Adonis de primavera
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Adonis vernalis L.
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Adonis vernalis L. |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Ver texto |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
L’Adonis de primavera (Adonis vernalis)[1] és una planta herbàcia que pertany a la família de les ranunculàcies, amb una gran quantitat de principis actius, cosa que la fa molt verinosa; es fa servir en la producció de medicaments. El seu origen sembla ser asiàtic i d’Europa meridional, oriental i central. Sembla que és una planta fàcil de reconèixer però a la vegada pot ser confosa amb altres espècies.
L’Adonis és un gènere d’herbàcies perennes i anuals que conté unes 20 espècies, que es cultiven per les seves flors, que criden l’atenció. Poden arribar a una altura de fins a 30 cm i tenen fulles alternes, finament retallades; les flors solen ser vermelles en les espècies anuals i grogues en les perennes. L'Adonis de primavera és una espècie perenne que dona flors grogues.
Taula de continguts |
[edita] Hàbitat i distribució
Es distribueix principalment al llarg de la regió oriental d’Europa Central, a través d’Europa Oriental, Meridional i de Sibèria Occidental, arribant fins la regió de Jennisei. A Europa Central i Oriental, l’àrea de distribució s’interromp i l’espècie creix únicament en alguns llocs aïllats, en hàbitats principalment azonals que van des de Suècia Sudoriental fins a Espanya Sudoriental.
Es troba en pastures de zones muntanyoses, prades seques, pendents assolellades i terrenys pedregosos de la conca de l’Ebre, Muntanya de Conca, Muntanya de l’Abadessa (Burgos) i Serra d’Alfacar (Granada).
Viu sobre substrats calcaris, a vegades en llocs amb ombra, orientats cap al nord. Sol trobar-se en el sotabosc de formacions arbòries o arbustives, constituïdes per alzines, gavarreres, entre d’altres; entre 1.400 i 1.700 metres d’altitud, al pis supramediterrani. Pot créixer també en boscos poc frondosos i en boscos de pins. Prefereix els hàbitats calorosos a l’estiu i assolellats o, al menys, semiombrejats, en els que la terra es calenta fàcilment i la planta pot brotar al començament de la primavera.
[edita] Etimología
De la divinitat sirio-helénica Adonis. El nom Adonis vernalis prové de la llegenda grega del caçador Adonis. La seva amant, Venera Afrodita, va regar aquestes plantes florides amb la seva sang.
- Català: Adonis
- Castellà: Adonis vernal, adonis de primavera, Ojo de Perdiz
- Alemany: Adonisröschen, frühlingsteufelsauge
- Francès: Adonis, adonis du printemps
- Anglès: Pheasant’s eye, adonis spring adonis
[edita] Descripció
Planta herbàcia, amb un rizoma petit de color negre, de aquest surten nombroses arrels del mateix color; posseeix un tall ferm, densament recobert de fulles alternes, assegudes i amb segments linears; amb una flor vistosa amb els pètals grocs, que fa de 4 a 8 cm de diàmetre amb calze pubescent de 5 sèpals, corol•la de 10 a 20 peces lliures de forma elipso-ovoide de color groc intens i nombrosos estams; és hermafrodita, solitària i terminal, té fruits de color verdós. Les seves tiges són aèries, mesuren de 10 a 45 cm amb fulles alternes dividides en lacínies estretes, bipinnatisectes. Les bassals, sense limb desenvolupat, estan reduïdes a escates protectores blanques. Gineceu apocàrpic amb nombrosos carpels. L’androceu amb les anteres negre-violat, el connectiu i les teques grogues pel pol•len. D’acord amb la forma vital de Raunkjaer es pot considerar un hemicriptòfit ja que els meristemes es troben just arran de terra en l’estació desfavorable. La planta floreix a la primavera, durant les primeres setmanes, i la flor s’obre completament en dies clars i amb sol.
Hi ha una espècie molt semblant, endèmica dels Pirineus i Serralada Cantàbrica, és Adonis pyrenaica DC, que es pot diferenciar d’aquesta perquè les seves fulles bassals tenen limb desenvolupat (no reduïdes a escates protectores).
Farmacologia
|
[edita] Principis actius
Per al seu ús medicinal es recullen les parts aèries, deixant les parts inferiors. L’assecat convé fer-lo per flux d’aire calent, sense sobrepassar els 60ºC; un cop estan totalment lliures d’humitat cal guardar-les en recipients hermètics; es poden conservar fins un màxim de dos anys.
Els principis actius que presenta la planta són heteròsids cardiotònics de tipus cardenòlid (0,1-0,4 %): cimarósido, adonitoxósido. També presenta sals minerals, àcids orgànics, carotenoides i flavonoides com l’adonivernitina. Els cardenòlids li confereixen propietats cardiotòniques, antiarrítmiques i diürètiques, acció reforçada per la presència de flavonoides.
