American Indian Movement

De Viquip??dia

El Moviment Indi Americ?? ??s una organitzaci?? fundada el 28 de juliol del 1968 a Minneapolis pels chippewa Clyde Bellecourt, Dennis Banks i George Mitchell, com a ???societat guerrera al servei del poble indi??? amb objectiu de reconstruir l'economia per tal de ser autosuficients a les reserves, i que pretenia unificar 20 organitzacions tribals que no havien aconseguit implantar-se als guetos indis (avui dia el 62% dels indis viu a ciutats, i el 32% per dessota del llindar de la pobresa). Primer lluitaren contra la injust??cia racial, i despr??s contra el subdesenvolupament. Les prioritats s??n ficades per les comunitats, que informen a la direcci?? de les accions a emprendre. T?? 79 cap??tols o seccions, 9 d'elles al Canad??, i totes elles aut??nomes, ja que ??s un moviment panindi. El 1990 el cap era Oyate Wacinyapi o Russell Means, dakota. El 1970 van crear les Survival Schools, per tal de recuperar la cultura ??ndia.

Taula de continguts 1 Origens 2 Lluita pels drets i pels tractats 3 Wounded Knee, 1973 i els incidents d'Oglala 4 La mort d'Aquash i el cas Peltier 5 La lluita als 80 6 I la lluita continua... 7 Bibliografia 8 Enlla??

[edita] Origens

El 1962 dos presos ojibway empresonats a Stillwater (Minnesota), Clyde Bellencourt (condemnat a 3 anys per robatori amb arma) i Eddy Benton Banai, excitats per les protestes ??ndies, arribaren a la conclusi?? que els indis havien de resoldre llurs propis problemes per tal de sobreviure. Aix?? hi organitzaren 46 presoners indis en una mena de programa d'educaci?? ??ndia . Alguns d'ells havien participat en les lluites contra la termination de llurs tribus (61 grups tribals foren terminats entre el 1954 i el 1961). El 1964 Clyde Bellencourt fou alliberat sota paraula i intent?? organitzar el Red Ghetto de Minneapolis a l'estil dels moviments pro-drets civils. Aix??, el juliol del 1968, amb E.B. Banai, George Mitchel i Dennis Banks (1932) hi fundaren el Concerned Indian Americans, futur AIM. Des d'ac?? denunciaren el racisme a la feina. D'antuvi reclamaren igualtat en la feina, habitatge i educaci??. Bellencourt va organitzar patrulles per protegir els indis de la viol??ncia policial, filmar les detencions il??legals i informar dels drets als detinguts. Per aquest motiu fou apallissat unes 30 vegades.

El 6 de mar?? del 1968 el president Johnson fa un missatge on rebutja la Termination. L'AIM va dur a terme aleshores programes socials i legals, aix?? com els survival schools a Milwaukee, Saint Paul i Minneapolis. El 1970 Russell Means o Oyate Wacinyapi, de Pine Ridge i cap del Cleveland's Indian Center, participa a la Confer??ncia ??ndia de Minneapolis i funda el cap??tol de l'AIM a Cleveland.

El 1969 Richard Nixon va nomenar comissionat d'afers indis el mohawk-sioux Louis R. Bruce, i torna 19.200 hect??rees de terra sagrada als taos. Per?? el 1975 aprova l'Autodetermination Indian Land. Alguns d'ells formaren part del grup Indians of All Nations que entre el 20 de novembre del 1969 i el 14 de juny del 1971 van ocupar l'illa d'Alcatraz, en case a una llei que els permetia ocupar terres que el govern federal abandon??s, per tal de fer un centre cultural.

[edita] Lluita pels drets i pels tractats

Entre tardor del 1970 i primavera del 1971 l'AIM i el grup Oglala Siux Tribe establiren un campament simb??lic al Mont Rushmore, i celebraren el Dia de Dol Nacional a Plymouth (Massachusetts). Banks, Means i Trudell n'esdevindran portantveus, i posaran de moda el look indi. No es van poder introduir, per??, entre els hopi, iroquesos ni entre els puyallup-nisqually, als qui donaren suport, perqu?? eren sospitosos de ser radicals. Reclamaren l'autodeterminaci?? en base a l'art 1 de la Resoluci?? 220 del 12 de desembre del 1966 de les Nacions Unides.

Poc despr??s van fer pactes amb la United Native Americans i amb Indians of All Tribes, merc?? la qual cosa se'ls uniren Leonard Crow Dog, lakota l??der de la Native American Church, i Leonard Peltier, sioux-ojibwa de Turtle Mountain (Dakota Del Nord), parlant d'ojibwa i coneixedor de la medicina ??ndia, que el 1965 es dedic?? a rehabilitar alcoh??lics i delinq??ents a Seattle, on contact?? amb els cosins militants de l'AIM Jim i Steve Robideau. El 1970 Peltier, Richard Oakes, Mad Bear i dirigents xicanos participaren a les protestes de Fort Lawton (Seattle) pels drets de pesca. El mateix any l'AIM va fundar chapters a Milwaukee (Herb Powless), Oklahoma (Carter Camp, potawatomi), Iowa (Lorelei Decora) i Cleveland (Russell Means). A Davis (Calif??rnia) fou creada la Dehanawigha-Quetzalcoatl University, primera universitat xicano-??ndia. El 1971 l'AIM intent?? ocupar Fort Lawton; poc despr??s va celebrar un Congr??s a Farmington (Nou M??xic) on protestaren per l'assassinat i mutilaci?? de dotze indis, i un altre a Page (Arizona) on preotestaren pels maltractes i discriminacions (Peltier i Bellecourt havien estat empresonats.

