Tauró gris
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Carcharhinus plumbeus (Nardo, 1827) |
||||||||||||||||
El tauró gris (Carcharhinus plumbeus) viu en aigües tropicals i temperades. A l'oest de l'Atlàntic pot ésser trobat des de Massachusetts fins a Brasil.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos robust i allargat.
- Musell ample, arrodonit i una mica aixafat.^
- Dues aletes dorsals; la primera, força triangular, bastant més gran que la segona.
- L'origen de la primera aleta dorsal, per sobre mateix de la inserció de les pectorals.
- Té cinc parells de fenedures branquials, la darrera situada per sobre de la pectoral.
- Color gris marronós al dors i blanc al ventre.
- Les femelles arriben als 2-2,5 m de longitud i els mascles no depassen els 1,8 m.
- El mascle madura entre els 131 i 178 cm. La femella entre els 144 i 183 cm.
[edita] Alimentació
Mostra preferència per agafar preses de mida petita i d'hàbits bentònics. Menja palaia, bruixa, rèmol, llenguado, corball, anguila, llissa, llobarro, pop i llagosta.
[edita] Aprofitament
Espècie sense interès comercial a les costes catalanes per la poca freqüència d'aparició. Es pesca amb palangre. Es podria aprofitar la carn, les aletes, el fetge i les mandíbules. Els pescadors esportius en fan algunes captures.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 127.
[edita] Enllaços externs
- Fordham et al (2006). Tauró gris. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 4 de febrer del 2008.
