Ambrosi Spinola
De Viquip??dia
Ambrosio Spinola Doria, marqu??s dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genov??s, capit?? general de Flandes i comandant de l'ex??rcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys. ??s fam??s per la presa de la ciutat braban??ona de Breda i recordat com un dels ??ltims grans l??ders militars de l'edat d'or espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
Ambrosio Spinola descendia d'una fam??lia noble i rica de G??nova. Era el fill gran de Filipo Spinola, marqu??s de Sesto i Benafro, i de la seva dona Policena Cossino, filla del pr??ncep de Salern.
Al segle XVI, la Rep??blica de G??nova era un estat pr??cticament en situaci?? de protectorat sota el poder de l'Imperi Espanyol. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.
Alguns dels germans m??s joves d'Ambrosio Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, Federic, va destacar com a soldat a Flandes. El germ?? major va quedar-se a It??lia i es va casar el 1592 amb Joamma Bacciadona, filla del compte de Galeratta
Les cases de Spinola i D??ria rivalitzaven per exercir el poder en la rep??blica. Ambrosio Spinola va continuar la rivalitat i amb el compte de Tursi, l??der dels D??ria. Despr??s de un frac??s en un enfrontament judicial amb els D??ria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola als Pa??sos Baixos espanyols. El 1602 ell i el seu germ?? Federic entren en tractes amb el govern espanyol - una "condotta" al vell model itali??.
Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva fam??lia. Ambrosio Spinola es va encarregar d'encominar 1.000 homes per operacions militars terrestres, i Federic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per operacions a la costa. En ella, v??ries de les galeres de Federic van resultar destru??des pels vaixells de guerra anglesos en el seu cam?? a trav??s del canal de la Mancha. El propi Federic va resultar mort en acci?? amb els holandesos el 24 de maig de 1603. Ambrosi Spinola va rec??rrer amb el seu exercit una llarga distancia per arribar a Flandes el 1602 amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair Anglaterra, projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a It??lia per aconseguir m??s homes.
La seva experi??ncia real com a soldat no va comen??ar fins que com a general, a la edat de 34 anys, es va encarregar de continuar el setge d'Oostende el Setembre de 1603. Les ru??nes de la pla??a van caure a les seves mans el setembre de 1604.
[edita] General de l'Imperi Espanyol
L'arxiduc Albert i la infanta Clara Eugenia, filla de Felip II d'Espanya, governadors dels Pa??sos Baixos, que havien desitjat profundament la possessi?? d'Oostende es van sentir molt complaguts amb aquest ??xit, que li va valdre una alta reputaci?? entre els soldats de l'??poca. Al tancament de la campanya va tornar a Espanya per organitzar amb la cort, que aleshores estava a Valladolid, la continuaci?? de la guerra.
A Valladolid va insistir en realitzar la funci?? de Comandant en cap als Pa??sos Baixos espanyols. A l'abril estava de nou a Brussel??les, i va prendre part en la seva primera campanya. Les guerres dels Pa??sos Baixos espanyols consistien principalment en setges, i Spinola es va fer fam??s pel nombre de places que va ocupar, tot i els esfor??os de Maurici de Nassau per soc??rrer-lo.
Al 1606 va tornar a Espanya, sent rebut amb grans honors. Se li va confiar una missi?? secreta consistent en assegurar la governaci?? de Flandes en cas de mort de l'arxiduc o de la seva dona, per?? no va poder obtenir el grau de "Grande" que desitjava, i es va veure a obligat a entregar en garantia la totalitat de la seva fortuna per avalar les despeses de guerra abans que els banquers donessin un fons a la corona espanyola.
Fins a la firma de la treva dels Dotze Anys el 1609 va continuar amb el comandament en el camp generalment amb ??xit. Despr??s de la firma va continuar cap al seu dest??, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb Fran??a quan el Pr??ncep de Cond?? va fugir a Flandes amb la seva dona per posar-la fora de l'abast de l'admiraci?? senil d'Enric IV de Fran??a.
[edita] Cenit
El 1611, Spinola passava per dificultats financeres per?? va obtenir la seva desitjada "grandesa". El 1614 va prendre part en les operacions relacionades amb la fundaci?? de Cleves i Juliers. Quan va esclatar la Guerra dels Trenta Anys es condu?? una vigorosa campanya pel Baix Palatinat i va ser recompensat amb el grau de capit?? general
Despr??s de reprendre la guerra amb les Prov??ncies Unides el 1621 va guanyar la vict??ria de la seva carrera, la captura de Breda, despr??s d'un llarg setge d'un any (agost 1624 - juny 1625), tot i els esfor??os del Pr??ncep de Orange Federic Enric per salvar-la.
La presa de Breda va ser la culminaci?? de la carrera de Spinola. Per??, la par??lisis del govern d'Espanya, la necessitat de diner, i el nou preferit, Gaspar de Guzm??n y Pimentel, el comte-duc d'Olivares, envej??s dels ??xits del general va permetre als holandesos recuperar-se. Spinola no va poder evitar que Federic Enric de Nassau prengu??s Groll.
Mentrestant, el govern d'Espanya va nombrar-lo plenipotenciari i general en la Guerra de la Successi?? de Mantua. Spinola va desembarcar a G??nova el setembre del 1629 i va morir el 25 de setembre del 1630 en el Setge de Casale.
