Micmac

De Viquip??dia

Micmac


Poblaci?? total	32.724 (2000)
Regions amb poblaci?? significativa	EUA (Maine, Nova York) Canad?? (Nova Brunsvic, Nova Esc??cia)
Llengua	Algonqu??,
Religi??	Cristianisme
Grups humans relacionats	innu, beothuk i cree.

Els Micmac

Els micmac o mik'mag s??n una tribu de parla algonquina, tamb?? anomenada Surike. El seu nom prov?? de nikmag ???aliat???. Es tractava d???una confederaci?? de set tribus.

[edita] Localitzaci??

Antigament vivien a la badia de Fundy entre la desembocadura del Saint Laurent i Cape Breton, a Terranova, Nova Brunsvic, Nova Esc??cia i Illa del Pr??ncep Eduard. Actualment viuen a 7 reserves de Nova Brunsvic (Big Hole Trait, Red Bank, Tobique, Devon, Tahusintac, Richibuctou, Woodstock), tres de Nova Esc??cia (Whycocomagh, Shubenacadie i Chapell Island), 4 del Quebec (Gasp??, Gesgapegiag, Pastigouche i Listugal), dues a Illa del Pr??ncep Eduard (Lennox Island i Abegweit), una a Terranova (Conn River) i l??? Aroostock Band of Micmacs de Maine, reconeguda per la BIA com a tribu el 26 de novembre del 1991.

[edita] Demografia

Potser eren uns 20.000 el 1500, per?? havien baixat a 3.000 el 1611 i a 3.500 el 1760. Augmentaren a 4.000 el 1880, i cap el 1970 ja eren 9.350. Segons Asher, el 1981 hi havia 11.000 al Canad??, dels quals 6.000 parlaven la llengua, uns 2.000 a Boston i entre 10 i 100 a Nova York, per?? els mateixes fonts donaven 5.500 a Nova Esc??cia, 480 a l'illa del Pr??ncep Eduard i 4.100 a Nova Brunsvic.

A les prov??ncies atl??ntiques hi havia el 1981 uns 12.138 micmac, dels quals el 1990 vivien 6.305 a Nova Esc??cia, 4.100 a Nova Brunsvic i 500 a Pr??ncep Eduard (4 % de la poblaci??); el 1992 hi havia 4.068 al Quebec, endem??s potser uns 2.000 a Boston, uns quants a Nova York i no se sap quants a Maine, en total potser 20.000 individus.

Segons dades del censos dels EUA i Canad?? del 2000, a EUA hi havia 2.913 purs, 254 barrejats amb altres tribus, 3.199 barrejats amb altres races i 356 barrejats amb altres races i altres tribus, en total 6.722 individus; al Canad?? hi havia enregistrats 11.368 a Nova Scotia, 566 a Pr??ncep Eduard, 6.891 a Nova Brunsvic, 2.392 a Terranova i 4.806 a Quebec. En total, hi ha 26.002 al Canad?? i en total 32.724 micmacs.

Comunitat	Prov??ncia	Reserva	Poblaci??	Nom M??kmaq
Abegweit First Nation	PE	Scotchfort Rocky Point Morell	545	Epekwitk
Acadia	NS	Yarmouth	1.000	Malikiaq
Annapolis Valley	NS	Cambridge Station	220	Kampalijek
Aroostook Band of Micmac	ME	Presque Isle	1.155	Ulustuk
Bear River First Nation	NS	Bear River	272	L???setkuk
Buctouche First Nation	NB	Buctouche	80	Puktusk
Burnt Church First Nation	NB	Burnt Church 14	1,499	Eskinuopitijk
Chapel Island First Nation	NS	Chapel Island	577	Potlotek
Eel Ground First Nation	NB	Eel Ground	846	Natuaqanek
Eel River Bar First Nation	NB	Eel River Bar	591	Oqp??kanjik
Elsipogtog First Nation	NB	Big Cove	2,734	Lsipuktuk
Eskasoni First Nation	NS	Eskasoni	3,632	Eskisoqnik
Fort Folly First Nation	NB	Dorchester	106	Amlamkuk Kwesaw??k
Micmacs of Gesgapegiag	QC	Maria	1,174	Keskapekiaq
Nation Micmac de Gespeg	QC	Fontenelle	495	Kesp??k
Glooscap First Nation	NS	Hantsport	?	Pesikitk
Indian Island First Nation	NB	Indian Island	145	L???nui Menikuk
Lennox Island First Nation	PE	Lennox Island	800	L???nui Mnikuk
Listuguj Mi'gmaq First Nation	QC	Listiguj	3,166	Listikujk
Membertou First Nation	NS	Sydney	1,070	Maupeltuk
Metepenagiag Mi???kmaq Nation	NB	Red Bank	528	Metepn??kiaq
Miawpukek First Nation	NF	Conne River	2,392	Miawpukwek
Millbrook First Nation	NS	Truro	1000	W??kopekwitk
Pabineau First Nation	NB	Pabineau	214	K??kwapskuk
Paq???tnkek First Nation	NS	Afton	489	Paqtnkek
Pictou Landing First Nation	NS	Trenton	547	Puksaqt??kn??katik
Indian Brook First Nation	NS	Shubenacadie	2,125	Sipekn??katik
Wagmatcook First Nation	NS	Wagmatcook	623	Waqmitkuk
Waycobah First Nation	NS	Whycocomagh	814	W??koqm??q