Pel febrer del 1972 l'oglala Raymond Yellow Thunder fou assassinat a Gordon. Els assassins nom??s foren acusats d'agressi??, i la fam??lia de l'assassinat no va rebre cap suport de la BIA ni de les autoritats tribals, ra?? per la qual el seu nebot Severt Young Bear la demana a l'AIM. Aquests organitzaren manifestacions, i aconseguiren un nou judici i la dimissi?? dels caps de la policia local. Aix?? els donaria prestigi davant els caps tradicionals de Pine Ridge. El cap de la reserva, Dick Wilson, conegut pel seu nepotisme i malversaci?? de cabals, usats per armar una mil??cia privada els Guardians of the Oglala Nation o GOON (que tenen tot el suport tant de la BIA com del FBI i del Departament de Just??cia) crida a la BIA i prohibeix les activitats de l'AIM a la reserva.

L'octubre del 1972 Sidney Mills, Russell Means i Hank Adams denunciaren en una roda de premsa a Seattle la mort el 20 de setembre a Santa Clara (Calif??rnia) de Richard Oakes, i demanaren protecci?? per als indis.

Means, Banks i Mad Bear Anderson tamb?? organitzaren la Marxa dels Tractats Violats, i obtingueren cert suport del comissionat de la BIA Louis Bruce (siux-mohawk), per?? Harrison Loesch, del Bureau of Land Management, ??s qui supervisa la BIA. El 1971 decreta que els informes d'impacte ambiental a les explotacions minaires a les reserves no li s??n d'aplicaci?? perqu?? ???no s??n terra p??blica???. Peltier, el chippewa Stanley Moore i Robert Burnette (cap del Consell Tribal de Rosebud) tamb?? ocuparen durant cinc dies els edificis de la BIA reclamant habitatges de qualitat.

El secretari d'informaci??, Rogers Morton, els va acusar de br??tols i comunistes, aix?? com la John Birch Society, qui els compar?? als CPUSA i als Black Panthers, acusats d'antiamericans. El FBI els considera una amena??a nacional.

En aquells anys van redactar com a programa els anomenats Twenty Points, on destaca:

• Restauraci?? de la constitucionalitat dels tractats, abolits el 1871, que reconeixien la sobirania ??ndia, i el restabliment del Tractat de Fort Laramie del 1868.
• Elaboraci?? d'una Llei de Reforma de la Terra, per restaurar-ne la base que permeti llur tradicional forma de vida.

El 22 de novembre del 1972 Peltier fou detingut per uns aldarulls en un restaurant a Milwaukee, fou maltractat i tancat cinc mesos.

Per?? el 8 de gener del 1973 el FBI classifica als l??ders de l'AIM i dels Trail Fisheries com a ???extremistes???, i dicta persecuci?? contra 32 l??ders indis, i decideixen neutralitzar-los amb els COINTELPRO. Richard Nixon, endem??s, afirma que ell nom??s fa tractats amb les nacions estrangeres i no pas amb els seus propis ciutadans.

El gener del 1973 un altre oglala, Wesley Bad Heart Bull, fou assassinat en un bar de Buffalo Gap per un blanc, Darold Schmidt, qui ser?? jutjat nom??s per agressi??. La mare del difunt demana ajut a l'AIM, qui hi envia Means, Banks, Crow Dog i el choctaw Dave Hill. Hi ha incidents a Custer, i en l'enfrontament entre blancs i l'AIM del 6 de febrer n'arresten 30. En soltaran 19, per?? no pas Sara Bad Heart Bull ni als l??ders de l'AIM. Simult??niament, els tradicionalistes de Pedro Bissonette fundaren l'Oglala Siux Civil Rights Organisation (OSCRO), i pel febrer del 1973 organitzen una marxa cap a l'edifici de la BIA per protestar per la renda de la terra i per demanar la destituci?? de Dick Wilson, ja que la policia entr?? il??legalment a la reserva per tal de protegir-lo com a un vulgar dictador del Tercer M??n.

[edita] Wounded Knee, 1973 i els incidents d'Oglala

Aleshores el 26 de febrer del 1973 el portaveu dels caps oglala, Frank Fools Crow (1890-1989), qui havia estat cap suprem dels lakota del 1930 al 1989, demana oficialment ajut l'AIM. Gladys Bissonette recapta diners i aliments, per?? l'esgl??sia els nega suport i calla els fets. El dia 28 decideixen marxar cap a Wounded Knee i publiquen un escrit demanant que negoci??n les demandes i que protegeixin els nens i ancians, amb el suport dels caps oglala Fools Crow, Edgar Red Cloud i Peter Catchey, i dels membres de l'AIM Carter Camp, Vern Young, Pedro Bissonette, Eddie White Wolf, el wichita Stan Holder, Crow Dog, Buddy Lamont, W. Black Elk, Clyde Bellecourt, Ellen Moves Camp, Frank Clearwater, el matrimoni Nogeeshik Aquash (chippewa) i Anna Mae Pictou-Aquash (micmac) i Russell Means. Tamb?? hi era Rachel Hollow Horn, descendent d'un dels massacrats el 1891.

