[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Antoni Clavé i Sanmartí - Viquipèdia

Antoni Clavé i Sanmartí

De Viquipèdia

Antoni Clavé i Sanmartí ( Barcelona 1913 - Sant Tropetz, França 2005 ) fou un artista pluridisciplinari que va conrear diferents tècniques com el cartellisme, el collage, l'escultura, el gravat, la fotografia, el cinema,la joieria, el tèxtil, la ceràmica, la escenografia teatral, però que va triomfar principalment en la pintura, el dibuix i la il·lustració, disciplines que l'han portat a un gran reconeixement internacional.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 5 d'abril de 1913 a la ciutat de Barcelona. Després d'iniciar la seva carrera artística de forma autodidacta, l'any 1930 ingressà a l'Escola d'Art de Barcelona, on hi estigué dos anys. Obligat a exiliar-se a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, s'instal·là a la ciutat de París. L'any 1956 Clavé abandonà París per instal·lar-se a la ciutat de Sant Tropetz, població situada a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

L'any 1984 l'Estat Espanyol li reconegué la seva vàlua artística amb l'expossició de més de 100 obres al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia, i aquell mateix any li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Morí a la ciutat de Sant Tropetz el 30 d'agost de l'any 2005, sent enterrat posteriorment al cementiri de Montparnasse de París.

[edita] Obra artística

[edita] Anys 30

A l'acabar els seus estudis al principi de la dècada del 1930 es va donar a conèixer com a cartellista a Barcelona, on va tenir un gran èxit en el món del cinema.

A la ciutat de París, on fugí durant la Guerra Civil Espanyola, inicià la seva carrera d'il·lustrador i decorador de teatre per a les obres, entre d'altres, Carmen i Gargantua. El descobriment del millor art dels museus parisencs li va causar una gran commoció, i la seva primera obra pictòrica rep influències de Vuillard i sobretot de Pierre Bonnard.

Degut a la residència en aquesta ciutat, se l'ha adscrit a la coneguda Escola de París juntament amb altres artistes d'altres nacionalitats, però també juntament amb els espanyols Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró o Antonio Saura, artistes amb els quals va compartir residència a la capital francesa i més que unes tendències artístiques concretes.

[edita] Anys 40

El 1944 va conèixer personalment a Picasso, fet que el va marcar al llarg de la seva vida, i que fou una amistat que perdurà fins a la mort de l'artista de Màlaga. Des d'aleshores anà abandonant el camí iniciat i començà a desenvolupar una obra amb una plàstica ben diferent i menys clàssica.

[edita] Anys 50

A la dècada del 1950 comença una intensa tasca en el món del ballet i del teatre, utilitzant maniquís, i agafant un gran renom en el món de l'escenografia internacional. Alhora va iniciar un treball d'il·lustracions de Gargantúa que el portà a familiaritzar-se amb una iconografia medieval que va anar desenvolupant en les seves famoses sèries de guerrers, reis, reines i cavallers, que a l'inici eren representats en un cert realisme, però que a mesura que anava passant el temps va anar guanyant terreny l'abstracció dins de l'evolució de la seva obra pictòrica. Al mateix temps les figures perden precisió i forma, donant pas al traç i a una personal gama de colors i textures com a principals protagonistes de les seves obres.

L'any 1952 participà en la pel·lícula Hans Christian Andersen ("El magnífic Andersen"), dirigida per Charles Vidor, sent el responsable de realitzar els decorats (juntament amb Richard Day i Howard Bristol) i el vestuari (juntament amb Mary Willis i Barbara Karinska), treballs pels quals fou candidat al Premi Òscar. A partir, però, de 1954 abondonà la decoració per dedicar-se a la pintura.

[edita] Anys 60

A la dècada del 1960 destacà en l'homenatge que l'artista feu a Domenikos Theotokopoulos, "El Greco". En aquesta época clarament es veuen les influéncies dels clàssics i de l'època del barroc. Especial rellevància agafa la temàtica del cavaller de la mà al pit, que és un referent, especialment la mà, que s'anirà repetint en la futura obra de Clavé. En aquesta època es caracteritza per el pas definitiu cap a l'abstracció en la seva obra, a on clarament es superposa a la figura o al tema escollit per l'artista.

Homme en papier froissé, 1979
Homme en papier froissé, 1979



[edita] Anys 70

La dècada del 1970 Clavé continuà la seva evolució de formes i colors, utilitzant tècniques diverses, com ara el collage o el "trompe-l'oeil", inclús inventant-se’n de noves com el "papier froissé" fruit d’una causalitat tècnica en l'us de l'aerosol sobre papers arrugats i que va fer servir de manera molt personal no solament en aquesta època, sinó en èpoques posteriors.

L'any 1978 el Museu Nacional d'Art Modern de París, actual Centre Georges Pompidou, li dedicà la primera retrospectiva, el que convertí a Clavé en un dels artistes més prestigiosos de la seva generació.



[edita] Anys 80

Sense Títol, 1990
Sense Títol, 1990

La dècada del 1980 destacà per la sèrie que dedicà a Picasso anomenada "A Don Pablo", en la qual s'inspirà en gravats picassians, així com també les influències que va rebre en dos grans viatges que va fer al Japó i Nova York, on destil·la els aspectes que més li van cridar l'atenció de la cultura històrica i social d'aquests indrets.

[edita] Últims anys de vida

Les obres de la dècada del 1990 i dels principis del segle XXI es caracteritzen per la recreació de les textures dins l'abstracció amb una utilització profusa dels "papiers froissés" i d'altres temàtiques utilitzades en les seves etapes anteriors.

El reconeixement internacional d'aquest artista quedà constància en la profusió de les seves obres en importants col·lecions, ja tant particulars com públiques, en diferents països del món com ara França, Japó, Estats Units, Suïssa i Corea entre d'altres.

[edita] Enllaços externs