Temístocles
De Viquipèdia
Temístocles (Themistocles, Θεμιστοκλῆς) (vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a les Guerres Mèdiques. Apareix a les Vides paral·leles de Plutarc. Era fill de Neocles i Abrotona de Tràcia o Euterpa de Cària. Era un nothi al no ser plenament atenenc per la seva mare.
Nascut vers el 514 aC, fou sempre un jove ambiciós. Volia arribar a dirigir Atenes i per això es va adscriure a l'oposició dels que governaven, que estaven encapçalats per Aristides. La batalla de Marató, considera el final de la guerra amb Pèrsia (490 aC) fou considerada per ell com el començament d'una gran lluita i va decidir estar preparat.
El 483 aC Aristides fou enviat al ostracisme, i Això el va posar al capdavant del govern. El 481 aC fou arcont epònim. Per aquest temps va convèncer als atenencs d'utilitzar la plata de les mines de Laurion per construir vaixells en lloc de distribuir els diners entre els atenencs, i garantir així un gran poder naval. Així es van construir 200 vaixells que segons Heròdot foren utilitzats contra Egina, i després contra Pèrsia. Segurament després de la segona guerra amb els perses un decret va establir que cada any s'havien de construir 20 nous vaixells. També va fer fortificar el Pireu, obres que s'acabarien més tard.
Quan Xerxes I de Pèrsia va envair Grècia, Epícides d'Olint i Temístocles es van presentar per assolir el comandament i Temístocles fou escollit. Un cos d'homes fou enviat per mar a Alus a Acaia i ell mateix va anar per terra i se li van unir els espartans, però al saber que Xerxes ja havia creuat per Abydos van retornar ràpidament als vaixells; els tessalis es van passar als perses que van arribar fins a Beòcia. Els aliats grecs van decidir oferir resistència a les Termòpiles; encara que els atenencs aportaven el major nombre de vaixells, Temístocles va acceptar servir a les ordes de Euribíades el general espartà. La flota persa va seguir la costa de Tessàlia i va arribar fins a Aphetae; Euribíades va meditar la retirada al sud de Grècia, però els habitants de l'illa d'Eubea que no havien pogut posar en seguretat les seves dones i fills, van subornar a Euribíades, Temístocles i al comandant corinti Adimant, per restar i lliurar batalla. Els grecs van aconseguir una victòria a la batalla naval d'Artemísion i la flota persa va ser damnada a més a més per una turmenta si be els vaixells grecs també van patir per la mateixa turmenta i alguns es van enfonsar. La batalla d'Artemísion va tenir lloc el mateix dia que Leònides I va lliurar batalla a les Termòpiles. La flota grega es va retirar a Salamina a la costa sud de l'Àtica.
Consultat l'oracle de Delfos va dir que havien de resistir darrera murs de fusta, cosa que molts van interpretar com que havien de construir un mur de fusta al istme de Corint, però Temístocles (que havia suggerit la resposta a l'oracle) ho va interpretar com que havien de resistir als vaixells (que eren de fusta); va aconsellar que les dones, infants i malalts fossin evacuats a l'illa de Salamina, a Trezen i a Egina. Els atenencs foren rebuts especialment be a Trezen on va ser mantinguts amb diners públics.
La flota atenenca va quedar estacionada a Salamina; estava formada per 378 vaixells. Mentre els perses van avançar per Beòcia i van entrar a l'Àtica. Atenes fou ocupada i l'acròpoli destruïda. Molts grecs es volien retirar a l'istme però l'orador atenenc Mnesífil, amic de Temístocles, potser fins i tot instigat per aquest, va parlar en contra de la retirada i amb aquest suport Temístocles va imposar el seu punt de vista a Euribíades, al amenaçar amb la retirada atenenca (que aportava tres quintes parts dels vaixells) cap a Itàlia.
La flota persa la formaven 1200 vaixells que van arribar al golf Sarònic i altre cop el temor es va apoderar dels grecs que van tornar a voler marxar al Peloponès i resistir al istme. Temístocles va enviar al seu esclau, un persa de nom Sicinni, per comunicar als perses que els grecs volien fugir i que havia d'aprofitar per impedir que ho poguessin fer i es reorganitzessin en un altre lloc. Aquell mateix dia van ocupar l'illa Psyttaleia i a la nit van tallar el canal que separava Salamina de la costa i així van impedir la fugida de cap grup dels grecs obligant-los a lluitar. Aristides, que estava exiliat a Egina, va poder arribar a Salamina abans d'acabar el bloqueig persa, i va comunicar als grecs que calia lluitar perquè ja estaven bloquejats; molts comandants no ho van creure però poc després ho va confirmar una galera de Tenos que havia desertat dels perses.