El 29 de febrer hi foren assetjats pel FBI. L'1 de mar?? els senadors George MacGovern i James Abourezk els visitaren i s'entrevisten amb els l??ders Means, Bissonette i els xamans Crow Dog i Wallace Black Elk, i deploraren llur actitud, ja que havien lluitat pels drets dels indis en els anys seixanta. El 4 de mar?? arribaren a un acord per a abandonar el setge si s'investigaven els fets, i reben suport dels metodistes. Per?? el dia 9 de mar?? corre el rumor d'un assalt i en l'enfrontament ??s ferit l'oglala Milo Goings.

El 10 de mar?? hi ha un alto el foc i els permeten llibertat d'acci??, cosa que aprofitaren per agafar menjar i armes, de manera que l'11 proclamaren la Independent Oglala Nation, a peu d'igualtat amb els EUA, que tindr?? un a gran repercussi?? internacional. Sis blancs intentaren introduir-se, per?? foren desarmats. El 13 es dictaren interdictes contra Clyde Bellecourt, Dennis Banks, Carter Camp, Russell Means i Pedro Bissonette.

Alhora, el 22 de mar?? un grup d'advocats encap??alats per Kenneth Tilson, de Saint Paul (Minnessotta), formaren el Wounded Knee Legal Defense-Ofense Comittee (WKLDOC), i acusen d'il??legal al setge i l'entrada del FBI a la reserva. Tamb?? reberen el suport dels veterans del Vietnam, del SDS i dels Weathermen. Aix?? aconseguiren del 26 al 31 de mar?? entrar a Wounded Knee malgrat l'oposici?? de Dick Wilson. El FBI deman?? la intervenci?? a l'ex??rcit, per?? aquest es neg?? per ser il??legal i estar injustificat.

Per?? el dia 26 de mar?? els tallaren el tel??fon i obligaren a marxar els de la NBC. Durant dos dies es produ?? un tiroteig, i despr??s s'obriren negociacions on demanaren que una comissi?? negoci??s el Tractat del 1868. Finalment, el 5 d'abril es sign?? un acord per part de Russell Means, Leonard Crow Dog i Chief Tom Bad Cod, que anaren a Washington, per?? el govern es neg?? a negociar mentre els seus companys estiguessin armats, a la qual cosa Holder es va negar tot recordant el Wounded Knee del 1891.

El 17 d'abril ??s ferit i mort el cherokee Frank Clearwater, i el 26 d'abril Buddy Lamont, veter?? del Vietnam. Tots dos foren enterrats a Wounded Knee. El 27 d'abril fou empresonat Pedro Bissonette, per?? fou alliberat m??s tard sense c??rrecs i torn?? a Pine Ridge. En total, entre el 1973 i el 1976 foren morts entre 49 i 200 militants de l'AIM.

El 4 de maig una carta de Washington els promet que una Comissi?? es reunir?? amb els caps teton per revisar el tractat del 1868; el dia 5 els assetjats ho acceptaren i el dia 9 abandonaren el setge, per?? en deixar-ho molts foren detinguts i maltractats. Endem??s, el 17 de maig fan una trobada de la delegaci?? de Washington a Kyle amb Frank Fools Crow, per?? no discuteixen res; queden pel dia 31, per?? no s'hi presenten, i nom??s reben una carta de Nixon que afirma que ja se'ls ha pasast el temps. Alhora, uns 500 militants s??n proscrits i se'ls acusa de 1.085 delictes federals.

Del 25 de juliol al 5 d'agost del 1972 es reuneix la Convenci?? Nacional de l'AIM a White Oak (Oklahoma), on s??n escollits Dennis Banks (director nacional), Carter Camp i John Trudell (vicepresidents) i el navaho Larry Anderson (tresorer nacional), i voten continuar la campanya de rebuig a l'Indian Reorganisation Act del 1934, pel desmantellament dels Indian Councils i de la BIA, i donar suport als boicots del xic?? C??sar Chavez. Per?? no hi ha un acord en com acabar amb la repressi??. Clyde Bellencourt ??s contrari a l'??s de la viol??ncia, Banks, Powless i Carter Camp reclamen m??s disciplina. Per altra banda, Crow Dog i Means s??n acussats d'alcoholisme i de racisme vers els blancs i els no sioux. Aix?? provocar?? un enfrontament entre els partidaris de Means i els de Banks, i entre Clyde Bellecourt i Craig Camp, germ?? de Carter, cosa que els donaria fama d'exconvictes violents.

Alhora s'inici?? la persecuci?? i cacera contra el grup. El 17 d'octubre del 1973 Pedro Bissonette fou mort a trets per 20 policies de la BIA, esperonats per Dick Wilson. Abans havien mort Aloysious Long Soldier (OSCRO) a Kyle, i feriren Vern i Clarence Cross. En l'enterrament de Pedro hi participaren 2.000 persones i l'AIM organitz?? patrulles de vigil??ncia, dirigides per Jim Robideau i Leonard Peltier.

