Ares dels Oms

De Viquipèdia

Ares dels Oms (en castellà i oficialment, Aras de los Olmos) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominació que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont. En el terme municipal d'Ares dels Oms es troba el poble d'Ares, i l'aldea de Losilla. El terme municipal d'Ares dels Oms limita amb les localitats següents: Alpont, Titaigües i Toixa (totes elles de la província de València) i amb Arcos de las Salinas, a Aragó, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Economia 4 Monuments 5 Festes locals 6 Gastronomia 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat al nord-oest de la província, entre els rius Túria i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrós (1.207 m.). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluïxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.

[edita] Història

La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i àrabs. Inclosa en el Regne de Taifes d'Alpont, segregat de l'antic califat de Còrdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos després de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donació reial, a l'Orde de Montesa en 1318.

Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d'Ares. El 26 de juliol del 2001 El Govern Valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi passant de ser Ares d'Alpont, localitat a la qual va estar històricament vinculada, a ser Ares dels Oms.

[edita] Economia

La base econòmica fonamental és l'agricultura, principalment de secà, en el que es cultiva en règim de guaret els cereals, alternant blat amb ségol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domèstiques; s'aprofiten les aigües de les fonts, per mitjà de basses, així com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqüents, minven la producció de raïm i ametles.

La ramaderia està dedicada al consum local, excepte el de llana. Últimament està en auge la cunicultura.

[edita] Monuments

• Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu dels Ángeles, va ser construïda a finals del segle XVI.
• Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m. d'altitud, està el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. És un gran edifici de creu llatina, amb creuer. Té annexa un hostatgeria, junt a la que brolla una font.

[edita] Festes locals

• Romeria al santuari de Santa Caterina. Se celebra cada 25 de novembre. La romeria en l'ermita de Santa Caterina tanca els festejos d'actes populars que recuperen plats de la gastronomia autòctona com les farinetes, en la plaça de l'om i altres actuacions culturals.
• Sant Marcos. Se celebra cada 25 d'abril. Són típiques les farinetes populars en la plaça. Una Romeria en l'ermita de Santa Caterina, en honor al sant, tanca els festejos.
• Festes Patronals. Se solen celebrar l'última setmana d'agost.
• Festes Grosses. Se celebren cada set anys en honor a Santa Caterina d'especial significació i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració. Com a acte religiós a ressaltar és la processó pels carrers del poble amb la imatge, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com Entramoro.

[edita] Gastronomia

La situació geogràfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influència aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caça pròpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.

Vegeu també Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Alt Túria

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares dels Oms

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis dels Serrans
les Alcubles | Alpont | Andilla | Ares dels Oms | Benaixeve | Bugarra | Calles | Domenyo | Figueroles de Domenyo | la Iessa | la Llosa del Bisbe | Pedralba | Sot de Xera | Titaigües | Toixa | el Villar | Xelva | Xestalgar | Xulilla