Paret cel·lular
De Viquipèdia
La paret cel·lular és una matriu extracel·lular de bacteris, fongs, algues i plantes. És una capa rígida que es localitza a l'exterior de la membrana plasmàtica i actúa com a compartiment cel·lular intervenint en totes les relacions de la cèl·lula amb l'entorn. A més a més, la paret cel·lular protegeix els continguts de la cèl·lula, dóna rigidesa a l'estructura cel·lular, i en el cas dels fongs i plantes, defineix l'estructura i confereix suport als teixits.
La paret cel·lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. En les plantes, la paret cel·lular està constituida majoritàriament, d'un polímer de carbohidrats denominat cel·lulosa, i pot actuar també com a magatzem de carbohidrats per a la cèl·lula. En els bacteris, la paret cel·lular està constituïda d'un peptidglicà. Entre els archaea es presenten parets cel·lulars amb diferents composicions químiques, incloent capes S de glicoproteïnes, pseudopeptidglicà o polisacàrids i fins i tot un gènere, el Thermoplasma, que no presenta paret cel·lular. Els fongs presenten parets cel·lulars de quitina, i les algues tenen típicament parets construïdes per glicoproteïnes i polisacàrids. Tot i això, algunes espècies d'algues poden presentar una paret cel·lular composta per àcid silícic. Sovint es presenten altres molècules accessòries integrades a la paret cel·lular.
[edita] Paret bacteriana
La paret bacteriana està feta de peptidoglicà (també anomenat mureïna), que està format per cadenes de polisacàrid entrecreuades per pèptids inusuals que tenen aminoàcids D.[1] Les parets cel·lulars bacterianes son diferents de les parets de plantes i fongs que estan fetes de cel·lulosa i quitina, respectivament.[2] També són diferents de les parets de Archaea, que no tenen peptidoglicà. La paret cel·lular és essencial per la supervivència de molts bacteris i l'antibiòtic penicil·lina pot matar als bacteris inhibint un pas en la síntesi del peptidoglicà.[2]
N'hi han dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades Gram-positiu i Gram-negatiu, respectivament. Els noms venen de la seua reacció a la tinció de Gram, una proba extensament utilitzada per la clasificació de las espècies bacterians.[3]
- Als bacteris Gram-positius la paret bacteriana té una gruixa capa de peptidoglicà a més d'àcids teicoics, que són polímers de glicerol o ribitol fosfato. Els àcids teicoics s'uneixen al peptidoglicà o a la membrana citoplasmàtica.
- Als bacteris Gram-negatius la capa de peptidoglicà és relativament prima i es troba envoltada per una segona membrana lipídica exterior que té lipopolisacàrids i lipoproteïnes. La capa de peptidoglicà s'uneix a la membrana externa amb lipoproteïnes.
La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i únicament Firmicutes i Actinobacteria (conegudes prèviament com bacteris Gram-positius de contingut GC baix i bacteris Gram-positiu de contingut GC alt, respectivament) tenen parets Gram-positives.[4] Estes diferències d'estructura poden produir diferències a la susceptibilitat antibiòtica, per exemple, la vancomicina no més pot matar als bacteris Gram-positius i és inútil contra patògens Gram-negatius, como ara Haemophilus influenzae o Pseudomonas aeruginosa.[5]
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ van Heijenoort J (2001). «Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan». Glycobiology 11 (3): 25R – 36R. PMID 11320055.
- ↑ 2,0 2,1 Koch A (2003). «Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research». Clin Microbiol Rev 16 (4): 673 – 87. PMID 14557293.
- ↑ Hans Christian Gram (1884). «Über die isolierte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten». Fortschr. Med. 2: 185–189.
- ↑ Hugenholtz P (2002). «Exploring prokaryotic diversity in the genomic era». Genome Biol 3 (2): REVIEWS0003. PMID 11864374.
- ↑ Walsh F, Amyes S (2004). «Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens.». Curr Opin Microbiol 7 (5): 439-44. PMID 15451497.