El 8 de gener del 1974 Banks i Means foren jutjats a Saint Paul (Minnessotta), amb una manifestaci?? a favor seu de 65 l??ders oglala, entre ells Fools Crow. En base al Tractat del 1868, reclamen l'estatut de presos pol??tics. Dee Brown i Vine Deloria Jr declaren a favor seu, i el FBI queda en evid??ncia quan intenta manipular els testimonis. El jutge rebutja la majoria d'acusacions (bandidatge, segrest, possessi?? d'armes il??legals) i acusa el FBI de manipulaci??. Finalment, el 17 de setembre s??n declarats no culpables, demana la cancel??laci?? de la resta de causes pendents, i acusa el FBI d'assetjament i d'intentar arru??nar econ??micament l'AIM amb els judicis. Tot i aix??, el 1975 uns 32 casos m??s acabaren sense judici.

El 24 d'abril del 1974 fou jutjada Sara Bad Heart Bull i condemnada d'un a 4 anys de pres?? per pressions del fiscal William Janklow, cosa que provoc?? actes de desobedi??ncia civil ??ndia i agressions als jutjats.

William Janklow havia estat acusat el 14 de gener del 1967 del rapte i violaci?? de la noia Jacinta Nilak Eagle Deer (15 anys), neboda de Leonard Crow Dog. La seva mare, Delphine, va morir d'una pallissa a depend??ncies de la BIA. La noia va reapar??ixer el setembre del 1974 a Des Moines i ho intent?? denunciar, per?? el cas fou rebutjat per manca de proves. El 4 d'abril del 1975 fou assassinada.

El juny del 1974 l'AIM patrocinar?? la I Trobada del IITC, amb 3.600 indis de 97 tribus a Mobridge (Standing Rock)i s'arribar?? a un acord perqu?? l'??nica esperan??a pels indis ??s l'autodeterminaci??. Mentrestant, Anna Mae Aquash sospitava que Jimi Durham era un confident; havia treballat al Boston Indian Council rehabilitant alcoh??lics i drogaddictes, tamb?? treball?? a la survival school de Saint Paul, Red School House, i entr?? a l'AIM amb Banks. Aix?? tamb?? ho sospitaven Darreille Dean Dino Butler, i l'actriu inuit Kelly-Jean MacCormick, amiga d'Ernie Petois, cap de la West Coast Office de l'AIM.

El xaman chumash Paul Semu Huaute, lligat a l'AIM, intent?? atraure a les seves cerim??nies a gent de Hollywood com David Carradine. Per?? el 10 d'octubre del 1974 fou assassinat a Box Canyon un jove taxista blanc, George Aird, i n'acusaren dos militants de l'AIM, l'ojibwa Paul Skyhorse Durant i el tuscarora Richard Mohawk Billings, ambd??s amb antecedents per robatori i alcoholisme; havien estat abandonats per l'AIM, tot i que el gener del 1973 havien fundat el chapter d'Illinois. Foren jutjats l'1 de juny del 1977, i el 24 de maig del 1978 foren alliberats sense proves. Per?? aix?? va fer molt mal la imatge de l'AIM, que va perdre molt suport econ??mic. Temps m??s tard, tots dos foren empresonats novament per robatori i altres c??rrecs. El 1975 la producci?? econ??mica a terra ??ndia era de 2.700 milions $ en petroli i gas, 187 milions $ en carb??, 349 milions $ en urani i 434 milions $ en coure, zinc, fosfats i cal??.

Durant el 1975 tamb?? foren assassinats els membres de l'AIM d'Iowa Harvey Major i Ron Petite. I el 12 de mar?? del 1975 Durham va fer una roda de premsa a Chicago on va recon??ixer que era un confident. Poc abans, Leonard Peltier i Powless foren detinguts a Hot Springs (Dakota del Sud) sota acusaci?? de sindicalisme criminal, com Bill Means ho fou per droga, i Russ Means i Dick Marshall per assalt amb intent d'assassinat. En total, uns 28 militants de l'AIM foren detinguts.

Pel gener del 1975 Harry Jumping Bull, l??der espiritual oglala, cedir?? unes terres a Banks per fer una ciutat alternativa segons els ideals de l'AIM, amb suport d'Anna-Mae Aquash i Leonard Peltier, que s'anomenar?? Tent City. Alhora, Dino Butler aconsegueix el suport de l'AIM als tututni en la reclamaci?? de la boca del riu Rogue.

Mentrestant, el 7 de febrer del 1975 se celebraren eleccions al Consell Tribal de Pine Ridge, on Dick Wilson va obtenir 1.714 vots contra els 1.514 de Russell Means, candidat de l'AIM. L'US Commission of Civil Rights va declarar per manca de votants majoritaris. Aleshores Wilson intenta expulsar de la reserva als opositors, i des del 26 de febrer Means i Marshall foren atacats pels GOON. Es produeix un regnat del terror que portar?? l'AIM i Wilson als tribunals estatals. L'AIM rebr?? el suport del nou superintendent de la BIA, Al Trimble (mig oglala), oposat a llogar terres, i els cedeix cr??dits pel ramat, per?? ser?? destitu??t el 20 de mar?? del 1975. Poc despr??s es produiren set morts en enfrontament amb els GOON, entre ells Jeanette Bissonnette i Richard Eagle (11 anys).

