Beothuk

De Viquip??dia

Situaci?? dels beothuk

Els beothuk s??n una tribu ??ndia la llengua del qual no ha estat classificada. Alguns la consideren a??llada i altres l'emparenten amb les algonquines. En la seva llengua beothuk vol dir "el poble"

Taula de continguts

1 Localitzaci?? i demografia
2 Costums
3 Hist??ria
4 Refer??ncies
5 Enlla??os externs

[edita] Localitzaci?? i demografia

Els beothuk vivien al Nord de Terranova. El 1497 es creu que eren entre 1.000 i 5.000, per?? baixaren a 400 el 1768, i el darrer membre de la tribu va morir el 1829.

[edita] Costums

Eren molt coneguts pel seu llenguatge distintiu i pel costum de pintar-se els vestits, la pell i gaireb?? tot de vemell, per motius religiosos i per tal de protegir-se dels insectes. Vivien en cabanes llargues cobertes d'escor??a i pells, i feien canoes perfectes on els arponers podien disparar perfectament des de qualsevol punt d'ella. Eren ca??adors i recolectors, es dividien en petites bandes de poques fam??lies, cadascuna d'elles amb un capitost. Eren h??bils canoistes, ca??aven foques a mb arpons primitius, pescaven salmons i mariscs i tamb?? ca??aven c??rvols amb arcs i fletxes. Tamb?? feien atuells de cuina de bona qualitat.

Els beothuk de Terranova s??n extingits, nom??s se'ls recorda al museu

[edita] Hist??ria

Sembla ser que formaren part del grup de tribus algonquines que van despla??ar la cultura Dorset de Terranova l'any 1000, i hom creu que podrien ser els skraelingar de les sagues vikingues. Ja el 1497 van contactar amb Giovanni Cabotto, qui els calcul?? en uns 500, puix que mai no foren gaire nombrosos, i els anomen?? "indis vermells" per l'ocre amb qu?? es cobrien. El 1600 entraren en guerra amb els micmac, ja que els francesos, rivals seus, els havien oferit recompensa per cada cabellera de beothuk capturada. Tanmateix, les malalties introdu??des pels europeus (sobretot la tuberculosi) foren les que van provocar m??s estralls entre ells. El 1810 els anglesos els protegiren per llei, per?? no van poder evitar la seva extinci??. El 1819, Demasduwit, batejada Mary March, fou segrestada amb l'esperan??a que els serv??s de traductora i intermedi??ria entre els colons anglesos i els beothuk, per?? poc despr??s va morir de tuberculosi.

Una expedici?? del 1827 ja no en trob?? cap rastre, encar aque es previsible que alguns supervivents poguessin fugir en canoa al Labrador i unir-se als montagnais innu, per?? el darrer beothuk conegut, Nancy Shanawdithit, neboda de Demasduwit capturada pels colons el 1823, va morir de tuberculosi el 1829. Va viure sis anys a casa de William Cormack, on va descriure la vida i costums del seu poble.

Algunes hist??ries orals afirmaven que alguns d'ells havien sobreviscut al voltant de la regi?? del riu Exploits i Twillingate. Una hist??ria familiar recorda que una dona pura sang beothuk, anomenada Elizabeth, va tenir una filla, Susannah Moody, a Lewisporte, vora els marges del riu Exploits, el 14 de gener del 1832. Susannah va morir el 1911, es cas?? amb Samuel Anstey i va tenir molts fills, els descendents dels quals encara hi viuen.

El 1910, una anciana de 75 anys anomenada Santu, filla d'un micmac i una beothuk, va cantar una can???? en beothuk a l'antrop??leg Frank Speck quan anava de Nova Esc??cia a Nova Anglaterra. La can???? fou radiada per la CBC el 13 de setembre del 2000.

[edita] Refer??ncies

Howley, James P. 1918. The Beothucks or Red Indians First published by Cambridge University Press. Reprint: Prospero Books, Toronto. (2000). ISBN 1-55267-139-9.

Such, Peter. 1978. Vanished Peoples: The Archaic Dorset & Beothuk People of Newfoundland. NC Press, Toronto.

Marshall, Ingeborg. 1996. A History and Ethnography of the Beothuk. McGill-Queen's University Press, Montreal & Kingston. ISBN 0-7735-1390-6. (This is an excellent up-to-date and detailed examination of what is known about the Beothuks)

Tuck, James A. 1994. Ancient People of Port au Choix: The Excavation of an Archaic Indian Cemetery in Newfoundland. Institute of Social and Economic Research, Memorial University of Newfoundland.