Terra baixa

De Viquip??dia

Terra baixa ??s una de les obres teatrals m??s populars del dramaturg i poeta ??ngel Guimer?? i la seva tem??tica ??s el drama. Terra baixa ha estat una de les obres teatrals m??s representades i tradu??des en la llengua catalana que l'han convertit en tot un cl??ssic del repertori catal??.^[1] Terra Baixa va ser estrenada per primera vegada en versi?? en castell?? a Madrid el 27^[2][3] o 30 de novembre^[4][5] de 1896 al Teatro Espanyol per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducci?? de Jos?? de Echegaray, a causa de la desconfian??a de l'autor de la seva obra. Tierra Baja va ser un ??xit de p??blic a Madrid encara que la cr??tica madrilenya la va rebre amb retic??ncia. Tot i que valoraren la capacitat de connectar amb el p??blic, consideraven que en una ??poca on es cultivava ja el realisme i el naturalisme a la literatura espanyola consideraven que els trets rom??ntics i po??tics ja no eren adients als temps que es movien.

El dia de l'estrena de l'obra, Guimer?? experiment?? un neguit d'una estrena que demostra el valor que li donava a la cr??tica de l'obra:

??	L'??xit o el frac??s del drama que es representa no l'importa gens ni gota a la humanitat, per?? per l'autor en aquells moments la humanitat est?? all??, en aquelles taules [...][6]	??
?????ngel Guim??ra

L'estrena de l'obra en catal?? es va fer esperar fins el 8 de febrer de 1897 al Teatre Principal de Tortosa a c??rrec de la companyia Teodor Bonaplata. El text original de l'obra va ser editat el gener de 1897. En aquell mateix any, tamb?? es represent?? a Barcelona on es va reafirmar l'??xit de p??blic. En aquest la cr??tica fou m??s favorable i ells apuntaren que era un gran encert per a l'obra el personatge del Manelic (pastor), tot i aix??, tamb?? criticaren alguns aspectes com la figura del Sebasti?? (gran terratinent) o l'estructura.^[3]

Aquesta obra s'ha convertit en el drama m??s representat i amb m??s nombre de traduccions de la dramat??rgia catalana. L'obra de Guimer?? ha estat tradu??da a catorze idiomes diferents que s??n: el castell??, l'angl??s, l'itali??, l'alemany, el rus, el suec, el txec, l'hebreu, el portugu??s, el sicili??, el serbi, l'holand??s, el jiddisch i l'esperanto. Dues ??peres es basen en l'obra Terra Baixa: Lo Catalane, amb m??sica de Ferdinand Leborne i llibret de Tiercebin i Ferrier, i Tiefland, amb m??sica d'Eugen d'Albert i llibret de Rudolf Lothar.^[3]

Taula de continguts 1 Argument 1.1 Idea original de l'obra 2 Espai esc??nic 3 Personatges i psicologia dels personatges 3.1 Marta 3.2 Manelic 3.3 Sebasti?? 3.4 Tom??s 3.5 Moss??n 3.6 Perruca 3.7 Xeixa 3.8 La Fam??lia Perdigons 3.8.1 Nuri 3.8.2 L'Ant??nia, la Pepa, el Josep i el Nando 4 Simbologia de l'obra 5 L'??s de la llengua 6 Filmografia creada a partir de la creaci?? de l'obra 7 Refer??ncies

[edita] Argument

En el primer acte del llibre hi ha la presentaci?? dels personatges i s'intueix que el Sebasti?? i la Marta tenen una relaci?? amorosa en secret entre ells. El Sebasti?? tot i tenir propietats t?? molts deutes i per aix??, decideix casar-se amb una pubilla de bona fam??lia. Es troba amb el problema que ninguna el es vol casar amb ell perqu?? tothom s'imagina que la Marta i el Sebasti?? festegen d'amagat. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor, el Manelic, que ??s un conegut del Tom??s. El Tom??s que no sap res de tota aquesta trama parla amb el Manelic i ell s'enamora de la Marta amb un amor pur sense haver-la vist. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perqu?? no l'estima. Aquest matrimoni per conveni??ncia s'acaba duent a terme perqu?? el Sebasti?? li ordena que es casi, tot i fer-li f??stic el Manelic. Quan ja s??n casats i els dos estan a casa, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima.^[7][3]

