Albert d'Àustria
De Viquipèdia
Albert d'Àustria ( Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 1621 ) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, el seu casament seguí la tradició de reforçament de lligams entre la branca alemanya i l'espanyola de la Casa d'Àustria.
[edita] Orígens familiars
Nascut a Viena el dia 15 de novembre de l'any 1559 sent fill de l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria d'Espanya. Albert era nét per via paterna de Ferran I, emperador romanogermànic i de la princesa Anna d'Hongria i per via materna del rei Carles I d'Espanya i de la infanta Isabel de Portugal.
Fou germà de Rodolf II i Mateu I del Sacre Imperi Romanogermànic, així com cunyat de Felip II de Castella i Carles IX de França.
[edita] Núpcies i descendents
Albert es casà el 18 d'abril de l'any 1599 amb la infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya, filla del rei Felip II d'Espanya i de la princesa Isabel de Valois. La parella no tingué descendència.
[edita] Governador dels Països Baixos
L'any 1595, l'arxiduc Albert fou nombrat governadors de les Províncies Unides. El carrec de governador dels Països Baixos espanyols era un dels de més prestigi de l'alta jerarquia administrativa de la Corona espanyola. Membres de diverses famílies reials com la infanta Maria d'Espanya, l'arxiduquessa Margarida d'Àustria o el duc Alexandre Farnese però també de l'alta aristocràcia castellana i aragonesa havien desenvolupat aquest càrrec, Fernando Álvarez de Toledo o Lluís de Requesens.
A la mort del rei Felip II d'Espanya aquest transferí la sobirania de les Setze Províncies Unides a la seva filla, la infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya i al seu espòs, l'arxiduc Albert d'Àustria.
Al llarg del govern dels arxiducs s'establí per primera vegada un període de pau després de més de 40 anys de guerra pràcticament contínua. La pau permeté dues coses, en primer lloc, desenvolupar una important activitat econòmica; i en segon lloc, la progressió en la creació d'una identitat diferenciada a les Províncies del Sud del territori. D'aquesta manera, a la part sud del país, a la mort dels arxiducs, la posició espanyola es podia considerar consolidada.
La cessió de sobirania realitzada l'any 1598 revertiria a la corona espanyola en el cas que no hi hagués descendència legítima de la parella arxiducal. Quan aquesta desencendència es féu impossible per qüestions d'edat, i s'observà inevitable el retorn a la corona espanyola, la parella arxiducal treballà per tal que aquest retorn fos acceptat per la població. Una de les armes que empraren fou el finançament d'un important moviment artístic centrat en el barroc.
L'arxiduc morí a Brussel·les el 1621, la seva muller seguí als Països Baixos com a governadora però la sobirania retornà a la corona espanyola.
