[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estil galant - Viquipèdia

Estil galant

De Viquipèdia

En música, l’estil galant és un moviment que sorgeix cap el 1730 com a reacció a la complexitat de la música de l’ultim barroc. Representa un retorn a la simplicitat i preten apropar la música a la naturalitat que segons ells havia abandonat la música barroca.

El terme galant prové del francès i es va utilitzar abundantment per a designar tot allò que es creia modern, alegre, elegant, exquisit, fàcil i civilitzat. S’extendrà per tot Europa però serà especialment a França i Alemanya on tindrà un major seguiment.

Podem definir la música galant com una música agradable, espontània, entretinguda i facilment comprensible. Més dirigida als aficionats que als experts i s’aplica especialment a la música per a teclat i a la música de cambra. L'estil galant és un dels estils precursors del classicisme musical.

Dona preponderància a la melodia, que ha de ser senzilla, cantable i susceptible a ser embellida per l’ornamentació que habitualment es deixa al criteri de l’interpret, amb un fraseig regular, propi de la música de dansa.

A nivell harmònic, defuig els excessos contrapuntistics del barroc, substituint-lo amb la presentació d’unes funcions tonals clares que s’expressen de manera contundent en la línia del baix, molt clarament diferenciada de la línia melòdica principal.

Cap dels grans compositors del segle XVIII adopta aquest estil com a propi i únic, però es poden considerar galants algunes de les obres de François Couperin i Jean-Philippe Rameau, a França, Giovanni Battista Sammartini i Baldassare Galuppi, a Italia, Georg Philipp Telemann i Carl Philipp Emanuel Bach a Alemanya i Thomas Augustine Arne, William Boyce i Johann Christian Bach a Anglaterra.

La pràctica d'anomenar la música de l'estil galant com a rococó ha caigut en desús, ja que si bé son moviments coetanis, el terme rococó es propi de les arts plàstiques i decoratives mentre que galant és utilitzat per tractadistes rellevants de l'època com ara Marpurg, Quantz i C.P.E. Bach, entre d'altres.

[edita] Bibliografia

  • Grout, Donald J. i Claude V. Palisca. Historia de la música occidental, 2. 3a. ed. Alianza Editorial, Madrid, 2001
  • Pestelli, G. Historia de la música, 7 - La época de Mozart y Beethoven Ed. Turner Música, Madrid 1986.
  • Michels, U. Atlas de música, II. Alianza Editorial, Madrid, 1992

[edita] Enllaços externs