Bateria (instrument musical)
De Viquip??dia
Una bateria ??s un conjunt d'instruments de percussi?? que, tot i tenint diferents caracter??stiques, s??n tocats per un sol int??rpret. Es pot classificar com una multi-percussi??. Tanmateix, a difer??ncia de tota multi-percussi??, on els instruments que es poden trobar s??n triats per un compositor/a, la bateria t?? una estructura m??s o menys normalitzada. ??s a dir, que en la majoria de casos ja se sap quins s??n els instruments disponibles. Tot i aquesta normalitzaci??, el conjunt d'instruments emprat varia sovint, ja que dep??n del gust personal de l'int??rpret, del compositor, del director, de les normes de l'estil musical, etc. Com a conseq????ncia d'aquesta difer??ncia tant gran amb la resta d'instruments de percussi??, l'estudi de la bateria necessita d'una especialitzaci?? fora dels estudis de percussi??. Per aix??, hi ha percussionistes que no tenen noci?? de bateria i especialistes en bateria que no dominen altres instruments de percussi??.
Tot i que la bateria ??s un conjunt d'instruments, ??s freq??ent parlar d'ella com a un ??nic instrument. Aquesta concepci?? ??s err??nia per?? molt arrelada a la societat, degut a varis motius: el primer ??s la popularitat que est?? obtenint la bateria, ja que amb el jazz i la m??sica moderna pren molta import??ncia i el p??blic es fixa en ella, veient-la com a un ??nic instrument. El segon motiu ??s conseq????ncia de la mateixa paraula que s???utilitza, ja que ???bateria???, ??s un substantiu singular i no plural.
Actualment existeixen tres tipus de bateries musicals diferents, i una altra mixta: bateria ac??stica, bateria electr??nica, bateria h??brida i bateria sorda. Tanmateix, el percussor m??s emprat en una bateria s??n les baquetes de fusta normalitzades. Per aix??, es pot dir que el percussor ser?? el mateix en tots els tipus de bateria, encara que no ho sigui el tipus de superf??cie percudida.
Taula de continguts |
[edita] Bateries ac??stiques
La bateria ac??stica ??s el tipus de bateria m??s representatiu a m??s de ser la m??s utilitzada en la m??sica contempor??nia, gr??cies a la qual ha obtingut una gran popularitat. Per altra banda, la bateria ac??stica ??s anterior a les altres dues: la sorda i la electr??nica, que de fet han agafat les caracter??stiques b??siques de l'ac??stica, al mateix temps que han aportat millores i facilitats.
Primerament s???explicaran els elements que forma aquesta bateria i les seves caracter??stiques:
| Bateria |
 |
| (1) Bombo | (2) Tom base o Goliat | (3) Caixa| (4) Tom-toms| (5) Hi-hat| (6) Crash | (7) Ride |
Els instruments que formen la bateria es divideixen en dos grups: idi??fons i membran??fons.
[edita] Membran??fons
Tot i que hi ha molts tipus de membran??fons, els que constitueixen la bateria ac??stica tenen dues membranes: una que es troba en la part superior i una altra en la part inferior de l'instrument, les quals estan unides mitjan??ant una estructura o carcassa i fixades amb uns tensors. D???aquesta manera, s???obt?? un cos completament tancat, amb l'excepci?? d'uns forats que es poden trobar a la carcassa, que permeten el moviment de l'aire entre l'interior i l'exterior del membran??fon.
Producci?? del so: Per comen??ar, hi ha varies maneres de produir un so mitjan??ant una membrana: fregant (simbomba), bufant (mirlit??), o com en els membran??fons d'una bateria ac??stica, donant un cop a la membrana per fer-la vibrar.
Per produir el so d'aquests membran??fons, primer percudim la membrana superior de l'instrument amb una baqueta. D???aquesta manera, la superf??cie, al rebre el cop, transmet les vibracions a l'aire que es troba a la part superior de dins de l'instrument, fet que far?? que aquest aire baixi amb una for??a deguda a la pressi??, cap a la membrana inferior i, en conseq????ncia, la faci vibrar. Aix?? doncs, el so que s???obtindr?? ser?? doble per?? sona ??nic gr??cies a la rapidesa de transmissi?? de l'aire. A m??s, un dels membran??fons de la bateria, la caixa, inclou a la membrana inferior uns bordons, els quals xoquen amb la membrana quan aquesta vibra.
Membranes: Actualment hi ha un gran ventall de membranes amb trets completament diferents. No obstant aix??, les caracter??stiques principals s??n les seg??ents:
- Les membranes han de ser molt fines, aproximadament d'uns 2 mm de gruix, depenent del tipus de membrana.
- Han de tenir la superf??cie llisa.
- Qualsevol membrana ha de permetre el rebot de les baquetes al ser percudida.
