[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

(9) Metis - Viquipèdia

(9) Metis

De Viquipèdia

Aquest article tracta de l'asteroide. Vegeu Metis (satèl·lit) per al satèl·lit de Júpiter.
9 Metis    
Descobriment
Descobridor A. Graham
Data de descobriment 25 d'abril de 1848
Altres designacions 1974 QU2
Classificació Cinturó d'asteroides
Elements orbitals
Època 14 de juliol de 2004 (DJ 2453200,5)
Excentricitat (e) 0,122
Semieix major (a) 357,052 Gm (2,387 UA)
Periheli (q) 313,556 Gm (2,096 UA)
Afeli (Q) 400,548 Gm (2,678 UA)
Període orbital (P) 1346,815 d (3,69 a)
Velocitat orbital mitjana 19,21 km/s
Inclinació (i) 5,576°
Longitud del
node ascendent
(Ω)
68,982°
Argument del
periheli
(ω)
5,489°
Anomalia mitjana (M) 274,183°
Característiques físiques
Dimensions 235×195×140 km[1][2]
Massa ~9·1018 kg
Densitat ~2,7 g/cm³[3]
Gravetat superficial ~0,070 m/s²
Velocitat d'escapament ~0,11 km/s
Període de rotació 0,2116 d (5,078 h) [4]
Classe espectral Asteroide tipus S[5]
Magnitud absoluta 6,28
Albedo 0,243[6]
Temperatura
mitjana superf.
~173 K
max: 282 K (+9° C)[7]

(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro. Va ser descobert per Andrew Graham el 25 d'abril de 1848 des d'Irlanda, el seu únic descobriment d'un asteroide. Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament.

Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit. No obstant això, observacions subsegüents no ho van confirmar[8]. Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble el 1993. Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide, però no es va detectar cap satèl·lit [9].

Metis ha estat observat ocultant una estrella no menys de 5 vegades.


Planetes menors
Planeta menor anterior (9) Metis Planeta menor següent
Llista d'asteroides

[edita] Referències

  1. J. Torppa et al., Shapes and rotational properties of thirty asteroids from photometric data, Icarus Vol. 164, p. 346 (2003).(anglès)
  2. A. D. Storrs et al., A closer look at main belt asteroids 1: WF/PC images, Icarus Vol. 173, p. 409 (2005).(anglès)
  3. G. A. Krasinsky et al., Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002).(anglès)
  4. PDS lightcurve data(anglès)
  5. asteroid lightcurve data file (març 2001)(anglès)
  6. MSX Infrared minor planet survey (at PDS)(anglès)
  7. L. F. Lim et al., Thermal infrared (8–13 µm) spectra of 29 asteroids: the Cornell Mid-Infrared Asteroid Spectroscopy (MIDAS) Survey, Icarus Vol. 173, p. 385 (2005).(anglès)
  8. [1]
  9. Arxiu PDF