Tabaquera
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Planta de tabaquera
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Nicotiana tabacum L. |
||||||||||||||||||
La tabaquera (Nicotiana tabacum) es una planta herbàcia de la família de les solanàcies, que és coneguda perquè de les fulles d’aquesta planta se’n fa el tabac.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Nicotiana prové del francès nicotiane, nom culte del tabac, anomenat així en memòria de Jean Nicot, ambaixador francès a Lisboa, que va enviar per primera vegada tabac a França el 1560; tabacum d’origen incert, possiblement de mots provinents de l’àrab tabbaq amb què es designaven plantes medicinals que marejaven o feien dormir.
[edita] Descripció morfològica
És una planta herbàcia, erecta, completament pubescent, de 1 a 3 metres d’alçada i que segons el seu cicle vital, es anual. Rel axonomorfa amb abundants rels secundaries i terciàries. El sistema radicular es molt ampli i pot arribar fins als 30cm de profunditat. Tija herbàcia, erecta, gruixuda i amb poques ramificacions. Les fulles de forma variable (lanceolades, ovades o el·líptiques) estan disposades de forma alterna damunt la tija. Poden arribar fins a 50 cm de llarg, amb la forma de l’àpex acuminat, marge enter, nervadura pennada, inserides a la tija sense pecíol (sèssil) i d’un color verd pàl·lid.
Pel que fa a la inflorescència és una panícula amb uns pedicels de 5 a 10mm de llarg. Les flors són hermafrodites i actinomorfes. El calze té 5 sèpals soldat de 12 a 20mm de llarg. La corol·la, de 4 a 5 cm, de color vermell o rosat, també té 5 pètals soldats i la seva forma és tubulosa. L’androceu conté 5 estams soldats a la corol·la. Respecte al gineceu, cal dir que es bicarpel·lar cenocàrpic i l’ovari és súper.
El fruit és una càpsula de color marronós, d’uns 15 a 20 mm de llarg.
[edita] Ecologia
Actualment es cultivat a uns 120 països de diverses latituds i condicions climàtiques, però degut al treball i dedicació que comporta la seva recol·lecció i producció, els millors resultats s’obtenen només en certs països.
Per a un creixement òptim, la planta del tabac ha de créixer en un ambient de entre 20 i 30ºC, una humitat del 80-85% i en un sòl pobre en nitrogen.
El primer productor de tabac del món és la Xina, seguida dels EUA, l’Índia i el Brasil. A l’Estat espanyol, bàsicament importador, les principals regions de cultiu són Extremadura, les Canàries i Andalusia oriental. Als Països Catalans, la producció no ha estat mai important per manca de condicions naturals i de protecció fiscal; només Andorra ha tingut un cultiu d’una certa importància.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició química
- Nicotina. Alcaloide líquid Es present a tota la planta, excepte a les llavors, però a percentatges molt variats, sent les fulles on hi ha major concentració d’aquest compost.
- Anabasina (alcaloide semblant a la nicotina però menys actiu)
- Nornicotina: alcoloide semblant a la nicotina i molt volatil.
- Nicotoïna
- Nicotelina
- Pirrolidina
- 2-β-piridilpiperidina
- N-metilpirrolina
- Isoamilamina
També té un contingut de prop del 0,04% d’essències de tabac, resines, glucòsids, un dels quals desprèn cianhìdric, així com diversos àcids orgànics.
[edita] Usos medicinals
Tradicionalment el tabac s’ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics, insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d’orella i de queixal.
També s’utilitza com a insecticida per a animals i plantes.
[edita] Toxicitat
La nicotina es considera un alcaloide altament tòxic, ja que de 40 a 60 mg poden arribar a ser letals.
L'activitat biològica de la nicotina consisteix en l’estimulació del sistema nerviós central. A part, la nicotina crea dependència. A baixes concentracions en sang, s’observa que la nicotina estimula la alliberació de catecolamines, des de la medul·la adrenal causant hipertensió, augment de la secreció gàstrica i el to intestinal.
A altes concentracions en sang, la nicotina ocasiona inicialment elevació de la pressió arterial, però que desprès disminueix sobtadament i es perd el to intestinal.
Els efectes d'aquest alcaloide en el sistema nerviós central a concentracions baixes causen tremolors i estimulació de la respiració, mentre que a gran quantitats poden provocar convulsions i paràlisi respiratòria.
La mucosa oral, el tracte respiratori i gastrointestinal (excepte l’estómac) i la pell absorbeixen molt bé la nicotina.
[edita] Història
La Nicotiana tabacum és originara d’Amèrica, principalment del Carib, i allà va ser on van ser descobertes per l’home fa uns divuit mil anys. Els experts creuen que els primer lloc on es va cultivar aquesta planta es situa a la zona andina entre el Perú i l’Equador. Els primers cultius es van fer aproximadament entre els cinc mil i tres mil anys a.C. Posteriorment el consum es va estendre per tot el continent. Quan es va colonitzar Amèrica el tabac ja era utilitzat per tot el continent.Fumar no era la única forma de consum del tabac, també s’aspirava pel nas, es mossegava, es menjava, es bevia, s’untava per tot el cos, etc. A més a més, es feia servir en molts rituals religiosos i en diferents esdeveniments socials.
Els europeus van conèixer el tabac per primer cop el 1492. Les primeres llavors van arribar a Europa el 1559 per ordre de Felip II i els primers cultius van ser a prop de Toledo. La seva extensió pel continent europeu va ser gràcies al ambaixador francès a Portugal Jean Nicot de Villemain.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal
- El Dioscórides Renovado. Pío Font Quer. Editorial Labor
- Historia dels Països Catalans; Plantes Superiors. Enciclopedia Catalana