En el segon acte, el Manelic es trob?? desubicat a la Terra baixa perqu?? tots els pagesos del poble se'n enriuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest roman??. La Nuri ser?? l'??nica persona que s'ent??n amb el Manelic i aquesta relaci?? d'amistat fa veure amb altres ulls el Manelic. El Manelic a mesura que transcorre l'acte se'n adona de tot el muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta. Despr??s que la Marta li explica al Tom??s el seu passat i com va con??ixer al Sebasti??, veu que el Manelic vol deixar la terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perqu?? s'adona que l'estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons el Manelic ??s una terra plena de boira i falsedat. ??s en aquest intent de fugida quan en Sebasti?? i el moss??n s'assabenten de les seves intencions i decideix interceptar-los. En aquell moment el Sebasti?? desterra el Manelic de la terra baixa i envia el Perruca a denunciar-lo a la gu??rdia civil. Tamb?? tanca a la marta en el mol?? sota la vigil??ncia dels pagesos perdigons.^[7][3]

El desenlla?? de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebasti?? vol que vigilin al Manelic perqu?? l'havia amena??at de mort. Els perdigons s'adonen que no han fet b?? al obeir al seu amo, per?? quan tornar a apar??ixer el Sebasti?? que reclama veure la Marta ning?? li planta cara. En aquell moment, arriba el moss??n i fa marxar el Sebasti?? cap a casa perqu?? all?? l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebasti?? a marxat, apareix la Nuri que reclama parla parlar amb la Marta i fa fora a tots els pagesos que hi ha al mol??. La Nuri li diu que esperi el seu senyal que ella l'ajudar?? a escapar-se a la Terra Alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla que ??s el senyal que esperava i decideix fugir, per?? ??s interceptada pel Sebasti?? i la renya. Seguidament, apareix el Manelic al mol?? i s'enfronta amb el Sebasti?? en una batalla a mort que guanya el Manelic. ??s en aquell punt que el Manelic diu: ??He matat al llop??. Per acabar, els pagesos veuen el cad??ver del Sebasti?? al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil??litat i pura terra alta.^[7][3]

[edita] Idea original de l'obra

L'obra que va ser publicada per Guimer?? es desvia parcialment de la idea original de l'autor, com demostra aquesta carta escrita pel mateix autor a l'actriu Mar??a Guerrero on li explica breument l'argument de l'obra. En aquesta idea original es veu que Guimer?? tenia la intenci?? d'ofegar a la Marta enlloc de anar-se'n a viure amb ella en pau a la terra alta com es va publicar al final.

??	Es podria dir Terra Baixa: Tierra Baja... M'explicar??. En el primer acte Manelic (diminutiu de Manel) que ??s un noi innocent, tot candor i experi??ncia, deixa el seu ramat a les cimes del Pirineu on mai ha sortit i ve a casar-se a la plana, a la terra baixa, on s??l troba falsedat, malicia... La dona resulta que ha estat durant molts anys i segueix sent l'estimada de l'amo de la granja. El Manelic al final del drama ofega a la seva dona, pega un tir al Sebasti?? l'estimat, i fuig a les seves muntanyes amb Deu i la Llibertat.[3][8]	??
?????ngel Guimer??, 17 de febrer de 1895

[edita] Espai esc??nic

El transcurs de l'obra Terra baixa ??s situa en una plana extensa que rep el nom de Terra baixa i alberga un petit poble disseminat propietat d'un home, en Sebasti??.^[3] L'espai esc??nic principal de l'obra de Guimer?? es centra b??sicament en el mol?? que hi ha al poble, excepte en una ocasi?? que transcorre a l'ermita durant el casament del Manelic i la Marta. El mol?? que ??s l'espai central pren la forma per diversos usos al llarg de tota l'obra. En un principi ??s el lloc on el pare adoptiu de la Marta i la ella treballaven. Amb la mort del pare adoptiu, el motiu es transformar?? en el lloc de trobada nocturna entre el Sebasti?? i la Marta. A partir del casament de la Marta amb el Manelic es transformar?? en la casa de la parella fins al final de l'obra.

A m??s a m??s, al llarg de tota la obra aquell espai ser?? el lloc de reuni?? dels pagesos del poble per explicar idees, experi??ncies, an??cdotes,... transformant-se aix?? amb una improvisada taverna.

[edita] Personatges i psicologia dels personatges

Al llarg de l'obra de Terra Baixa apareixen un total de dotze personatges dels quals els protagonistes m??s importants s??n el Manelic (com a personatge principal) el Sebasti?? (com a personatge antag??nic del Manelic) i la Marta (la dona per la qual els dos lluitaran).^[7][4]

[edita] Marta

La Marta va viure tota la seva inf??ncia a Barcelona en un estat de pobresa m??xima, fins que als catorze anys la seva mare mort i la recull un captaire que pren la figura de pare. Amb la seva companyia, arriben a les grans terres del Sebasti?? el qual accepten l'oferta del Sebasti?? de viure i treballar en el mol??. En aquell moment comen???? a tenir una relaci?? d'amistan??a amb el Sebasti??, que li permet tenir un recer i una certa estabilitat. La Marta rep maltractament psicol??gics del Sebasti?? que per una part sent una gratitud per l'amo per haver-la acollit i per l'altre veu que aquesta relaci?? sentimental no ??s correcta. Abans del comen??ament de l'obra mort el captaire. Quan la Marta ja ??s gran mor el captaire que l'acoll?? en un primer moment i ??s a partir d'all?? on comen???? l'obra.

Durant el transcurs de l'obra la Marta ??s una dona, tot i que psicol??gicament ??s d??bil i inestable, perqu?? a mesura que avan??a l'obra van evolucionant els seus sentiments. Aquesta inestabilitat es demostra que en alguns moments de l'obra la Marta ??s amable i d??cil per?? en d'altres pot arribar a ser agressiva tot i ser d??bil f??sicament. Al principi del primer acte, la Marta ??s una persona innocent i reservada que s'ha de casar-se amb un home, el Manelic, per imposici??. Ella, encara que no l'estima, no fa res per evitar-ho i acaba casant-s'hi. Des del comen??ament de l'obra fins que s'enamora del Manelic, ella ser?? un persona amb una autoestima molt baixa i fr??gil, sense cap respecte a si mateix ni al a seva pr??pia vida. En el moment que s'enamora del Manelic viu un moment de creixement personal i autoestima que no havia viscut abans.

[edita] Manelic

El Manelic ??s el personatge principal de l'obra i ??s un pastor originari de la Terra Alt que vivia a les muntanyes amb les seves ovelles. ??s la figura que conjumina amb la puresa de la Terra Alta i ??s caracteritza per la seva inoc??ncia i ignor??ncia. El Manelic es trasllada a la terra baixa enganyat pel Sebasti?? que li ofereix la m?? de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospit??s de la relaci?? del Sebasti?? amb ella. A la Terra Baixa tothom se'n riu d'ell sense ell saber la ra?? tot i que all?? a la terra baixa es corromput per la hipocresia i el pecat d'aquesta terra. En aquesta terra perd la seva innoc??ncia i embogit pel que es seu acaba matant al Sebasti?? i diu feli?? ??He matat al llop??. A partir d'aqu?? veu que la ??nica opci?? per sobreviure es escapar-se amb la m?? de la seva dona a la terra Alta on all?? poder viure lluny del pecat del m??n urb??, i aix??, poder escapar d'aquesta tortura.

Es caracteritza per tenir alguns trets i instints animals que es fan patents quan assassina al Sebasti??. Un exemple d'aix??, ??s la lluita que hi ha entre amb el Sebasti?? pel fet de ser un enemic que vol robar-li la seva parella i que finalment surt victori??s.

[edita] Sebasti??

El Sebasti?? ??s el gran terratinent de la Terra Baixa que ??s caracteritza per ser un persona egoista i sense escr??pols. Ell ??s l'amo de tot i de les persones que hi viuen, com n'??s la Marta el qual mant?? una relaci?? amorosa en secret amb la Marta des de que ella tenia catorze anys. Tot i ell, programar el casament de la Marta i el Manelic per no aixecar sospit??s de la seva relaci?? secreta.

[edita] Tom??s

El Tom??s ??s un ermit?? savi que cas?? a la Marta i el Manelic, sent desconeixedor de l'engany d'aquest matrimoni. Per aquesta ra?? quan s'assabenta que tot aquest matrimoni era per culpa del Sebasti??, ell es sentir?? culpa ja que s'estima el Manelic com si fos el seu fill.

[edita] Moss??n

El Moss??n ??s el majordom o s??bdit del Sebasti??. Segons el Tom??s, es anomenat moss??n perqu?? havia estudiat per ser-ho, tot i aix??, no ho ??s en realitat. El seu car??cter no est?? molt marcat per culpa de les poques intervencions durant l'obra, per?? es conegut per la seva fidelitat a l'amo.

[edita] Perruca

El personatge del perruca es podria englobar amb la finalitat dels personatges de la fam??lia perdigons. El Perruca ??s l'amo d'un mas i est?? sota les ordres del Sebasti??. El perruca ??s l'encarregat d'avisar a la gu??rdia civil i denunciar al Manelic per ordre del Sebasti??. Ell al igual que la resta dels pagesos no tenen un cor dolent, per?? durant quasi tota l'obra sol fan cas de l'amo Sebasti?? i critiquen tot el que fa la Marta, fent-li mal.

[edita] Xeixa

El Xeixa ??s un pag??s que feineja per al Sebasti??. Les aparicions d'aquest personatge tant sols es concentren en la primera part de l'obra fins que l'amo Sebasti?? l'acomiada i marxa del poble al plantar-li cara, i al negar-se a anar al casament del Manelic i la Marta. La import??ncia que t?? el personatge ??s la de fer n??ixer l'intriga de l'espectador perqu?? el poble amaga un misteri del qual ning?? en vol parlar.

[edita] La Fam??lia Perdigons

[edita] Nuri

La Nuri ??s la petita de la fam??lia de les Perdigones (Pepa, Ant??nia, Josep, Nando i Nuri) i es tamb?? ??s una pagesa que participa activament en l'obra. La Nuri ??s molt amiga de la Marta possiblement a causa del seu car??cter similar. A l'inici, ??s bona i innocent encara que a mesura que avan??a l'obra va prenen consci??ncia del que passa realment a la terra baixa que acaba fins i tot ajudant al Manelic i a la Marta escapar-se de les mans del Sebasti??. Aquesta bondat, humilitat no ??s comuna a la terra baixa que la fa una persona molt peculiar i al llarg de l'obra ??s objecte de burles.

[edita] L'Ant??nia, la Pepa, el Josep i el Nando

Aquests membres de la fam??lia Perdigons juntament amb la Nuri s??n un grup de pagesos que intervenen activament en l'acci?? dram??tica de l'obra. Els quatre es caracteritzen per exercir de pagesos xafarders de l'obra, que fins i tot arriben a ser cruels amb els seus comentaris i amb les seves burles malintencionades, tant cap al Manelic com a la Marta. S??n pagesos que estan sotes les ordres de l'amo i fins i tot l'ajuden a expulsar al pastor de casa, tot i aix?? quan l'amo no hi ??s se'n penedeixen. Al final de l'obra se'n adonen que s??n com "gossos de presa" sota les ordre de l'amo.

[edita] Simbologia de l'obra

El llibre est?? marcada per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la quals contraposa durant tota l'acci?? dram??tica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos mons s??n presentats com dos espai antag??nics consideren la Terra com el m??n de tot el que ??s bo per naturalesa i la Terra Baixa el m??n malvat de l'home.

La Terra Alta representa que ??s el Pirineu i ??s on Guimer?? el descriu com un lloc sense pecat i d'on la corrupci?? de la ma de l'home no ha caigut, ja que ??s un lloc verge. ??s un lloc bo per naturalesa i ??s el lloc en el qual viu el Manelic i per aquesta ra?? ell tindr?? les caracter??stiques que tamb?? pertanyen a la terra Alta. A m??s, l'autor juga amb l'efecte de l'altura de la Terra Alta per representa que al ser la terra alta est?? m??s a prop del regne de D??u i en conseq????ncia regne m??s la puresa del b??.

