Mardoni
De Viquip??dia
Mardoni (Mardonius, ??????????????????) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres M??diques al segle V aC.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Mardoni era el fill de G??bries, un dels sis nobles perses que habien ajudat a Darios I de P??rsia a prendre el tron de l'usurpador Gaumata o Esmerdis el 522 aC. Per refor??ar l'alian??a Darios es va casar amb amb una filla de G??brias i aquest es cas?? amb una germana del rei de reis, Radu??dukda.
D'aquesta darrera uni?? en nasqu?? Mardoni, que al casar-se amb la filla de Darios Ardu??namuya, esdevenia alhora el gendre, cunyat, i nebot pol??tic de Darios.
[edita] Primera Guerra M??dica
Despr??s de la Revolta J??nica, Mardoni va ser enviat el 492 aC per castigar els atenencs per haver ajudat els j??nics. Abans va aturar-se a les ciutats de J??nia per deposar els tirans perses i instaurar-hi governs democr??tics, proablement perqu?? els j??nics no es tornessin a revoltar un cop se n'hagu??s anat l'ex??rcit persa.
Aleshores, la seva flota i el seu ex??rcit van creuar l'Hel??lespont, i es va llan??ar a la conquesta de l'illa de Tasos i de Maced??nia, que van passar a ser tributaris de l'imperi persa. Per?? aprop de la pen??nsula d'Athos la flota va ser destru??da per una tempesta en la que segons Her??dot perd?? 300 naus i 20.00 homes. Tamb?? va patir una greu derrota al ser atacat pels brigis, una tribu tr??cia.
Tanmateix, la campanya de Mardoni havia estat exitosa, ja que els territoris conquerits disposaven d'importants recursos miners i representaven una bona base d'operacions per futures incursions a Europa. Mardoni va retirar-se a l'??sia Menor deixant el comandament de l'expedici?? persa a altres generals. La Primera Guerra M??dica continuaria amb els perses conquerint algunes illes de l'Egeu, per?? sent derrotats pels atenencs a la batalla de Marat?? el 490 aC.
[edita] Segona Guerra M??dica
[edita] Preparacions
D'acord amb Her??dot, Mardoni era un fervent defensor d'una nova expedici?? a Gr??cia. Tot i la derrota a Marat??, la primera campanya havia deixat els perses en una situaci?? favorable al disposar del control de l'Egeu i de Maced??nia. Per llan??ar aquest atac Darios va dedicar molts esfor??os a reclutar i equipar un gran ex??rcit, per?? va morir sobtadament el 486 aC abans de poder veure'l marxar.
Darios va ser succe??t per Xerxes I, gendre, cos?? i cunyat de Mardoni. Abans de poder dur a terme la conquesta que havia planejat el seu pare, va haver d'enfrontar-se dues rebel??lions a Egipte i a Babil??nia. Un cop aplacades les revoltes, va dirigir-se a Sardes (??sia Menor) on ell, Mardoni, i la resta de generals estaven aplegant l'ex??rcit.
[edita] Conquesta de Gr??cia
Els perses van sortir de Sardes cap a Gr??cia amb un dels ex??rcits m??s grans que s'havien vist mai. Avan??aven a poc a poc, ja que esperaven les collites a Tr??cia i Maced??nia. Durant el juliol i l'agost van acampar a Therma (actual Tessal??nica), i posteriorment es van dirigir cap al sud. Van conquerir Tess??lia sense masses dificultats, i la flota persa va aconseguir expulsar a la grega de les seves posicions al cap d'Artem??sion. Abans de comen??ar les operacions va consultar alguns oracles per mitj?? del cari Mis d'Europos; les respostes no ??s coneixen . Al pas de les Term??piles van aconseguir travessar la l??nea defensiva grega (aix?? s??, patint p??rdues desproporcionades). Be??cia va ser annexionada a l'imperi i Atenes capturada (els atenencs ja havien fugit a l'illa de Salamina).
En l'intent de prendre Salamina, la flota persa va patir greu p??rdues. Tot i la derrota naval, els perses dominaven la Pen??nsula Balc??nica i consideraven la campanya plenament exitosa.
Podent afirmar que era el sobir?? de tots els grecs (tal i com va fer inscriure en taules), i pendent dels rumors inquetants relatius a una possible nova revolta de Babil??nia, Xerxes va retirar-se amb gran part de l'ex??rcit a Sardes des d'on podia vigilar als grecs i als babilonis alhora.
[edita] Commandament de Mardoni
Amb la marxa de Xerxes, Mardoni va quedar al comandament de l'ex??rcit (excepte els mil Immortals que estaven manats per Hidanes). Va retirar-se a Tess??lia per alimentar l'ex??rcit, i des d'all?? va enviar al rei Alexandre I de Maced??nia a Atenes (el rei tenia lla??os especials amb la ciutat) oferint termes justos de pau si es retiraven de la confederaci?? grega i reconeixien el domini dels perses; els atenencs va rebutjar la proposta; tamb?? va enviar com ambaixador a Mur??quides a les ciutats de l'Hel??lespont amb els mateixos oferiments que a Atenes, que tanmateix foren rebutjats.
Arribada la primavera, Mardoni es va assabentar de l'entrada en guerra dels espartanes en suport d'Atenes (que fins aleshores havien renunciat a ajudar-los de manera efectiva), i va tornar al sud reocupant Be??cia i al marxar va deixar Atenes redu??da a ru??nes; mentre es dirigia a Be??cia va rebre informaci?? de que un cos de mil espartans s'havien establert a Megara, i es va dirigir a aquesta ciutat amb la intenci?? de sorprendre a la guarnici?? i dominar la Meg??rida; va arribar a la zona per?? com que una for??a grega barrava el pas a l'istme de Corint, va avan??ar cap a Dec??lia, va creuar el Mont Parn??s i va baixar a Be??cia, acampant a la riba sud de l'Esop.
Una mica despr??s els atenencs van arribar a Eritrea i van acampar prop del Mont Citer??; Mardoni els va enviar la cavalleria dirigida per Masisti, i els va derrotar; llavors els grecs es van traslladar cap a Platees on hi havia millor subministrament d'aigua i Mardoni els va seguir. Despr??s de deu dies, com que els grecs, dirigits per Paus??nies, es refor??aven, Mardoni va decidir lliurar batalla contra el consell d'Artabazos i dels generals de l'estat major que recomanaven anar a Tebes a recollir provisions i mentre intentar subornar a alguns estats grecs. A la batalla de Platees (setembre 479 aC), en la que els perses superaven num??ricament els grecs de forma significativa, Mardoni es va mostrar impacient per obtenir la vict??ria; va actuar amb precipitaci??, i mentres liderava la persecuci?? d'un contingent d'espartans en retirada, va morir a mans de l'esparta Arimnest. Aparentment la seva baixa va fer canviar el curs de la batalla, que acabaria suposant una vict??ria grega i la fi de la invasi?? persa.