El juny del 1975 Carter Camp, Crow Dog i Stan Holder foren jutjats a Cedar Rapids (Iowa), per?? se sald?? amb petites condemnes i llibertat sota paraula. Clyde Bellencourt ni tan sols arribaria a ser jutjat. Alhora, l'1 de juny Fools Crow, Frank Kills Enemy (86 anys, n??t de Red War Bonnet, un dels 11 signants del tractat del 1868) i Charlie Red Cloud (de 90 anys) signaren una resoluci?? de sobirania basada en el tractat del 1868, on amena??ava que si la policia no investigava els assassinats no reconeixerien l'autoritat de la BIA i es tablirien un govern tradicional, rebutjava les lleis posteriors i donava suport a l'AIM. El Lakota Treaty Council ser?? l'??nica autoritat reconeguda. Nogensmenys, el dia 10 tropes federals penetraren a Pine Ridge.

Alhora, del 6 al 8 de juny del 1975 se celebr?? la VIII Convenci?? Anyal de l'AIM a Farmington (Nou M??xic), on participaren 800 indis, per?? mostra un fluix lideratge. Peltier defensa Aquash, acussada de confident; Means, ferit al rony?? per la BIA a Standing Rock, no hi va. En acabar, Peltier, Robideau, Banks i molts m??s s'estableixen amb Jumping Bull, ja que Wilson, tot violant el tractat del 1868, pact?? una transfer??ncia de terres.

El 24 de juny una bomba trenc?? les finestres del centre de visitants de Mount Rushmore. La nit del 25 al 26 de juny del 1975 es produ?? un tiroteig quan el FBI i els BIA Robert Ecoffey (oglala) i Glenn Little Bird (nez perc??) intentaren invadir Tent City a la recerca de James Theodor Eagle amb tres AIM m??s, Teddy Pourier, Hobart Horse i Hermann Thunder Hawk, acusats d'assalt amb armes i intent d'assassinat. Dos agents, Jack Coler i Ronald Williams, foren morts, i la BIA mat?? Joe Stuntz. Butler, Peltier i Robideau, amagats per la gent de la reserva com Morris Wounded i Oscar Bear Runner, aconsegueixen escapar. El FBI va manipular els fets, acusant-los de dur metralletes, de fer assassinat ritual, d'afusellament i de fabricar bunkers a Wounded Knee, per?? fou denunciat per l'USCRC. Per la seva banda, John Trudell denunci?? que els FBI atacaren dos adults, sis nens i dos ancians.

L'1 de juliol el coordinador de l'AIM Ted Means, anunci?? la marxa de Keystone a Mount Rushmore en honor a Stuntz i fan una ofensa a les cares dels presidents, mentre el FBI alerta sobre possibles esquadrons su??cides. Aix??, el dia 5 apaareix l'ordre de receerca i captura contra Peltier, Butler, Robideau i Jimmy Eagle: registraren cases sense perm??s i provocaren la mort d'un anci??, James Bings Yellow. El dia 12 el Siux Tribal Council deman?? la retirada del FBI de Pine Ridge, i reberen el suport de la BIA, mentre l'USCRC acusa el FBI de practicar una invasi?? militar a gran escala.

El dia 9 ??s atrapat Jimmy Eagle, qui ??s interrogat i inventa la teoria de l'emboscada i incrimina Peltier i Joanna LeDeaux (WKLDOC). L'agost del 1975 uns 30 l??ders de l'Oglala Lakota Nation viatgen a Washington per demanar sobirania i denunciar Dick Wilson. Aix??, el 5 de setembre Fools Crow parlar?? al Senat dels EUA, mentre William Janklow incriminar?? nombrosos lakota de l'AIM, com Crow Dog, remeier sense armes, qui ser?? empresonat 27 mesos i Anna Mae Aquash.

[edita] La mort d'Aquash i el cas Peltier

El 4 d'octubre el FBI assalt?? les oficines del WKLDOC a Rapid City; el 13 de novembre Banks, Peltier i Aquash fugiren al Canad??, per?? tots tornaran llevat Peltier. El 25 de novembre es dictar?? ordre d'arrestament per a Eagle, Butler, Robideau i Peltier.

El 31 de gener del 1976 Dick Wilson ??s derrotat a les eleccions tribals per Al Trimble; els seus seguidors provocaren un tiroteig en el qual assassinaren a Wamblee Byron de Sersa, advocat i descendent de Black Elk, i detenen Guy Dull Knife, un dels partidaris de Trimble; Nilak Butler ??s arrestada dues setmanes, i el dia 23 de gener Banks, arrestat a Oakland (Calif??rnia), on reclama asil pol??tic, mentre Janklow en demana l'extradici?? . El 24 de febrer trobaran morta a Pine Ridge Ana-Mae Aquash. L'u de mar?? Hobart Horse (AIM) ser?? mort a Pine Ridge.

