Terra baixa
De Viquipèdia
Terra baixa és una de les obres teatrals més populars del dramaturg i poeta Àngel Guimerà i la seva temàtica és el drama. Terra baixa ha estat una de les obres teatrals més representades i traduïdes en la llengua catalana que l'han convertit en tot un clàssic del repertori català.[1] Terra Baixa va ser estrenada per primera vegada en versió en castellà a Madrid el 27[2][3] o 30 de novembre[4][5] de 1896 al Teatro Espanyol per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray, a causa de la desconfiança de l'autor de la seva obra. Tierra Baja va ser un èxit de públic a Madrid encara que la crítica madrilenya la va rebre amb reticència. Tot i que valoraren la capacitat de connectar amb el públic, consideraven que en una època on es cultivava ja el realisme i el naturalisme a la literatura espanyola consideraven que els trets romàntics i poètics ja no eren adients als temps que es movien.
El dia de l'estrena de l'obra, Guimerà experimentà un neguit d'una estrena que demostra el valor que li donava a la crítica de l'obra:
| « | L'èxit o el fracàs del drama que es representa no l'importa gens ni gota a la humanitat, però per l'autor en aquells moments la humanitat està allí, en aquelles taules [...][6] | » |
|
—Àngel Guimèra |
||
L'estrena de l'obra en català es va fer esperar fins el 8 de febrer de 1897 al Teatre Principal de Tortosa a càrrec de la companyia Teodor Bonaplata. El text original de l'obra va ser editat el gener de 1897. En aquell mateix any, també es representà a Barcelona on es va reafirmar l'èxit de públic. En aquest la crítica fou més favorable i ells apuntaren que era un gran encert per a l'obra el personatge del Manelic (pastor), tot i així, també criticaren alguns aspectes com la figura del Sebastià (gran terratinent) o l'estructura.[3]
Aquesta obra s'ha convertit en el drama més representat i amb més nombre de traduccions de la dramatúrgia catalana. L'obra de Guimerà ha estat traduïda a catorze idiomes diferents que són: el castellà, l'anglès, l'italià, l'alemany, el rus, el suec, el txec, l'hebreu, el portuguès, el sicilià, el serbi, l'holandès, el jiddisch i l'esperanto. Dues òperes es basen en l'obra Terra Baixa: Lo Catalane, amb música de Ferdinand Leborne i llibret de Tiercebin i Ferrier, i Tiefland, amb música d'Eugen d'Albert i llibret de Rudolf Lothar.[3]
Taula de continguts |
[edita] Argument
En el primer acte del llibre hi ha la presentació dels personatges i s'intueix que el Sebastià i la Marta tenen una relació amorosa en secret entre ells. El Sebastià tot i tenir propietats té molts deutes i per això, decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Es troba amb el problema que ninguna el es vol casar amb ell perquè tothom s'imagina que la Marta i el Sebastià festegen d'amagat. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor, el Manelic, que és un conegut del Tomàs. El Tomàs que no sap res de tota aquesta trama parla amb el Manelic i ell s'enamora de la Marta amb un amor pur sense haver-la vist. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè el Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic el Manelic. Quan ja són casats i els dos estan a casa, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima.[7][3]
En el segon acte, el Manelic es trobà desubicat a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble se'n enriuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. La Nuri serà l'única persona que s'entén amb el Manelic i aquesta relació d'amistat fa veure amb altres ulls el Manelic. El Manelic a mesura que transcorre l'acte se'n adona de tot el muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta li explica al Tomàs el seu passat i com va conèixer al Sebastià, veu que el Manelic vol deixar la terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons el Manelic és una terra plena de boira i falsedat. És en aquest intent de fugida quan en Sebastià i el mossèn s'assabenten de les seves intencions i decideix interceptar-los. En aquell moment el Sebastià desterra el Manelic de la terra baixa i envia el Perruca a denunciar-lo a la guàrdia civil. També tanca a la marta en el molí sota la vigilància dels pagesos perdigons.[7][3]
El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebastià vol que vigilin al Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els perdigons s'adonen que no han fet bé al obeir al seu amo, però quan tornar a aparèixer el Sebastià que reclama veure la Marta ningú li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar el Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebastià a marxat, apareix la Nuri que reclama parla parlar amb la Marta i fa fora a tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal que ella l'ajudarà a escapar-se a la Terra Alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla que és el senyal que esperava i decideix fugir, però és interceptada pel Sebastià i la renya. Seguidament, apareix el Manelic al molí i s'enfronta amb el Sebastià en una batalla a mort que guanya el Manelic. És en aquell punt que el Manelic diu: «He matat al llop». Per acabar, els pagesos veuen el cadàver del Sebastià al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·litat i pura terra alta.[7][3]
[edita] Idea original de l'obra
L'obra que va ser publicada per Guimerà es desvia parcialment de la idea original de l'autor, com demostra aquesta carta escrita pel mateix autor a l'actriu María Guerrero on li explica breument l'argument de l'obra. En aquesta idea original es veu que Guimerà tenia la intenció d'ofegar a la Marta enlloc de anar-se'n a viure amb ella en pau a la terra alta com es va publicar al final.
