris no poden realitzar fotosíntesi clorofíl·lica (sí que n'hi ha que fan fotosíntesi per carotens), poden realitzar metanogènesi, la membrana cel·lular conté lípids amb unions d'èter de glicerol (enlloc de les d'èster glicerol dels Bacteria i dels Eukaryotes), poden tenir flagels de composició i desenvolupament únics...

[edita] Hàbitat

N'hi ha d'aeròbics, d'anaeròbics i d'anaeròbics facultatius.

Molts Archaea viuen en ambients de condicions extremes:

  • Temperatura molt baixa.
  • Temperatura elevada: Els arqueobacteris termòfils extrems poden viure per sobre dels 100ºC. Els trobem en gèisers i surgències termals submarines. La soca 121 és un arquobacteri capaç de resistir temperatures de 121ºC, més que qualsevol altra forma de vida coneguda.
  • Salinitat elevada: Els arqueobacteris halòfils viuen en concentracions de sal del 20%, molt a prop del límit de saturació (32%). Els trobem en salines, salmorres, llacs salats, aliments salats...
  • Elevada acidesa. Sovint els termòfils són també acidòfils, ja que els trobem en aigües de pH molt baix. Per exemple: el Picrophilus té l'habilitat de sobreviure a pHs de fins a 0.06.
  • Elevada alcalinitat: Per exemple, Plectonema nostocorum pot viure en pH 13.

Però no tots els arqueobacteris viuen en condicions extremes, per exemple els metanogens, responsables de produir metà als intestins dels remugadors (o de l'ésser humà), viuen a temperatura corporal.

Tampoc tots els bacteris d'ambients extrems són arqueobacteris (per exemple, hi ha eubacteris psicròfils que viuen a temperatures sota zero).

[edita] Classificació

Es divideixen en dos grups principals, segons estableixen els estudis de les seqüències de l'ARN ribosòmic:

  • Euryarchaeota
  • Crenarchaeota (es troben en diversos hàbitats, inclòs el sòl, on participen en gran mesura en el procès de nitrificació)


Segons la classificació Bergey (Bergey's Manual of Systematic Bacteriology), hi distingim:

[edita] Enllaços externs

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu