Teoria de la conspiració
De Viquipèdia
La teoria de la conspiració és la creença que una conspiració o complot està al darrere d'un fet o una política, tot i que es donin altres causes a l'opinió pública. Usualment implica un grup de poder a l'ombra que vol guanyar posicions o amagar determinades veritats que podrien canviar l'statu quo. El concepte ha estat estudiat per Karl Popper, Daniel Pipes, Noam Chomsky, Mintz o Carl Sagan, entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
- La conspiració està feta per un grup minoritari, elitista i sovint secret amb bones connexions amb el poder polític
- Permet relacionar lògicament fets aparentment inconnexos
- La societat sospita que té poca informació sobre un fenomen i busca una explicació racional o alternativa
- Es recolza en fets reals acceptats per tothom i fa hipòtesis no comprovades però versemblants
- Per als que no creuen en ella, es basa en un procés mental de projecció errònia o en una tendència a la paranoia
[edita] Història
El concepte sorgeix a l'Anglaterra del segle XVII, on els electors veien una conspiració darrere determinats moviments parlamentaris per apujar els impostos i enriquir-se. Els llocs més fecunds en teories conspiratives durant els segles posteriors, però, van ser França i els Estats Units.
El terme com a tal sorgeix al 1909 [1]. Està lligat a la democràcia, ja que en sistemes totalitaris no cal una conspiració per imposar la voluntat; la conspiració sempre suposa manipular les masses o amagar-los la informació perquè no aturin els moviments dels dirigents amb els vots o protestes.
Els mitjans de comunicació i especialment Internet han actuat com a focus difusors de diverses teories conspiratives. Aquestes han guanyat pes en la ficció, amb nombroses obres de literatura o pel·lícules que giren al voltant de complots mundials.
[edita] Tipus de teories de la conspiració
Tot i que existeix una enorme varietat de teories, hi ha certs grups o mètodes que tradicionalment han estat associats a la conspiració per assolir el poder. Estan lligats als prejudicis socials de les seves comunitats d'origen.
[edita] Societats religioses cristianes
Hi hauria un seguit de societats religioses que han perdurat al llarg dels segles i que amaguen veritats sobre Jesús i l'església, per no perdre l'hegemonia que aquesta té al món occidental. Els templers, els càtars, els Illuminati o els jesuïtes han estat acusats de conspirar. Els supervendes basats en temàtica religiosa i intriga, en la línia de El codi Da Vinci, exploten aquest tipus de teories.
[edita] Jueus
L'antisemitisme ha estat un brou tradicional de teories conspiratives. Els jueus han estat associats al desig d'expoliar les riqueses cristianes, destruir relíquies, fer-se amb el control mundial o expandir el sionisme. Una obra cabdal és el suposat Protocol dels Savis de Sió, un document on es detallen els plans de dominació per part dels jueus. A vegades els jueus es veuen com a aliats dels maçons (el franquisme va popularitzar aquesta equiparació, per exemple).
[edita] Comunistes
El comunisme es veia com una amenaça per al bloc capitalista, sobretot durant la Guerra freda. La "caça de bruixes" nord-americana, l'espionatge i les depuracions europees són conseqüències històriques d'aquest tipus de teories. La revolució bolxevic, cubana i les antigues colònies van tenir els seus escàndols conspiratius, amb detencions massives incloses.
[edita] Mèdiques
Aquestes teories parlen de l'extensió voluntària de malalties per tal d'enriquir els laboratoris farmacèutics o eliminar determinats sectors de la població. La SIDA, com abans la lepra, l'Èbola i altres virus haurien estat creats deliberadament per infectar col·lectius de persones, tot i que després s'hagin passat al conjunt de la població.
[edita] Complot islàmic
El terrorisme d'Al-Qaida seria l'hereu dels antics intents islàmics per conquerir llocs estratègics (antigament els venerats per la religió i ara els rics en petroli o altres recursos). Estaria aliat amb l'OPEP per enfonsar Occident en una crisi permanent
[edita] La fi del món
Altres teories prediuen la fi del món en una data amagada a l'opinió pública. Són hereves de l'escatologia tradicional religiosa però afegeixen elements moderns, com la vigilància permanent per mitjà de satèl·lits, el monopoli de certes tecnologies i la preparació de noves armes.
[edita] Morts
Determinades morts s'han vist com a fruit d'una conspiració per allunyar persones molestes per al poder. John Fitzgerald Kennedy [2] o Diana de Gal·les en serien exemples paradigmàtics. Nombrosos dissidents assassinats en països amb una democràcia inestable han ajudat a aquest tipus de teories siguin les més fàcilment acceptades.
[edita] Ocultació o manipulació de fets clau
Els governs tindrien accés a informació clau que haurien amagat o manipulat, o s'haurien inventat determinats esdeveniments per motius de propaganda. Dins d'aquest grup es troba la presumpta falsificació de l'arribada a la Lluna amb la bandera voleiant en un vent inexistent, l'ocultació de assumptes com l'avistament d'ovnis i extraterrestres, la Catalanitat de Cristòfor Colom, l'autoria de ETA del 11-M o documents classificats com a secrets per contenir veritats incòmodes en forma de dades o profecies.
