Cunicultura

De Viquip??dia

Conill

La cunicultura ??s el coneixement agropecuari orientat a la cria i explotaci?? ramadera de conills per al seu consum alimentari, pelleteria, repoblaci?? i manteniment de vedats de cacera.

Taula de continguts

1 A Catalunya
2 Reestructuraci?? del sector
3 Altres caracter??stiques
4 Principals tasques dins la cunicultura
5 Enlla??os externs

[edita] A Catalunya

Durant els anys 80 va ser un sector bastant est??s pel territori catal?? amb petites (100 mares) i mitjanes explotacions (de 500 a unes 3000 mares). Per?? cap a mitjans dels anys 90 nom??s sobreviu com a petits productors per a consum propi o de monopolis dirigits per les mateixes empreses que distribu??en els pinsos i que posteriorment compraven el bestiar per comercialitzar-lo.

[edita] Reestructuraci?? del sector

L'entrada de conill procedent d'altres pa??sos tamb?? va contribuir a la crisi del sector. Els preus del mercat s'estableixen des de la llotja. Sense la importaci?? estrangera, els preus s'apujaven quan augmentava la demanda o quan baixava la producci??.

Els conills s??n animals que, per la seva fisiologia, poden reabsorbir els fetus en cas d'extres o en ??poques de qualsevol tipus precarietat per l'animal (calor, soroll, variaci?? de la qualitat del pinso, malalties menors, etc). Aix?? que, era corrent que una producci?? baixa, en una determinada setmana, no fos un fet a??llat d'una sola explotaci??. Per tant, la manipulaci?? del preu de mercat, fent servir l'importaci?? per contenir-los, va comportar la fallida del petit i mitj?? empresari. Mentre, les poques empreses que gestionen, mitjan??ant cooperatives, la cria a gran escala, la distribuci?? al mercat i les importacions, van acaparar el mercat.

[edita] Altres caracter??stiques

Un dels factors m??s perjudicials per a aquest sector, a qualsevol territori, s??n malalties t??piques d'aquest bestiar com la mixomatosi (col??loquialment anomenada mixo). Tot i existir vacunes per aquesta malaltia ??s dif??cil tractar les bestioles per recuperar-les i generalment s'han d'acabar sacrificant.

A difer??ncia dels animals en el seu entorn natural, els conills d'explotaci?? poden criar una mitjana de 9 cries a cada part, tot i que en poden arribar a parir uns 16 llorigons, que es poden redistribuir amb femelles que n'hagin tingut menys de 9 o que se'ls hi hagin mort. Aix?? es possible perqu?? l'explotaci?? es basa en una meta per llorig?? aproximadament, a banda de la qualitat i disponibilitat de l'aliment, aix?? com l'adequaci?? de les instal??lacions a les condicions ??ptimes.

La mitjana de parts a l'any tamb?? ??s molt diferent dels animals lliures. Sol ser d'un part per mes i mig; aix?? vol dir que als 15 dies del part es torna a tirar al mascle.

Tamb?? cal tenir en compte que el conill ??s un animal molt sensible, peculiar i espantad??s. El cunicultor, a m??s de ser un bon professional i coneixedor de les diferents tasques dins la cunicultura, ha de saber tractar-los. El tracte donat a l'animal influeix directament a la seva disposici?? per reproduir-se.

[edita] Principals tasques dins la cunicultura

Hi poden haver d'addicionals, per?? les principals s??n:

El "cobriment" de les femelles (la tira de la femella al mascle):
- S'ha de saber adaptar les parelles compatibles, tot i que normalment el mascle ja t?? les seves femelles asignades.
- S'ha de tenir m?? per estimular-los adequadament i evitar conflictes dins la parella. Si una parella t?? un conflicte ??s possible que mai torni a ser compatible i s'hagi d'adjudicar la femella a un altre mascle.
La selecci?? de reproductors. Cal seleccionar els exemplars millor dotats tenint com a referents els progenitors:
- Mascles molt actius i tra??uts (cal que tinguin capacitat d'adaptaci?? per a cada femella).
- Femelles molt prol??fiques (parts molt nombrosos) i amb molt instint maternal (cal que siguin dedicades, tra??udes per fer els nius i protectores per?? no en exc??s perqu?? no acceptarien cries excedents).
- Establir-hi l??nies no endog??miques dins l'explotaci??. En cas d'explotacions petites s'adquireixen d'altres, quan m??s llunyanes millor.
El control dels parts:
- Detecci?? de femelles conflictives (agressives amb les cries).
- Comprovaci?? i adequaci?? dels nius.
- Redistribuci?? de les cries, per aconseguir el m??nim n??mero per femella i no sobrecarregar les mares.
El control diari de baixes.
La renovaci?? d'exemplars no productius.
El Seguiment sanitari rutinari:
- Vacuna de totes les cries d'un mes.
- Cura de petites infeccions o problemes sanitaris menors i puntuals. Per exemple: otitis, diferents tipus de sarnes, refredats, deformacions menors en les dents o ungles, problemes oculars, etc.
- Sacrifici dels exemplars sospitosos de malalties infeccioses greus (amb confirmaci?? del veterinari).