Supertramp

De Viquip??dia

Supertramp
Supertramp en un concert a Munic el 1980
Informaci?? b??sica
Lloc d'origen	Regne Unit
G??nere	Rock, Rock progressiu, Arena rock
Anys en actiu	1969-1988; 1997???present
Discogr??fica	A&M (1970-1988) Silver Cab (1997-present)
Web oficial	www.supertramp.com
Membres de la banda
Rick Davies John Helliwell Bob Siebenberg Mark Hart
Historial de membres
Kevin Currie Frank Farrell Roger Hodgson Cliff Hugo Robert Millar Jesse Siebenberg Dougie Thomson Richard Palmer Lee Thornburg Carl Verheyen Tom Walsh Dave Winthrop

Supertramp ??s un grup angl??s de pop i rock progressiu que va gaudir de gran popularitat durant la d??cada dels anys 1970.

En la seva primera ??poca van crear ambiciosos ??lbums conceptuals, per?? s??n m??s coneguts per les seves posteriors can??ons, de to beatle, com ara Dreamer, Goodbye Stranger, Give a Little Bit i The Logical Song. Malgrat l'??xit comercial, el grup mai no va arribar al estrellat; es deia, en el cim de la seva popularitat, que Supertramp era el grup musical del m??n amb m??s vendes els membres de les quals podien passejar pel carrer sense ser reconeguts.

[edita] Hist??ria

El 1969, Rick Davies forma un grup de rock brit??nic gr??cies al suport econ??mic de l'exc??ntric milionari holand??s Stanley August Miesegaes, conegut en el seu entorn com Sam.

L'agost de 1969, Rick Davies posa un anunci en la revista brit??nica Melody Maker, oferint una ??aut??ntica oportunitat??, a la qual van acudir Roger Hodgson, Richard Palmer i Robert Miler.

Forma un grup al que volia anomenar Daddy, Per?? Palmer els va conv??ncer per a canviar el nom pel de Supertramp, prenent-lo de la novel??la escrita el 1910 per W. H. Davies The Autobiography of a Supertramp (Autobiografia d'un s??per-rodam??n).

El primer ??lbum, Supertramp, tot i que interessant musicalment, va tenir un resultat comercial discret. Desesperats per obtenir ??xit, Davies i Hodgson van tractar de canviar el seu estil i es van preparar per al disc seg??ent. Frank Farrell (baix el??ctric), Kevin Currie (bateria) i Dave Winthrop (flauta i sax??fon) van substituir Miler i Palmer; Roger Hodgson va canviar a guitarra i el nou treball, Indelibly Stamped, va presentar can??ons de to beatle, un enfocament m??s comercial i un disseny de portada m??s atrevit. Supertramp es va erigir a si mateixa com una banda de ??culte??.

Les vendes, per??, no van millorar molt, el que els va suposar la p??rdua del suport econ??mic de Sam i la ruptura de relacions amb ell. Hodgson i Davies van haver de comen??ar novament des de zero. Una recerca exhaustiva de recanvis va portar a Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John A. Helliwell; aquesta composici?? marcaria l'etapa m??s popular i definit??ria del grup.

Crime of the Century, publicat el 1974, va ser el comen??ament de l'??xit comercial i de cr??tica, arribant al n??mero quatre a Anglaterra gr??cies al single Dreamer. El seu cara B Bloody Well Right va arribar al top 40 dels Estats Units el maig de 1975. Siebenberg declararia despr??s que va pensar que la banda havia arribat a el seu sostre en aquest tercer ??lbum, per?? el veritable ??xit comercial encara estava per arribar.

La banda va continuar el seu imparable ascens amb Crisis? What Crisis? (1975) i Even in the Quietest Moments (1977). Durant aquest per??ode, la banda aniria canviant el seu estil progressiu dels primers discos a un so pop m??s orientat a les can??ons.

Amb la publicaci?? del disc Breakfast in America (1979), van arribar al n??mero 3 en les llistes brit??niques i al n??mero 1 als Estats Units, a m??s de produir quatre singles hist??rics, The Logical Song, Take the Long Way Home, Goodbye Stranger i Breakfast in America .

Des de llavors, s'han venut m??s de 18 milions de c??pies de l'??lbum en tot el m??n. La traject??ria d'??xits va tenir el seu colof?? amb el treball Paris, un ??lbum de dos LP en directe, en el qual la banda va donar testimoniatge de l'encert a millorar les versions d'estudi de les seves can??ons.

Curiosament, en lloc de centrar-se en can??ons del m??s recent i reeixit Breakfast in America, van incloure gaireb?? totes les de Crime of the Century, testament de la import??ncia que aquest treball va suposar per a la carrera del grup. Les difer??ncies estil??stiques entre Davies i Hodgson a l'hora de cantar i escriure lletres els va proporcionar a aquests discs un contrapunt interessant, contrastant les can??ons de Davies, sobre relacions trencades (Another Man's Woman, From Now On, Goodbye Stranger), amb la introspecci?? malenconiosa de Hodgson (Dreamer, School, Fool's Overture, The Logical Song). No obstant aix??, Hogdson va pensar que era moment de fer alguns canvis i, en no aconseguir conv??ncer la resta del grup, va decidir trencar l'equilibri i abandonar el grup despr??s de la gira del seu seg??ent ??lbum, ...Famous Last Words... (1982) que contenia la can???? It's Raining Again i l'??xit My Kind of Lady.

Despr??s de deixar el grup el 1983, Hogdson comen??aria immediatament una carrera en solitari, obtenint un cert ??xit inicial amb la can???? Had A Dream (Sleeping With the Enemy) del seu primer disc In the Eye of the Storm, el 1984.

Diverses circumst??ncies adverses van fer que, a poc a poc, la seva rellev??ncia s'an??s diluint en el temps. El que quedava de Supertramp va continuar el treball, i va llan??ar Brother Where You Bound el mateix any. Aquest disc va incloure un single d'??xit, Cannonball, i una llarga suite molt cr??tica contra el maccarthisme en la qual col??labor?? David Gilmour, de Pink Floyd, assolint el lloc 21 en les llistes d'??xits nord-americans.

Free As a Bird (1987) va incloure m??s rock sincer de Davies, com ara I'm Beggin' You, una versi?? de discoteca de la qual va arribar al primer lloc en les llistes de ball americanes; un curi??s assoliment per a una banda de ??rock art??stic??.

Per?? algunes difer??ncies van fer que Thompson abandon??s. Els treballs posteriors als anys 1990 de Supertramp i Hodgson van ser menys freq??ents i m??s discrets. No obstant aix??, despr??s d'un llarg par??ntesi de deu anys, el 1997 el productor Jack Douglas es va unir al projecte del grup per a ajudar-los a crear el seu ??lbum de retorn Some Things Never Change.

M??s recentment, van publicar Slow Motion el 2002. Ambd??s treballs i un directe titulat It Was the Best of Times entre tots dos, han posat Supertramp en el nou segle, encara que sense assolir ni l'??xit ni la popularitat dels anys 70.