El 29 de mar?? del 1976 ??s jutjat Dick Marshal, fundador de l'OSCRO, membre de l'AIM i del Commitee for Better Tribal Government, acussat amb Means d'intent d'assassinat de Martin Montileaux, qui mor?? poc despr??s. Fou condemnat a cadena perp??tua, per?? alliberat el 1984.

Peltier, amagat pel cree Robert Smallboy a Alberta, fou arrestat el 6 de febrer del 1976, per?? reb?? el suport dels indis canadencs i d'AI. Steve Robideau i Russ Redner ho aprofitaren per crear un Indian Center a Vancouver. Aquell mateix any, el senador Abourezk va publicar un informe on denunci?? el fet que 3.406 dones i 142 homes indis fossin esterilitzats sense perm??s a Oklahoma, Dakota del Sud, Arizona i Nou M??xic.

El 7 de juny del 1976 Butler i Robideau foren jutjats a Cedar Rapids pels fets de Jumping Bull. El FBI engega una campanya de desprestigi, com quan acus?? June Little, fundador a Pine Ridge del Citizens Commitee in Oglala amb Edgar Bear Runner i Sam Loud Hawk, d'entrenar 200 guerrers per a matar el governador, d'aliar-se amb els comunistes, etc. Les germanes Iris i Angie Long Visitor foren empresonades fins desembre del 1975 per negar-se a cooperar. Finalment, el 16 de juliol foren declarats no culpables. Fins i tot, l'agost ser?? sobresse??t Jim Eagle, tot i que reconegu?? la seva participaci?? en els fets.

EL FBI port?? el testimoni de Myrtle Lulu Poor Bear, qui afirma ser promesa de Peltier i que testifica contra ells, ra?? per la qual el govern canadenc acced?? a l'extradici?? el 18 de juny del 1976. Per?? la veritat ??s que el dia dels fets ella no hi era, i no fou cridada a declarar en el judici. Peltier ser?? enviat a Rapid City el 16 de desembre del 1976, per?? el judici es far?? a Fargo (Minnessotta) el 14 de gener del 1977, amb testimonis hostils o el de la pertorbada Myrtle Lulu Poor Bear. El desembre del 1977 fou condemnat a dues perp??tues; l'apel??laci?? li fou denegada el setembre del 1978, cosa que provocaria una marxa de protesta davant la Cort Suprema l'11 de febrer del 1979.

Alhora, Trudell, portantveu de l'AIM, ??s casat amb Tina Trudell, paiute-xoixon l??der dels lluitadors pels drets de l'aigua a la reserva Duck Valley (Nevada) el 1975, i es funda la secci?? femenina de l'AIM, la Women of All Red Nations (WARN), dirigida per Madonna Gilbert i Lorelei Means. Alhora, apareixen els grups ultradretans South Dakota for Civil Liberties i Congress for Equal Rights and Responsabilities, partidaris d'abolir tant els tractats com les reserves. Els senadors Kennedy, Meads i Cunningham abroguen per una nova termination i es planeja l'Independence Project, pel qual es declararia zona nacional sacrificada les reserves de les planures del Nord amb el desmantellament de les comunitats per la posada en tutela.

[edita] La lluita als 80

El 1977 la US Court of Claims va afirmar que no hi havia cap tractat v??lid de cessi?? de les terres de Paha Sapa, i que foren arrabassades sense cap mena de compensaci??. Ofereixen a ???The Dakota Nation??? un total de 17,5 milions $ (valor de Paha Sapa el 1877) i una modesta fracci?? de 10.000 milions $ en or pel que hi van treure. Per??, els tradicionalistes i el Consell Tribal de les Set Tribus el rebutjaren.

L'11 de febrer del 1978 es va fer una nova marxa San Francisco-Washington (5.500 kms) de protesta. Alhora, Jim Vander Wall participa en les protestes antinuclerars de Fort Saint Vrain (Denver) del 1978.

EL 1979 la Court decid?? que tenien dret a 102 anys d'interessos, ra?? per la qual la quantitat pujava a 122 milions $, malgrat que es calculen en 80.000 milions $ les reserves d'urani. Endem??s, el Departament de Just??cia ho considera massa car, i s'empara, per una banda, en la Decisi?? Lone Wolf del 1903, per la qual el Congr??s tenia tot el poder sobre els indis, incloses terres, i la Decisi?? Toe-hit-ton del 1955, segons la qual, en establir-se la Termination, s'abolia l'anomenat Indian title. Per la seva banda, els tradicionalistes reclamaven 1.320.000 acres (el 75 % de Paha Sapa), declarades forest estatal i que podien ser retornades als indis sense perjudicar als ciutadans privats, per?? aquesta visi?? fou ignorada.

El 20 de juliol del 1979 Peltier, qui sospita que el volen assassinar a la pres??, es fug?? amb Dallas Thundershield i Bobby Garcia. Fou capturat novament el dia 27. Aix?? provocaria un nou judici a Los Angeles el novembre del 1979, on la policia colpej?? Nacho Flores, coordinador de l'AIM a Calif??rnia, i a dos testimonis de la defensa. El 4 de febrer del 1980 fou condemnat a 7 anys m??s. All?? contactaria amb Archie Fire Lame Deer, creador d'una tenda de sudaci?? a la pres?? de Lompoc. Endem??s, lluitaria per l'aplicaci?? al penal de Marion de l'American Indian Freedom of Religion Act aprovada el 1978, que els permetia practicar la religi?? tradicional.

