Antoni Soler i Ramos
De Viquipèdia
Antoni Soler i Ramos (Olot, 3 de desembre de 1729 – El Escorial, 20 de desembre de 1783), compositor català, un dels màxims representants de la música per a teclat de la península ibèrica a finals del barroc.
Als sis anys entrà a formar part de l'escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve i Benet Valls. El 1746 guanyà la plaça de mestre de capella a la seu de Lleida i abandonà el monestir. Sembla que també exercí de mestre de capella a la catedral de La Seu d'Urgell. El setembre de 1752 es trasllada al monestir del Escorial on professa com a monjo jerònim. Gràcies als contactes amb la cort, completà la seva formació amb Domenico Scarlatti i José de Nebra i fou nomenat professor de música de l'infant Gabriel de Borbó, fill de Carles III.
La seva producció musical s'enquadra en l'època de transició del barroc al classicisme musical, en l'anomenat estil galant, i està clarament dominada per les obres per a teclat. A més a més, també redactà una obra teòrica titulada Llave de la modulación y antigüedades de la Música (1762). Dins la seva producció destaquen:
- Més de 200 sonates per a clavicèmbal
- 6 quintets per a cordes i teclat.
- 6 concerts per a dos teclats.
- 9 misses.
- 25 himnes religiosos.
- 5 rèquiems.
- 60 psalms.
- 13 magnificats.
- 21 obres per al servei de difunts.
- 5 motets.
- 132 villancets.
