València d'Àneu
De Viquipèdia
València d'Àneu és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) i la seu del seu ajuntament.
[edita] Situació
Està situat en una plana a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1.076 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 175 habitants, essent el nucli més poblat del municipi.
[edita] Història
L'esment més antic de la vila de València d'Àneu és de 1281, quan el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà li reconegué a Pere II el Gran el domini sobre diversos llocs del Pallars. Al segle XIII, el castell era una fortificació molt important per a controlar l'accés a la vall d'Aràn i a terres occitanes pel port de la Bonaigua. Fou el darrer baluart de l'enfrontament -originat a la guerra civil catalana- entre el comte Hug Roger III i el comte de Cardona Joan Ramon Folc IV en representació del rei Ferran II que finà amb la fugida del comte de Pallars a França en 1488 i la rendició del castell defensat fins el 29 de juny de 1491 per la seva dona, Caterina Albert. Aquest lloc estratègic, va ser ocupat pels francesos en 1794, durant les guerres carlines al 1836 i va ser lloc de refugi dels maquis després de la guerra civil espanyola. En època medieval el poble estava situat a l'entorn del castell i al segle XVIII baixà al pla per establir-se en el seu emplaçament actual.
València d'Àneu fou un municipi independent fins 1970, en què juntament amb Isil, Son i Sorpe, s'uní formant el municipi d'Alt Àneu. L'ajuntament té la seu en aquesta població.
[edita] Patrimoni
Entre el seu patrimoni cal destacar el castell situat en un promontori als afores del poble, a l'indret on hi havia el nucli de població antic. També cal esmentar l'església romànica de Sant Andreu del segle XII, de la qual només ha restat l'absis decorat amb mènsules. Provinents d'aquesta església, el Museu Diocesà d'Urgell (la Seu d'Urgell), conserva tres fragments de pintura mural romànica que decoraren l'absis i que representen l'Epifania.
