Vil·la romana dels Munts

De Viquipèdia

La viŀla romana dels Munts està ubicada al municipi d’ Altafulla, a uns 10 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja. La viŀla dels Munts mostra una zona residencial romana luxosa del segle II dC a Tàrraco.

[edita] Les viŀles romanes

A l’època romana, les grans viŀles del camp no només eren llocs d’oci i esbargiment, sinó també eren centres de producció agrícola, ramadera o industrial. Junt a l’àrea residencial, hi havia edificis funcionals apropiats per a una casa de labor, com construccions per a usos agrícoles com cellers, estables, graners, magatzems de cereals. També hi havia forns i ferreries per a activitats artesanes i, finalment, vivendes per als servents i els esclaus, que eren els que realitzaven les feines del camp. Les viŀles solien estar ubicades enmig d’una propietat de terra de cultiu, essent la fertilitat del sòl un condicionant per al seu assentament en una ubicació concreta. Generalment, es construïen els edificis damunt d’un turó, en un lloc solejat i a prop d’un corrent fluvial. La proximitat d’algun centre urbà assegurava la sortida de la seva producció. ^[1].

Els conreus més importants eren els de blat, de vinya i d’oliveres, i també arbres fruiters, hortalisses, llegums i lli. Les tècniques agrícoles milloraren per la introducció de l’arada romana, molins més eficaços que els dels ibers, com el de gra, la premsa d’oli, tècniques de regadiu i l’ús d’adobs.

A Tàrraco, com a complement necessari de la ciutat, hi ha diverses viŀles, entre les quals es poden citar la de Centcelles, transformada en mausoleu en el segle IV dC, i la dels Munts, al terme municipal d’Altafulla.

[edita] La viŀla dels Munts

Per les dades arqueològiques disponibles (monedes i ceràmica), hom sap que ja s’habitava a mitjans de segle I dC. Però tot sembla indicar que el gran moment constructiu correspon a mitjans del segle II dC, quan la mansió va quedar perfectament estructurada a partir d’una planificació i una escenografia complexes.

La viŀla romana dels Munts es trobava sobre una petita elevació del terreny que queia suaument cap al mar Mediterrani i que permetia controlar tot el territori pròxim i ben comunicada, a tocar de la Via Augusta. A la part més alta d’aquest turó hi havia unes cisternes d’emmagatzematge d’aigua i al llarg del pendent s’hi trobava la zona residencial. S’han descobert una sèrie d’estances, al nucli central articulades al voltant d’un passadís porticat en forma de L. El costat curt d’aquest passadís estava cobert de luxosos mosaics. Nombroses parets i sostres eren decorats amb riques composicions pictòriques.

En total s’han comptabilitzat tres termes que van formar part de la viŀla dels Munts. Les que s’han conservat millor han estat les anomenades inferiors, bastides en dues grans fases: la de construcció i la de monumentalització. Aquí s’hi observen els vestuaris, les piscines d’aigua freda i aigua calenta, la zona d’aigües tèbies, una sauna, latrines i els forns que permetien escalfar les dependències i l’aigua.

A les termes, a més dels mosaics pavimentats, les parets de les piscines encara conserven significatives traces dels revestiments amb plaques de marbre. Un conjunt termal més petit ha quedat cobert parcialment per les aigües del mar, ja que es troba dins la mateixa platja d’Altafulla.

Els elements que s’han recuperat a través de les excavacions ens demostren la magnitud del complex agricultor. La riquesa de les estàtues, pintures, paviments, mosaics i columnes de marbre no han deixat cap dubte sobre el luxe d’aquesta zona residencial romana. Aquesta opulència cal relacionar-la amb Caius Valerius Avitus, un dels dos duumviri (una mena d’alcaldes) de Tàrraco durant el segle II dC. En Caius abans havia manat Augustòbriga (a Sòria) i a Tàrraco es va construir una vila de dues plantes immensa, amb jardins, termes i rics mosaics a la primera planta. Al pis de sobre, pràcticament desaparegut, hi havia un pòrtic amb vista al mar ^[2]. L’any 260 va patir un incendi que va destruir gairebé tots els edificis que la composaven. Segurament causat per la primera invasió bàrbara del territori dels actuals Països Catalans. Posteriorment es produeix una reconstrucció i reocupació de la viŀla, però va ser abandonada, definitivament, a començaments del segle V dC. Ja al segle XVI era conegut com a jaciment romà a causa dels murs que afloraven de terra. A partir de 1967 s’hi van realitzant prospeccions metòdiques que han deixat al descobert una part d’aquesta monumental viŀla romana.

[edita] Referències

1. ↑ Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Viŀla romana dels Munts, 1984
2. ↑ Calpena, Enric, "Luxe i poder al Tàrraco del segle II dC". Revista Sàpiens, número 23, setembre de 2004. pàgina 57