Paret cel??lular
De Viquip??dia
La paret cel??lular ??s una matriu extracel??lular de bacteris, fongs, algues i plantes. ??s una capa r??gida que es localitza a l'exterior de la membrana plasm??tica i act??a com a compartiment cel??lular intervenint en totes les relacions de la c??l??lula amb l'entorn. A m??s a m??s, la paret cel??lular protegeix els continguts de la c??l??lula, d??na rigidesa a l'estructura cel??lular, i en el cas dels fongs i plantes, defineix l'estructura i confereix suport als teixits.
La paret cel??lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. En les plantes, la paret cel??lular est?? constituida majorit??riament, d'un pol??mer de carbohidrats denominat cel??lulosa, i pot actuar tamb?? com a magatzem de carbohidrats per a la c??l??lula. En els bacteris, la paret cel??lular est?? constitu??da d'un peptidglic??. Entre els archaea es presenten parets cel??lulars amb diferents composicions qu??miques, incloent capes S de glicoprote??nes, pseudopeptidglic?? o polisac??rids i fins i tot un g??nere, el Thermoplasma, que no presenta paret cel??lular. Els fongs presenten parets cel??lulars de quitina, i les algues tenen t??picament parets constru??des per glicoprote??nes i polisac??rids. Tot i aix??, algunes esp??cies d'algues poden presentar una paret cel??lular composta per ??cid sil??cic. Sovint es presenten altres mol??cules access??ries integrades a la paret cel??lular.
[edita] Paret bacteriana
La paret bacteriana est?? feta de peptidoglic?? (tamb?? anomenat mure??na), que est?? format per cadenes de polisac??rid entrecreuades per p??ptids inusuals que tenen amino??cids D.[1] Les parets cel??lulars bacterianes son diferents de les parets de plantes i fongs que estan fetes de cel??lulosa i quitina, respectivament.[2] Tamb?? s??n diferents de les parets de Archaea, que no tenen peptidoglic??. La paret cel??lular ??s essencial per la superviv??ncia de molts bacteris i l'antibi??tic penicil??lina pot matar als bacteris inhibint un pas en la s??ntesi del peptidoglic??.[2]
N'hi han dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades Gram-positiu i Gram-negatiu, respectivament. Els noms venen de la seua reacci?? a la tinci?? de Gram, una proba extensament utilitzada per la clasificaci?? de las esp??cies bacterians.[3]
- Als bacteris Gram-positius la paret bacteriana t?? una gruixa capa de peptidoglic?? a m??s d'??cids teicoics, que s??n pol??mers de glicerol o ribitol fosfato. Els ??cids teicoics s'uneixen al peptidoglic?? o a la membrana citoplasm??tica.
- Als bacteris Gram-negatius la capa de peptidoglic?? ??s relativament prima i es troba envoltada per una segona membrana lip??dica exterior que t?? lipopolisac??rids i lipoprote??nes. La capa de peptidoglic?? s'uneix a la membrana externa amb lipoprote??nes.
La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i ??nicament Firmicutes i Actinobacteria (conegudes pr??viament com bacteris Gram-positius de contingut GC baix i bacteris Gram-positiu de contingut GC alt, respectivament) tenen parets Gram-positives.[4] Estes difer??ncies d'estructura poden produir difer??ncies a la susceptibilitat antibi??tica, per exemple, la vancomicina no m??s pot matar als bacteris Gram-positius i ??s in??til contra pat??gens Gram-negatius, como ara Haemophilus influenzae o Pseudomonas aeruginosa.[5]
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? van Heijenoort J (2001). ??Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan??. Glycobiology 11 (3): 25R ??? 36R. PMID 11320055.
- ??? 2,0 2,1 Koch A (2003). ??Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research??. Clin Microbiol Rev 16 (4): 673 ??? 87. PMID 14557293.
- ??? Hans Christian Gram (1884). ????ber die isolierte F??rbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpr??paraten??. Fortschr. Med. 2: 185???189.
- ??? Hugenholtz P (2002). ??Exploring prokaryotic diversity in the genomic era??. Genome Biol 3 (2): REVIEWS0003. PMID 11864374.
- ??? Walsh F, Amyes S (2004). ??Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens.??. Curr Opin Microbiol 7 (5): 439-44. PMID 15451497.