Zaha Hadid
De Viquipèdia
Zaha Hadid (Àrab: زها حديد) (Bagdad; 31 d'octubre de 1950) és una prominent arquitecte iraquiana, del corrent del deconstructivisme. Tot i ésser de nacionalitat iraquiana, la major part de la seva vida l'ha passat a Londres on se situa el seu estudi d'arquitectura. L'obra arquitectònica de Zaha Hadid ha estat reconeguda en diverses ocasions amb premis de rang internacional entre ells el Premi Pritzker.
[edita] Biografia
Va néixer a Bagdad. Va obtenir un grau acadèmic en matemàtiques per la Universitat Americana de Beirut abans d'estudiar en la Architectural Association de Londres. Després de graduar-se, es va convertir en sòcia de l'oficina de Rem Koolhaas, treballant amb aquest (qui havia estat professor seu). El 1979, estableix la seva pròpia oficina, amb base a Londres. Durant els anys 80, va fer classes en la Architectural Association. El 2004 va tenir l'honor de ser la primera dona a rebre el Premi Pritzker. Anteriorment, havia obtingut la Ordre de l'Imperi Britànic pels serveis a l'arquitectura. És membre del grup editorial de la Encyclopædia Britannica.
[edita] Obra rellevant
- Estació de Bombers Vitra (1993), Weil am Rhein, Alemanya
- Centre d'Art Contemporani Rosenthal (1998), Cincinnati, Ohio
- Hoenheim-North Terminus & Parqueo (2001), Estrasburg, França
- Plataforma de salts d'esquí Bergisel (2002), Innsbruck, Àustria
- Annexe Ordrupgård (2005), Copenhaguen, Dinamarca
- Centre de Ciència Phäno (2005), Wolfsburg, Alemanya
- Telefèric Nordkettenbahn, Innsbruck, Àustria
- Centre BMW (2005), Leipzig, Alemanya
- Pla General de Zorrozaurre (2006), Bilbao
- Edifici sobre l'ebre (2008), Saragossa