| « | Es podria dir Terra Baixa: Tierra Baja... M'explicaré. En el primer acte Manelic (diminutiu de Manel) que és un noi innocent, tot candor i experiència, deixa el seu ramat a les cimes del Pirineu on mai ha sortit i ve a casar-se a la plana, a la terra baixa, on sòl troba falsedat, malicia... La dona resulta que ha estat durant molts anys i segueix sent l'estimada de l'amo de la granja. El Manelic al final del drama ofega a la seva dona, pega un tir al Sebastià l'estimat, i fuig a les seves muntanyes amb Deu i la Llibertat.[3][8] | » |
|
—Àngel Guimerà, 17 de febrer de 1895 |
||
[edita] Espai escènic
El transcurs de l'obra Terra baixa és situa en una plana extensa que rep el nom de Terra baixa i alberga un petit poble disseminat propietat d'un home, en Sebastià.[3] L'espai escènic principal de l'obra de Guimerà es centra bàsicament en el molí que hi ha al poble, excepte en una ocasió que transcorre a l'ermita durant el casament del Manelic i la Marta. El molí que és l'espai central pren la forma per diversos usos al llarg de tota l'obra. En un principi és el lloc on el pare adoptiu de la Marta i la ella treballaven. Amb la mort del pare adoptiu, el motiu es transformarà en el lloc de trobada nocturna entre el Sebastià i la Marta. A partir del casament de la Marta amb el Manelic es transformarà en la casa de la parella fins al final de l'obra.
A més a més, al llarg de tota la obra aquell espai serà el lloc de reunió dels pagesos del poble per explicar idees, experiències, anècdotes,... transformant-se així amb una improvisada taverna.
[edita] Personatges i psicologia dels personatges
Al llarg de l'obra de Terra Baixa apareixen un total de dotze personatges dels quals els protagonistes més importants són el Manelic (com a personatge principal) el Sebastià (com a personatge antagònic del Manelic) i la Marta (la dona per la qual els dos lluitaran).[7][4]
[edita] Marta
La Marta va viure tota la seva infància a Barcelona en un estat de pobresa màxima, fins que als catorze anys la seva mare mort i la recull un captaire que pren la figura de pare. Amb la seva companyia, arriben a les grans terres del Sebastià el qual accepten l'oferta del Sebastià de viure i treballar en el molí. En aquell moment començà a tenir una relació d'amistança amb el Sebastià, que li permet tenir un recer i una certa estabilitat. La Marta rep maltractament psicològics del Sebastià que per una part sent una gratitud per l'amo per haver-la acollit i per l'altre veu que aquesta relació sentimental no és correcta. Abans del començament de l'obra mort el captaire. Quan la Marta ja és gran mor el captaire que l'acollí en un primer moment i és a partir d'allí on començà l'obra.
Durant el transcurs de l'obra la Marta és una dona, tot i que psicològicament és dèbil i inestable, perquè a mesura que avança l'obra van evolucionant els seus sentiments. Aquesta inestabilitat es demostra que en alguns moments de l'obra la Marta és amable i dòcil però en d'altres pot arribar a ser agressiva tot i ser dèbil físicament. Al principi del primer acte, la Marta és una persona innocent i reservada que s'ha de casar-se amb un home, el Manelic, per imposició. Ella, encara que no l'estima, no fa res per evitar-ho i acaba casant-s'hi. Des del començament de l'obra fins que s'enamora del Manelic, ella serà un persona amb una autoestima molt baixa i fràgil, sense cap respecte a si mateix ni al a seva pròpia vida. En el moment que s'enamora del Manelic viu un moment de creixement personal i autoestima que no havia viscut abans.