L'altre espai antag??nic ??s el de la Terra Baixa i ??s l'espai on transcorre la major part de l'obra i el representa com un lloc on est?? concentrat el mal del m??n on la corrupci??, el pecat i la mal??cia de l'home conviuen en el lloc per?? especialment en els seus habitants. El lloc que representa la terra baixa ??s el de la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dram??tica de l'obra.^[7]

[edita] L'??s de la llengua

Possiblement, un dels trets que donaren l'??xit a l'obra de Guimer??, va ser l'??s de la llengua dels personatges que es demostra en les cr??tiques de l'obra per part d'alguns cr??tics. Els personatges no utilitzaven un llenguatge refinat ja que no s'adequaria a l'espai escenogr??fic de l'obra (la terra baixa), sin?? que els personatges utilitzaven un llenguatge amb la inclusi?? de termes col??loquials, castellanismes, formes verbal com vui o donguis (enlloc de les construccions normatives) i expressions populars o d'altres recursos ling????stics t??picament de l'??mbit popular i m??s propers al moviment del "catal?? que ara es parla".^[3]

Gr??cies a les obres costumistes d'Emili Vilanova li va permetre aprendre el sentit col??loquial que plasmar en l'obra, com tamb?? de la documentaci?? i de l'aprenentatge oral que adquir?? l??xic adequat al m??n que pretenia crear. Tot i aquest registre m??s aviat col??loquial el va saber combinar amb la creaci?? po??tica del llenguatge sense posar un ??mfasi especial en la ret??rica, sin?? prioritzant una escenografia cre??ble.

Sense cap mena de dubte, el Manelic ??s el personatge amb un parlar m??s caracter??stic i diferent a l'altre ja que parla amb un dialecte que podria ser conf??s amb el d'un muntanyenc del Pirineu, tanmateix no ??s pot associar a cap dialecte conegut del Pirineu sin?? que va ser una creaci?? del propi Guimer??. Per exemple, el Manelic utilitza el terme ??Sant Suny???? o ??Sinyor?? enlloc de ??somier?? i ??senyor?? respectivament.

[edita] Filmografia creada a partir de la creaci?? de l'obra

Aquest ??s un recull de les pel??l??cules que han estat creades a partir de l'obra de Guimer??:^[5]

1. 1907: Tierra baja. Espanya. Sota la direcci?? de Fructu??s Gelabert.
2. 1913: Tierra baja. Argentina. Sota la direcci?? de Mario Gallo.
3. 1914: Marta of the lowlands. Estats Units. Sota la direcci?? de J. Searle Dawley
4. 1922: Tiefland. Alemanya. Sota la direcci?? de Adolf Edgard Licho.
5. 1940/1944: Tierra baja. Alemanya. Sota la direcci?? de Leni Riefenstahl. Tobis.
6. 1950: Tierra baja. M??xic. Sota la direcci?? de Miguel Zacar??as.

[edita] Refer??ncies

• ??ngel Guimer?? (obra), Antoni Maria Carbonell Ferrando (Estudi Preliminar) (2007). Terra Baixa, 1r edici??, Edicions 62. ISBN 9788429757101. 
• ??ngel Guimer?? (2006). Terra Baixa, butxaca 62. ISBN 9788429748499. 

1. ??? Cr??tica de Teatre de l'obra del TNC - Diari el Mundo
2. ??? ??ngel Guimer?? (2006). Terra Baixa, butxaca 62. ISBN 9788429748499. 
3. ??? ^{3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8} Guia did??ctica i comentari de l'obra
4. ??? ^{4,0 4,1} ??ngel Guimer?? (obra), Antoni Maria Carbonell Ferrando (Estudi Preliminar) (2007). Terra Baixa, Edicions 62. ISBN 9788429757101. 
5. ??? ^{5,0 5,1} Gran Enciclop??dia de la llengua en la p??gina web www.escriptors.cat
6. ??? Carta de Guimer?? a la fam??lia Aldavert, a Epistolari dins ??ngel Guimer??, Obres completes II, Editorial Selecta, 1978, p.1492.
7. ??? ^{7,0 7,1 7,2 7,3 7,4} Dossier de Teoria de Terra Baixa (2n de batxillerat), M??nica L??pez Bages. Tamb?? disponible parcialment a aqu??.
8. ??? Article: Del teatro al cine pasando por la ??pera:Guim??ra Cruzando Fronteras de Montserrat Reguant,University of California Los Angeles,