Alpont

De Viquipèdia

Alpont
Alpuente

Localització
Municipi dels Serrans
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Serrans Llíria
Gentilici	Alpontí, alpontina
Predom. ling.	Castellà
Superfície	138,3 km²
Altitud	1.000 m
Població (2004)   • Densitat	861 hab. 6,23 hab/km²
Coordenades	39° 52′ 40″ N 1° 00′ 50″ OCoordenades: 39° 52′ 40″ N 1° 00′ 50″ O
Sistema polític Nuclis	17
Codi postal	46178
Web	Web Oficial d'Alpont

Alpont és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

[edita] Geografia

Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de nombrosos barrancs, especialment al sud. Les muntanyes estan molt erosionades; els principals són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs de l'Aragall i Arquela són les principals vies fluvials, i arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

El clima és continental. Hi ha nombroses fonts.

La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.

[edita] Barris i pedanies

En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població: Baldovar, Camp de Baix, Camp de Dalt, Corcolilla, el Xop, el Collado, els Fonts, el Lledó, el Canalet, la Canal Seca, la Carrasca, la Cuevarruz, la Torre, Bisbe Hernández o Les Eres, Vizcota.

[edita] Localitats limítrofes

El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Ares dels Oms, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa.

[edita] Història

Amb evidents mostres de restes de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part de l'Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana, regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:

• Abdallah I ben Kasim
• Muhammad Yomm al-Dawlah
• Ahmad Adad al-Dawlah  ?-1092
• Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103

El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar al l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins el 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.

L'any 1089 va ser presa pel Cid i en 1236 conquistada per Jaume I.

Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383.

En el segle XIX va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.

[edita] Economia

L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vid. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle XX es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.

[edita] Monuments

• Muralles. Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
• Castell. Dominant la població es drecen les restes del que va ser important castell, situat sobre un penyal de profunds precipicis, especialment en els vessants oposats al poble.
• Ajuntament. Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la que resta una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
• Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
• Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.