[edita] Manelic
El Manelic és el personatge principal de l'obra i és un pastor originari de la Terra Alt que vivia a les muntanyes amb les seves ovelles. És la figura que conjumina amb la puresa de la Terra Alta i és caracteritza per la seva inocència i ignorància. El Manelic es trasllada a la terra baixa enganyat pel Sebastià que li ofereix la mà de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospités de la relació del Sebastià amb ella. A la Terra Baixa tothom se'n riu d'ell sense ell saber la raó tot i que allí a la terra baixa es corromput per la hipocresia i el pecat d'aquesta terra. En aquesta terra perd la seva innocència i embogit pel que es seu acaba matant al Sebastià i diu feliç «He matat al llop». A partir d'aquí veu que la única opció per sobreviure es escapar-se amb la mà de la seva dona a la terra Alta on allí poder viure lluny del pecat del món urbà, i així, poder escapar d'aquesta tortura.
Es caracteritza per tenir alguns trets i instints animals que es fan patents quan assassina al Sebastià. Un exemple d'això, és la lluita que hi ha entre amb el Sebastià pel fet de ser un enemic que vol robar-li la seva parella i que finalment surt victoriós.
[edita] Sebastià
El Sebastià és el gran terratinent de la Terra Baixa que és caracteritza per ser un persona egoista i sense escrúpols. Ell és l'amo de tot i de les persones que hi viuen, com n'és la Marta el qual manté una relació amorosa en secret amb la Marta des de que ella tenia catorze anys. Tot i ell, programar el casament de la Marta i el Manelic per no aixecar sospités de la seva relació secreta.
[edita] Tomàs
El Tomàs és un ermità savi que casà a la Marta i el Manelic, sent desconeixedor de l'engany d'aquest matrimoni. Per aquesta raó quan s'assabenta que tot aquest matrimoni era per culpa del Sebastià, ell es sentirà culpa ja que s'estima el Manelic com si fos el seu fill.
[edita] Mossèn
El Mossèn és el majordom o súbdit del Sebastià. Segons el Tomàs, es anomenat mossèn perquè havia estudiat per ser-ho, tot i així, no ho és en realitat. El seu caràcter no està molt marcat per culpa de les poques intervencions durant l'obra, però es conegut per la seva fidelitat a l'amo.
[edita] Perruca
El personatge del perruca es podria englobar amb la finalitat dels personatges de la família perdigons. El Perruca és l'amo d'un mas i està sota les ordres del Sebastià. El perruca és l'encarregat d'avisar a la guàrdia civil i denunciar al Manelic per ordre del Sebastià. Ell al igual que la resta dels pagesos no tenen un cor dolent, però durant quasi tota l'obra sol fan cas de l'amo Sebastià i critiquen tot el que fa la Marta, fent-li mal.
[edita] Xeixa
El Xeixa és un pagès que feineja per al Sebastià. Les aparicions d'aquest personatge tant sols es concentren en la primera part de l'obra fins que l'amo Sebastià l'acomiada i marxa del poble al plantar-li cara, i al negar-se a anar al casament del Manelic i la Marta. La importància que té el personatge és la de fer néixer l'intriga de l'espectador perquè el poble amaga un misteri del qual ningú en vol parlar.
[edita] La Família Perdigons
[edita] Nuri
La Nuri és la petita de la família de les Perdigones (Pepa, Antònia, Josep, Nando i Nuri) i es també és una pagesa que participa activament en l'obra. La Nuri és molt amiga de la Marta possiblement a causa del seu caràcter similar. A l'inici, és bona i innocent encara que a mesura que avança l'obra va prenen consciència del que passa realment a la terra baixa que acaba fins i tot ajudant al Manelic i a la Marta escapar-se de les mans del Sebastià. Aquesta bondat, humilitat no és comuna a la terra baixa que la fa una persona molt peculiar i al llarg de l'obra és objecte de burles.
[edita] L'Antònia, la Pepa, el Josep i el Nando
Aquests membres de la família Perdigons juntament amb la Nuri són un grup de pagesos que intervenen activament en l'acció dramàtica de l'obra. Els quatre es caracteritzen per exercir de pagesos xafarders de l'obra, que fins i tot arriben a ser cruels amb els seus comentaris i amb les seves burles malintencionades, tant cap al Manelic com a la Marta. Són pagesos que estan sotes les ordres de l'amo i fins i tot l'ajuden a expulsar al pastor de casa, tot i així quan l'amo no hi és se'n penedeixen. Al final de l'obra se'n adonen que són com "gossos de presa" sota les ordre de l'amo.
[edita] Simbologia de l'obra
El llibre està marcada per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la quals contraposa durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos mons són presentats com dos espai antagònics consideren la Terra com el món de tot el que és bo per naturalesa i la Terra Baixa el món malvat de l'home.