L'endemà es va lliurar batalla. Els grecs estaven en inferioritat numèrica però en millor posició ja que els perses tenien poc espai; la batalla es va lliurar al canal oriental. Els atenencs i eginetes van ser els primers que van anunciar la victòria; Aristides va ocupar amb uns quants homes l'illa de Psyttaleia i va aniquilar als perses deixats en ella. La flota persa fou en part destruïda i en part rebutjada (tardor del 480 aC). La resta de la flota persa fou perseguida pels grecs fins a Andros. Temístocles volia seguir la persecució i anar a l'Hel·lespont a destruir el pont pel que Xerxes havia creuat a Europa, però Euribíades més prudent va aconsellar deixar retirar als perses i no obligar-los a lluitar doncs l'exèrcit de terra era molt poderós, i el seu consell fou acceptat.
Altre cop Temístocles va enviar al seu esclau Sicinni per comunicar a Xerxes que l'aturada de la persecució era cosa de Temístocles i que l'aconsellava retirar-se abans de que els grecs destruïssin el pont de l'Hel·lespont. Xerxes es va retirar però va deixar a Grècia al general Mardoni amb un gran exèrcit
Mentre la flota grega era a les illes de la mar Egea, Temístocles va tractar de fer recaptar contribucions entre els illencs. Andros fou convidada a pagar (invocant la deessa Necesitat) però van respondre que el seu deu era la invencible Pobresa; però en canvi van pagar Carist i Paros. La victòria de Salamina havia establert la seva reputació.
Temístocles va visitar Esparta i fou rebut amb grans honors junt amb Euribíades. Al retorn fou escortat per 300 espartans armats fins a Tegea.
A la batalla de Platees el 479 aC, Mardoni fou derrotat; Aristides, definitivament retornat de l'exili, va dirigir als grecs; Temístocles no fou esmentat ni llavors ni a la lluita a Mycale (el mateix dia); això sembla indicar que el seu prestigi havia tingut una rapida caiguda.
Els atenencs van començar a reconstruir Atenes i Temístocles va aconsellar de reconstruir principalment les muralles i fer-les més fortes Els espartans s'oposaven a la reconstrucció de les muralles per causes desconegudes i Temístocles hi va tenir diversos enfrontaments i va donar llargues als ambaixadors espartans, i quan la reconstrucció ja no es va poder amagar va despatxar als ambaixadors i en va demanar uns altres "que no escoltessin rumors". Quan finalment les muralles es van acabar va desafiar als espartans i va assegurar que Atenes es podia protegir sola. També va fer fortificar el Pireu, obra que ja havia iniciar quan fou arcont epònim. Les obres de les muralles que connectaven Atenes i el Pireu i Falèron no es van iniciar fins més tard i es van acabar el 456 aC.
Temístocles va rebre acusacions de que s'havia enriquit amb la guerra contra els perses; també fou acusat de voler cremar la flota grega menys les naus atenenques per tenir l'hegemonia naval. Temístocles es va oposar a excloure de l'amfictionia grega als estats que no havien ajudat en la guerra contra els perses, mesura que demanava Esparta. Molts van donar suport com a nou líder a Cimó II més proper als espartans probablement ja el 479 aC. Finalment les successives acusacions van desembocar en la seva condemna al ostracisme el 471 aC i es va retirar a Argos.
Pausànies d'Esparta, acusat de correspondència amb el rei de Pèrsia, fou executat, i Temístocles fou acusat de participar en el complot. Els atenencs convençuts de la culpa de Temístocles el van condemnar a mnort en absència i van enviar agents per agafar-lo allà on el trobessin (466 aC). Llavors va fugir d'Argos cap a Còrcira, on els habitants, que hi tenien certes obligacions, per temor a Atenes i Esparta, el van enviar al continent, a l'Epir, on va rebre asil d'Admetos rei dels molossos i més concretament de la seva dona; a peticio d'aquesta el rei epirota no el va voler entregar als agents atenencs; el va enviar a Pidna on va trobar un vaixell mercant amb el que es va dirigir a Jònia desembarcant a Efes.
A Pèrsia Xerxes I ja havia mort i ara regnava Artaxerxes I de Pèrsia al que Temístocles va voler visitar al palau reial per recordar els serveis suposadament fets a Xerxes. Com que no es volia valer d'un intèrpret, al cap d'un any ja parlava el persa i les costums perses i quan va parlar amb el rei a Susa, ho va poder fer directament; va obtenir certa influència sobre el rei que li va donar el govern de Magnèsia del Sipilos, Làmpsac i Mios. Va morir a la primera d'aquestes ciutats vers el 449 aC ja que es suposa que va néixer el 514 aC i tenia 65 anys quan va morir, segons Plutarc. La data es discutida ja que el seu naixement s'ha situat també vers el 525 aC i la mort vers el 460 aC (523-464 aC a la GEC).
Va deixar diversos fills i filles que van gaudir de certs honors a Magnèsia que es mantenien encara en temps de Plutarc. En temps de Pausànies una tomba al Pireu era anomenada la tomba de Temístocles.
