Acordió
De Viquipèdia
L'acordió és un instrument musical de vent, format per una manxa, un diapasó i dues caixes harmòniques de fusta.
En els dos extrems la manxa està rodejada per les caixes de fusta. La part de la ma dreta té, a més, un diapasó amb unes tecles que poden ser similars a les d'un piano (acordió cromàtic de tecles o de piano) o bé tecles rodones o botons (acordió cromàtic de botons) segons el tipus d'acordió; la part de la ma esquerra té botons per tocar els baixos i els acords d'acompanyament.
[edita] Funcionament de l'acordió
Aquestes caixes de fusta contenen caixes de fusta més petites on es troben els "xiulets". Són unes llengüetes metàl·liques que vibren amb l'aire i generen el so de l'acordió.
Per cada caixa de fusta hi ha unes quantres claus o tecles per seleccionar els sons que s'emetran i que contenen uns conductes pels que passa l'aire a les caixes musicals directament a través dels xiulets que emeten les diferents notes musicals. En el seu estat normal tots aquests conductes es mantenen bloquejats per una tapa de fusta amb la força dels ressorts corresponents a cada tecla. Aquests ressorts se sostenen en una vareta transversal. Les tecles respectivament es comuniquen amb "palanques" que mouen les tapes de fusta. Al pitjar una tecla la tapa de fusta s'obre durant el temps desitjat i posteriorment torna a la seva posició inicial mitjançant l'acció dels ressorts.
Per fer sonar una nota només cal fluctuar l'aire obrint i tancant la manxa de l'acordió mentre es pitja una o varies tecles. Hi ha dos tipus d'acordió: el diatónic, les notes del qual emeten diferents sons al obrir i al tancar la manxa i el cromàtic, les notes del qual emeten el mateix so al obrir que al tancar la manxa.
Quan interpretes l'acordió, el costat de la mà dreta correspon a les escales (els sons aguts), i la part de la mà esquerra als baixos i acords.
L'acordió és un instrument que es sol fer servir en festes populars, però es pot utilitzar per qualsevol estil musical.
[edita] Tipus d'acordió
Hi ha dos tipus principals d'acordió: l'acordió cromàtic i l'acordió diatònic.La distribució de les notes en aquests tipus d'acordions és completament diferent. També existeixen acordions híbrids, és a dir cromàtics per un manual i diatònics per l'altre. Cromàtic significa que pot fer els 12 sons de l'escala (comptant notes naturals i alterades) i diatònic significa que només pot fer les notes de l'escala diatònica en la qual està afinat.
El cromàtic –acordió a piano o acordió de tecles si té un teclat tipus piano, o acordió de botons o cromàtic si té botons– es distingeix del diatònic a simple vista perquè a la part de la ma dreta l'acordió cromàtic s'assembla a un piano –si es a piano– (vegeu la foto), mentre que el diatònic té les tecles rodones en ambdós costats i disposa de molts menys botons.
Un acordió cromàtic de botons es distingeix perquè les seves tecles són blanques (per les notes naturals) i negres (per les notes alterades) i estan disposades en diagonals de tres tecles en ordre purament cromàtic, és a dir, a la primera filera hi ha el Do, a la segona el Do sostingut (botó negre) i a la tercera el Re; la següent diagonal té el Re sostingut (botó negre) a la primera filera, el Mi a la segona i el Fa a la tercera, i així successivament. Generalment aquests acordions cromàtics tenen més de tres files: en solen tenir 5 amb les dues superiors rèpliques de les primeres. Serveixen per augmentar les possibilitats de digitació en tocar a més de permetre transportar el to d'una melodia sense haver de canviar la digitació.
Hi ha tres sistemes principals de disposició dels botons del manual dret en un acordió cromàtic de botons: el descrit en el paràgraf anterior és el sistema italià. En el sistema rus les diagonals van a la inversa (la primera filera del sistema italià és la tercera del rus i viceversa). El sistema finlandès té les notes distribuïdes com el sistema italià però a la primera filera hi ha el do sostingut, a la segona hi ha el re i a la tercera hi ha el re sostingut.
La mà esquerra de l'acordió cromàtic pot tenir dos sistemes diferents. El sistema estàndard, que consta d'unes notes greus (baixos) i d'uns acords prefabricats (possibilitat de tocar acord perfecte Major, perfecte menor, de sèptima de dominant i de sèptima disminuïda només polsant un botó). L'altre sistema és el de baixos lliures (també anomenat basetti). Mitjançant una palanca es converteixen els acords prefabricats en notes soles, i això fa que l'instrument quedi amb dos manuals de notes soles, un per a la mà dreta (amb les tecles o botons) i un per a la mà esquerra.