La pressi?? contra els membres de l'AIM no es va aturar. El navaho Mike Anderson fou assassinat el 1977, i l'u d'octubre del 1981 Roque Due??as fou ofegat al Puget Sound. Bobby Garc??a fou trobat mort a la seva cel??la de la pres?? de Terre Haute (Indiana) el 13 de desembre del 1980. Means, cap de l'AIM a Dakota del Sud, fou empresonat el 1976 i el 1978. El 1977 obligaren a dissoldre el WKLDOC, dirigit per Kenneth Tilsen i Bruce Ellison, que passar?? a anomenar-se Native American Solidarity Commitee (NASC). Per?? Bob Robideau, cos?? de Peltier, fou alliberat l'abril del 1980.

El juny del 1980 es present?? el recurs de Louis Bad Wound en nom de l'Oglala Sioux Tribe of Pine Ridge Reservation, oposat a l'AIM de Russ Means, on es demanava que no es pagu??s cap part de l'acord, per?? el setembre fou denegat. Aleshores, l'advocat Arthur Lazarus va signar l'acord econ??mic sense consentiment de la majoria lakota i s'embutxac?? 10,5 milions $, malgart l'oposici?? tant de Bad Wound com de l'AIM. Reclamaven 7,3 milions d'acres de Paha Sapa i 11.000 milions $ en perjudicis, i s'uniren al senador Abourezk, a la Native American Rights Fund i a Indian Law Resources Center. Tot i aix??, el gener del 1982 el Tribunal Suprem rebutj?? reobrir el cas.

Durant la d??cada dels 80 els senadors proindis, Abourezk, MacGovern, Bayh i Church, foren pressionats i postergats per Ronald Reagan. Tanmateix, el 1981 els congressistes Tony Moffat i Wyche Fowler demanaren l'anulaci?? de la sent??ncia de Peltier. Reagan, endem??s va retallar els diners dels serveis socials i es van perdre 400 llocs de treball a Pine Ridge.

Nogensmenys, el 4rt Tribunal Russell del 1980, consagrat a la situaci?? dels indis de tota Am??rica, ataca les pol??tiques governamentals d'expropiaci?? de terres, i registra 45 demandes de Consells Tribals Tradicionals denunciant la situaci??. Aix??, entre juny i novembre del 1980 van feer una Segona Llarga Marxa Est-Oest, alhora que xeienne i dakota refusen indemnitzacions per un territori que mai no han cedit (ja que en perdrien drets), sin?? pels danys fets als boscos de les reserves.

El 23 de febrer del 1981 Dino i Gary Butler foren detinguts a Vancouver i empresonats a Oakella, acussats de disparar un policia; com que tamb?? ho estaven de la mort de Donald Pier, empresari fuster de la Georgia Pacific a Toledo (Oregon) el 21 de gener del 1981 per robar fusta als tututni , desfent cementiris tradicionals i venent-ne les troballes, el govern deman?? la seva extradici??, tot i que ja els havien descartat. El mar?? del 1982, per??, Dino Butler fou sentenciat al Canad?? a 4 anys de pres??.

El mar?? del 1981 el fill de Russell Means, Hank, fou condemnat a 22 anys de pres?? per un assalt armat que provoc?? la mort d'un capell??.

El 4 d'abril del 1981 una caravana de 20 cotxes estableix un campament a Victoria Creek Canyon, poc despr??s de posar sota la jurisdicci?? de l'estat de Montana els marges del Big Horn que passaven per la Reserva Crow. El camp en terra federal, anomenat pels ocupants Yellow Thunder Camp, era el primer pas per reasentar-se a Paha Sapa, basat en l'?????s continuat??? establit en el Tractat del 1868???, i en la Llei Federal del 1897 per a construir escoles i esgl??sies. El 6 d'abril Matthew King, l??der espiritual oglala descendent de Cavall Boig/Tashunka Witko, reclama 800 hect??rees de bosc a l'US Forest Service, i intenten impulsar-hi energia alternativa. Rebran suport dels ecologistes blancs, de la BIA i de les esgl??sies. Tamb?? hi participaren Russ Means i tot l'AIM de Dakota. Tamb?? reberen el suport del cap Fools Crow i de Vine Deloria Jr, qui ho veia una alternativa realista als programes federals, per?? per disputes t??ctiques les l??ders del WARN, Madonna Gilbert i Lorelei Means li retiraren el suport. All?? tamb?? reactivaren el Tokala amb el suport tant de Russ Loud Hawk, representant del Tribal Council del districte de White Clay, com de Jumping Bull. L'entrada a Paha Sapa rebia el nom de Pte Ta-Tiyopa (Porta del B??fal), i editen la revista Oyate Wicaho. El juny del 1981 els l??ders tradicionals de les Set Tribus anunciaren a Standing Rock l'establiment d'una casa de sudaci?? tradicional i centre espiritual vora els petroglifs de Craven Canyon. L'OTC tamb?? hi va fer un campament, malgrat l'escepticisme d'Al Trimble, ara cap de l'Indian Center de Rapid City, ja que comptaven amb l'oposici?? de la BIA i perqu?? el nou cap del Tribal Council, Stanley Looking Elk, ??s un segon Dick Wilson.