La Terra Alta representa que és el Pirineu i és on Guimerà el descriu com un lloc sense pecat i d'on la corrupció de la ma de l'home no ha caigut, ja que és un lloc verge. És un lloc bo per naturalesa i és el lloc en el qual viu el Manelic i per aquesta raó ell tindrà les característiques que també pertanyen a la terra Alta. A més, l'autor juga amb l'efecte de l'altura de la Terra Alta per representa que al ser la terra alta està més a prop del regne de Déu i en conseqüència regne més la puresa del bé.
L'altre espai antagònic és el de la Terra Baixa i és l'espai on transcorre la major part de l'obra i el representa com un lloc on està concentrat el mal del món on la corrupció, el pecat i la malícia de l'home conviuen en el lloc però especialment en els seus habitants. El lloc que representa la terra baixa és el de la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dramàtica de l'obra.[7]
[edita] L'ús de la llengua
Possiblement, un dels trets que donaren l'èxit a l'obra de Guimerà, va ser l'ús de la llengua dels personatges que es demostra en les crítiques de l'obra per part d'alguns crítics. Els personatges no utilitzaven un llenguatge refinat ja que no s'adequaria a l'espai escenogràfic de l'obra (la terra baixa), sinó que els personatges utilitzaven un llenguatge amb la inclusió de termes col·loquials, castellanismes, formes verbal com vui o donguis (enlloc de les construccions normatives) i expressions populars o d'altres recursos lingüístics típicament de l'àmbit popular i més propers al moviment del "català que ara es parla".[3]
Gràcies a les obres costumistes d'Emili Vilanova li va permetre aprendre el sentit col·loquial que plasmar en l'obra, com també de la documentació i de l'aprenentatge oral que adquirí lèxic adequat al món que pretenia crear. Tot i aquest registre més aviat col·loquial el va saber combinar amb la creació poètica del llenguatge sense posar un èmfasi especial en la retòrica, sinó prioritzant una escenografia creïble.
Sense cap mena de dubte, el Manelic és el personatge amb un parlar més característic i diferent a l'altre ja que parla amb un dialecte que podria ser confós amb el d'un muntanyenc del Pirineu, tanmateix no és pot associar a cap dialecte conegut del Pirineu sinó que va ser una creació del propi Guimerà. Per exemple, el Manelic utilitza el terme «Sant Sunyé» o «Sinyor» enlloc de «somier» i «senyor» respectivament.
[edita] Filmografia creada a partir de la creació de l'obra
Aquest és un recull de les pel·lícules que han estat creades a partir de l'obra de Guimerà:[5]
- 1907: Tierra baja. Espanya. Sota la direcció de Fructuós Gelabert.
- 1913: Tierra baja. Argentina. Sota la direcció de Mario Gallo.
- 1914: Marta of the lowlands. Estats Units. Sota la direcció de J. Searle Dawley
- 1922: Tiefland. Alemanya. Sota la direcció de Adolf Edgard Licho.
- 1940/1944: Tierra baja. Alemanya. Sota la direcció de Leni Riefenstahl. Tobis.
- 1950: Tierra baja. Mèxic. Sota la direcció de Miguel Zacarías.
[edita] Referències
- Àngel Guimerà (obra), Antoni Maria Carbonell Ferrando (Estudi Preliminar) (2007). Terra Baixa, 1r edició, Edicions 62. ISBN 9788429757101.
- Àngel Guimerà (2006). Terra Baixa, butxaca 62. ISBN 9788429748499.
- ↑ Crítica de Teatre de l'obra del TNC - Diari el Mundo
- ↑ Àngel Guimerà (2006). Terra Baixa, butxaca 62. ISBN 9788429748499.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Guia didàctica i comentari de l'obra
- ↑ 4,0 4,1 Àngel Guimerà (obra), Antoni Maria Carbonell Ferrando (Estudi Preliminar) (2007). Terra Baixa, Edicions 62. ISBN 9788429757101.
- ↑ 5,0 5,1 Gran Enciclopèdia de la llengua en la pàgina web www.escriptors.cat
- ↑ Carta de Guimerà a la família Aldavert, a Epistolari dins Àngel Guimerà, Obres completes II, Editorial Selecta, 1978, p.1492.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Dossier de Teoria de Terra Baixa (2n de batxillerat), Mónica López Bages. També disponible parcialment a aquí.
- ↑ Article: Del teatro al cine pasando por la ópera:Guimèra Cruzando Fronteras de Montserrat Reguant,University of California Los Angeles,