Cal destacar un glucòsid; adonidosid, que té les propietats de tònic cardíac i adonivernosid, que té efecte diürètic, al dilatar els vasos sanguinis. L’avantatge d’aquests dos principis actius és que cap d’ells s’acumula a l’organisme. Al tenir també un efecte sedant sobre el sistema nerviós estan indicats en tos rebel, atacs d’asma i crisis epilèptiques, sempre, però, sota control mèdic.
[edita] Usos medicinals
- Insuficiència cardíaca congestiva
- Taquicàrdia
- Arrítmies
- Extrasistolia
- Períodes de descans de tractaments digitàlics
- Hipotensor
- Miocarditis
- Antiepilèptic
- Diürètic moderat
- Sedant
[edita] Accions farmacológiques
Els cardenòlids li confereixen propietats cardiotòniques, antiarrítmiques i diürètiques, acció reforçada per la presència de flavonoides.
[edita] Contraindicacions
Esta contraindicat el seu ús en cas de tractaments amb heteròsids cardiotònics, quinidina, laxants antraquinònics o diürètics tiazídics; ja que es pot produir una potenciació de la seva acció i en cas de sobredosi una inversió de l’efecte cardiotònic.
[edita] Administració
La prescripció i la dosificació d’aquesta planta s’ha de deixar en mans del personal autoritzat, ja que és una planta altament tòxica degut a la presencia de glucósids cardiotònics, és a dir, que la dosi farmacològica i la dosi tòxica són properes. S’ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extracte fluid i de la tintura. No es recomana l’ús casolà d’aquesta planta, ni en forma de decocció ni com infusió. En alguns casos, quan un pacient ha d’estar durant llarg temps en tractament amb compostos digitàlics, i per evitar els problemes d’acumulació de digital a l’organisme, sembla estar permesa la substitució d’adonis per digital.
[edita] Observacions
[edita] Cultiu
Fins i tot en l’actualitat, el cultiu comercial es practica amb objectius ornamentals i homeopàtics.No hi ha una demanda considerable en cap d'aquests dos sectors i la reproducció acostuma a ser vegetativa. Algunes empreses homeopàtiques d'Alemanya practiquen els seus propis cultius. Això els permet satisfer la poca demanda interna existent d'alguns quilograms de material vegetal fresc cada any. Una empresa que produeix anualment 50kg de tintura pura sense transformar va declarar que necessitava 10 kg de material vegetal fresc. Aquesta quantitat podria obtenir-se arrencant-se uns 100 espècimens cultivats. En la pràctica, el número d’espècimens cultivats ha de ser més elevat ja que no és possible recollir cada brot del grup. Segons les dades disponibles, una única empresa alemanya ofereix a la venda Herba d’Adonis fresca en petites quantitats. Fins i tot actualment han fracassat els múltiples intents d'aconseguir un cultiu a gran escala d’Adonis vernalis amb finalitats medicinals i pel que sembla, el cultiu dins d'un sistema agrícola no és econòmic. Entre les múltiples raons d'això poden citar-se les següents: I) La germinació, poc fiable, és diferent, lenta i de baixa capacitat (20-50%), II) La viabilitat de les llavors disminueix molt ràpidament; III) Les llavors són cares i difícils d'obtenir; IV) En general, el creixement és molt lent i les plantes necessiten almenys 4-5 anys per madurar; pel que sembla, la planta acaba de florir plenament en el seu tercer o quart any de vida; V) És necessari efectuar una gran quantitat de manipulacions, cosa que incrementa el cost del cultiu; la reproducció per divisió vegetal no és possible en el cultiu a gran escala d’ Adonis vernalis en el sector fitomedicinal.
[edita] Conservació
En correspondència amb Lange (1998, Europe's medicinal and aromatic plants: their us, trade and conservation) les seves poblacions estan declinant a diversos països europeus degut a la sobreexplotació per a ús tant ornamental com medicinal. La matèria prima que es comercialitza prové de poblacions silvestres, perquè no existeixen cultius d'aquesta espècie en explotació, la part més gran procedeix de Romania, Rússia, Ucraïna i Bulgària (en l'actualitat sembla que ja no es comercialitza als dos últims països). Es considera extingida a Itàlia i els Països Baixos, i està protegida legalment a Alemanya, Bulgària, Eslovàquia, França, Hongria, Romania, Suècia i Suïssa. El comerç internacional d'aquesta espècie està sotmès a mesures de control dintre de la Unió Europea (inclosa en l'annex D de la Regulació del Consell núm. 338/97, requerint-se una notificació particular d'importació).
A Espanya només estan sota protecció estricta algunes poblacions d'aquesta espècie a Catalunya (Decret 328/1992, DOGC 1 de març de 1993). En qualsevol cas, al no ser una planta abundant en el nostre país, no hauria de recollir-se amb fins comercials.
[edita] Curiositats
És verinosa pel bestiar. Es diu que la seva toxicitat es tant elevada que les vaques i les cabres que la consumeixen poden transmetre aquesta toxicitat a les persones a traves de la llet.
[edita] Galeria d'imatges
|
|
|
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
- Taxonomía de plantas en GRIN. Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture. Molt útil per conèixer el nom científic correcte, la sinonímia i la distribució geogràfica
[edita] Enllaços externs
·