El 25 de juny del 1981, aniversari de la mort de Custer, el Tribul Council va ocupar el Wind Cave National Park, on creien que hi va viure el primer lakota. Tamb?? rendiren un homenatge a Stuntz i Anna-Mae Aquash, en el que hi particip?? Trudell, qui organitzar?? rallies arreu del pa??s en suport de Peltier amb Butler i Robideau.

El 13 d'agost del 1981 l'AIM de Dakota muntar?? un nou camp Yellow Thunder, alhora que Bill Means reclama al secretari d'sgricultura 800 acres de terreny, per?? aquest ho rebutja. L'agost del 1982 encara hi eren, per?? fou desmantellat per ordre governativa el 1988.

El setembre del 1981 el Camp Yellow Thunder fou aixecat despr??s de la promesa federal d'un possible acord sobre Paha Sapa. Com que no l'acompliren, el novembre del 1981 un grup Tokala va aixecar un campament d'hivern a Flynn Creek, per?? el dia 15 foren empresonats per la policia.

Pel gener del 1982 es va fer una trobada dels l??ders de l'AIM a San Francisco: Banks, Bill Means, Clyde i Vernon Bellencourt, Janet MacCloud (lluitadora dels drets de pesca a Washington) i Philip Deer, l??der espiritual dels creek d'Oklahoma. Decideixen donar suport a Peltier, Dick Marshal i Dino Butler i reobren l'oficina de Minneapolis. El 9 de febrer del 1982 el senador Thummond va anunciar una nova llei que denegaria tota futura reclamaci?? de terra basada en la Non-Intercouse Act del 1790, base de les reclamacions ??ndies a l'Est, alhora que Reagan amena??ava amb una nova Termination. A les eleccions del Tribal Council del mar?? del 1982 Dick Wilson (mort el 1990) i Stanley Looking Elk foren ven??uts per Joe American Horse, tradicionalista qui com a primera mesura va prohibir l'alcohol a la reserva. L'agost del 1982 se celebr?? la Confer??ncia sobre els Pobles Aut??ctons de l'ONU, on s'hi fixa normes m??nimes a aplicar per garantir-ne l'intervenci?? de l'Onu quan els drets dels pobles amena??ats. Simult??niament, s'hi fa el I Tribunal Internacional dels Indis Americans per combatre la pol??tica racista i genocida de l'administraci?? Reagan i de les multinacionals.

El 17 d'agost del 1985 uns 50 congressistes redactaren un acord per demanar un nou judici a Peltier, amb suport d'AI, Jesse Jackson, Desmond Tutu i Barbara Means Adams, escriptora de Pine Ridge. Per?? el 5 d'octubre del 1987 el Tribunal Suprem es nega a escoltar el cas, mentre que el 1992 l'advocada de Peltier, Yvone Bushyhead, denunciar estar assetjada pel FBI.

[edita] I la lluita continua...

El 1986 el Tribunal Suprem dictamina que la Black Hills National Forest havia discriminat als indis per haver practicat llur religi?? tradicional. El 1988 es va aprovar la Llei que legalitzava les apostes i la venda d'alcohol a les reserves, de manera que en acabar l'any ja eren 140 tribus les que havien operat en 150 operacions de gambling, i passaren d'obtenir guanys de 287 milions $ a 32.000 milions $. A Minnessotta, 11 tribus operaven 13 establiments de bingo i casino, amb 120 milions de d??lars de beneficis. El 1989 protestaren llen??ant sang a l'est??tua de Colom a Denver. Pel 1991 les protestes es van estendre a l'??s de signes indis als esports, dirigides per Vernon Bellencourt (AIM) contra els Washington Redskins i Don Don Messec (American Indian National Congress) a Atlanta Los Bravos. Reclamen respecte, ja que la seva cultura no ??s una mascota , i van obtenir el suport del vicepresident de la Comissi?? Nacional contra el Racisme en l'Esport i els Media, Mike Haney. Tamb?? van dur la lluita contra els s??mbols caricaturescs dels indis a la Destileria Hornell de Brooklyn, elaboradors del licor Crazy Horse, dirigida per un descendent seu, Big Crow, per tal de prohibir-ne la venda (va tenir molt ??xit a Nebraska, Washington i Minnessota, on obt?? el suport del senador dem??crata blanc Andy Dawkins). El 1992 Bernie White Star, qui havia treballat amb Nixon i Ford, va fundar a Seattle Daybreak Star, centre cultural que pretenia ser una universitat ??ndia.

[edita] Bibliografia

• MATTHIESEN, Peter In the spirit of Crazy Horse Viking Press, 1988

[edita] Enlla??

• (angl??s) P??gina oficial de l'AIM
• (angl??s) American Indian Movement de Colorado
• (angl??s) Encyclopedia of North American Indians: American Indian Movement