Smerdis de Pèrsia

De Viquipèdia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC. Smerdis fou el seu nom grec que apareix també com Tonyoxarces (Ctèsies), Cyrop (Xenofont), Mergis (Justí) i Mardos (Asquilos).

Smerdis era fill de Cir II el gran i germà petit de Cambises II de Pèrsia. A la seva mort el seu pare el va nomenar virrei de les províncies orientals segons Ctèsies. Darios I a la inscripció de Behistun diu que Cambises II el va matar abans del 525 aC i Heròdot i Ctèsies situen la mort després del 525 aC. Però la mort no fou coneguda pel poble.

Així, absent el rei (que era a Egipte), el regent Panzites o Patizeithes (Ctèsies diu Sphendadates), el mag Oropastes i el noble Prexapes, que havien participat a l'assassinat de Smerdis sota ordres del rei, van fomentar una revolució (març del 522 aC). El mag Gaumata, germà d'Oropastes, que devia tenir certa semblança física amb Smerdis, fou proclamat rei sota el nom de Smerdis o Bardiya Smerdis, i com si fos aquest, fent-se la proclamació prop de la ciutat de Paishiyauvada. Gaumata era partidari de la tolerància i de la felicitat universal però el conjunt dels complotadors tenien altres desitjos. Totes les satrapies de l'imperi van reconèixer Smerdis, excepte, lògicament, Egipte, on era Cambises II. Aviat van començar els problemes, ja que el sàtrapa de Capadòcia, Otanes, es va assabentar de la usurpació degut a que la seva filla Fedima era a l'harem reial de Smerdis. Otanes va amenaçar Prexapes, que esgarrifat es va suïcidar. Però Smerdis, amb el suport de la casta de mags o sacerdots, va imposar algunes mesures que foren molt ben rebudes pel poble (supressió d'impostos per tres anys, ajudes als més desafavorits, reducció dels privilegis de la noblesa i d'altres) i va consolidar el seu poder personal. Cambises, mentrestant, que havia tingut aviat notícies de la proclamació, va nomenar un nou sàtrapa d'Egipte de la seva completa confiança (Arianes) i seguidament sortí cap a Síria. Segons Heròdot va morir a Ecbatana de Síria (Hamath), segons Josefus a Damasc i segons Ctèsies a Babilònia. Darios I diu a la inscripció de Behistun que veient que no podia guanyar per manca de suports, es va suïcidar. Smerdis, per la seva banda, havia traslladat la residència reial a Mèdia i ningú no s'atrevia a oposar-se al rei.

Set nobles es van aliar per acabar amb la usurpació: Intafernes (Vindaframa), Otanes, Gòbries (Gaubaruva), Hidarnes (Viclarna), Megabazos (Bagabucsa), Anafes i Darios. Fou aquest darrer, fill del sàtrapa d'Hircània i Pàrtia Histaspes, el que va anar a trobar Smerdis al castell de Sicattawati (prop de l'actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional; altres autors daten l'esdeveniment al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats, se'n va anar cap a Pasargadas i es va casar amb la filla de Cir II el gran. El país va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a Gaumata, creient de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebel·lar a Babilònia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victòria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Ashina, fill d'Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebel·lions foren generals a tot l'imperi, i fins i tot un altre mag de nom Vahyazdgta, volgué repetir els fets de Gaumata amb menys èxit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asquilos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis eren una de les tribus perses), del qual res no se'n sap.

Precedit per: Cambises II de Pèrsia

Imperi persa (Dinastia Aquemènida)

Succeït per: Darios I el gran