[edita] Costums

Formaven una confederaci?? de molts clans, cadascun d???ells amb llurs propis s??mbols, i casdascun d???ells amb el seu propi cabdill o Sagamore, que practicava la polig??mia i vivia a Umamag, per?? el lideratge no era gaire fort i nom??s es reunia per fer pau o guerra. Per?? tot i que es dividien en bandes disperses, tenien una forta i s??lida identitat ??tnica. No hi havia entre ells classes socials heredit??ries ni esclavatge. Els presoners masculins eren torturats fins a la mort i les dones i nens eren adoptats i assimilats per la tribu. Eren n??mades, ca??aven foques, alguns ants i carib??s, pescaven i recollien marisc. El seu cicle anyal comprenia a l???hivern assentaments difusos, on vivien en wigwams c??nics de pells i escor??a, i es dedicaven a la cacera de castors ,ll??dries, ants, ossos i carib??s; a la primavera pescaven areng i salm?? i ca??aven ocells; i assentaments compactes a l???estiu, en wigwams oblongs oberts a l???aire, i es dedicaven al conreu del tabac al llarg del riu. Els homes duien eslips i les dones unes samarretes de pell, per?? a l???hivern es cobrien amb pells grans. Tamb?? eren bons canoistes. Se sap poc de llurs rituals religiosos, llevat la creen??a en Manitou, com la resta de tribus algonquines, i en Gluskap, guerrer llegendari. Avui dia, encara que s??n nominalment cat??lics, encara creuen en la Keskamizet (sort) i en els poders sobrenaturals.

[edita] Hist??ria

En el segle XVI estaven establits a la badia de Fundy, i eren ferotges guerrers. Es creu que cap el 1000 foren visitats per Leif Ericsson o algun altre cabdill v??king, i que eren els skraelingars de les sagues vikingues. Sembla ser que contactaren for??a violentament amb ells. El 1497 foren visitat per l???itali?? al servei d???Anglaterra John Cabot, qui segrest?? alguns micmac i els port?? a Anglaterra, i el 1501 pel portugu??s Gaspar Corte-Real. Reberen molt b?? als francesos Jacques Cartier el 1534 i Samuel de Champlain el 1603, del qual en foren aliats en la colonitzaci?? d???Ac??dia. Aix?? es dedicaren al comer?? i es mestissaren amb els francesos. Foren aconvertits al cristianisme pels jesu??tes francesos des que els visit?? el p. Biard el 1616, i s???aliaren amb ells per tal d???exterminar els beothuk de Terranova.

El missioner Silas T. Rand va recollir llurs tradicions. Des de la p??rdua d???Ac??dia pels francesos el 1713 esdevingueren hostils als anglesos, contra els que lluitaren acarnissadament. Cap el 1763, merc?? el Tractat de Par??s amb els francesos, deixaren de ser hostils als brit??nics i als seus aliats iroquesos, encara que no foren pacificats fins el 1779, i confinats en reserves. Des del 1800 l???alcoholisme els va fer decaure, quan es dedicaren a l???agricultura, i reberen encara m??s missioners. Tamb?? es fan trampers sedentaris, pobres i proletaritzats. A Nova Esc??cia es dediquen a la fusteria i treballen a les papereres. Entre el 1900 i el 1914 reben escoles de cat??lics caputxins i metges, i des del 1930 la seva natalitat s???increment??.

El 1950, endem??s, la ratio de criminalitat entre ells era la m??s alta del Canad??. Comen??aren la lluita per l???autodeterminaci?? a les reserves, per?? la taxa d???atur ??s molt alta. Des dels anys 1950 formen un subproletariat a les ciutats canadenques, molt barrejats amb els blancs. El 1960 fundaren la Union of Nova Scotia Indians per defensar els seus drets. I el 26 de novembre del 1991 la BIA reconegu?? com a tribu la banda d???Aroostock.