Antigament les membranes eren fetes de pell d'animal curtida, per?? amb l'arribada dels pol??mers, s???han anat fabricat amb materials sint??tics i malles de teixit artificial.
Per acabar, ??s important explicar que per aconseguir el m??xim rendiment sonor d'un membran??fon, les seves membranes han de vibrar lliurement, ja que si una d'aquestes est??s en contacte amb una altra superf??cie, el seu moviment seria irregular i projectaria un so de baixa qualitat. La major part de membran??fons tenen les membranes en posici?? paral??lela al terra, fet que crea la necessitat de mantenir els membran??fons elevats, ja que si aquest toqu??s al terra, s???aturaria la vibraci?? de la membrana inferior i, en conseq????ncia, sonaria malament. Per aquest motiu, els membran??fons d'una bateria han de tenir la membrana inferior mantinguda a l'aire amb uns suports.
Instruments: Els membran??fons que hi ha en una bateria s??n: el bombo, la caixa, els tom-toms i el tom base o Floor tom, anomenat sovint goliat degut a les seves dimensions.
[edita] Idi??fons
Per un costat, actualment hi ha un munt d'idi??fons, sobretot en instruments de percussi?? (campanes, castanyoles, gong, xil??fon, etc.). No obstant aix??, els que s???utilitzen en les bateries ac??stiques sempre s??n uns instruments anomenats plats, els quals, origin??riament eren fets de bronze. Els plats s??n r??gids, de forma circular i amb una ondulaci?? en el seu centre anomenada campana.
Igual que les membranes, per tal que un idi??fon tingui el m??xim rendiment, aquest no ha d'estar en contacte amb cap superf??cie exterior, ja que els idi??fons necessiten que tot el seu cos estigui vibrant per produir el seu so, de manera que si aquest toca amb algun altre cos, la seva vibraci?? ser?? irregular. Per tal de que aix?? no succeeixi, els plats d'una bateria es mantenen sospeses a l'aire mitjan??ant un peu, el qual acaba en forma d'eix prim i llarg on el plat s???hi ha d'aferrar. Per aix??, els plats tenen un forat en el centre, a trav??s del qual aquest s???introdueix a l'eix i, posteriorment es fixa mitjan??ant una rosca de papallona.
Producci?? del so: Hi ha diverses maneres de produir un so amb idi??fons: puntejats (arpa jueva), fregats (viol?? clavec??), bufats (clavec?? aeri). No obstant aix??, tots els idi??fons utilitzats en una bateria s??n percudits, ??s a dir, s???ha de donar un cop al plat perqu?? aquest produeixi el seu so.
Instruments: Tal i com s???ha dit anteriorment, tots els idi??fons que hi ha en una bateria s??n plats, tanmateix, son de caracter??stiques molt diferents. Les principals difer??ncies s??n les polzades de di??metre que tenen. Els plats que podem trobar en una bateria ac??stica normalitzada s??n el hi-hat, el crash i el ride.
[edita] Hist??ria
La bateria ac??stica, tal i com es coneix, va ser creada als EUA. Tot i aix??, els instruments que la formen no procedeixen pas d'aquesta regi?? concreta, sin?? que els seus or??gens es troben situats en llocs ben dispersos del m??n. Aix?? doncs, el bombo i els plats provenen de l'antic Imperi Otom?? (Orient Mitj??), els tom-toms de la Xina i la caixa d'Europa. Les primeres formacions en les que s???utilitzaven aquests instruments eren les orquestres cl??ssiques i les bandes, en les quals, cada instrument era tocat per un sol int??rpret, ??s a dir, hi havia una persona dedicada a la caixa, una altra als plats de xoc i un altre al bombo. Tanmateix, a mesura que els instruments s???anaven endinsant en altres estils musicals, aquests van anar adquirint noves propietats i caracter??stiques, fets que van generar una major comoditat i facilitat per a ser tocats (pe: invent del pedal). Aix?? doncs, gr??cies a aquestes aportacions, en el 1930, ja es va aconseguir que aquests instruments fossin tocats junts per a un sol int??rpret, donant a llum a la bateria.
Per acabar, amb el sorgiment de la vessant Rock dels anys 1980, la bateria ha anat incloent altres instruments i mecanismes, fet que ha provocat que cada vegada sigui m??s inusual veure una bateria ac??stica normalitzada.
[edita] Bateries electr??niques
La bateria electr??nica ??s un conjunt d'instruments electr??fons de percussi??. Aix?? doncs, aquesta es separa de la bateria ac??stica, la qual est?? formada per membran??fons i idi??fons. Tot i aix??, la bateria electr??nica mant?? la mateixa distribuci?? dels instruments, encara que el seu aspecte f??sic ??s completament diferent. (pe: l'instrument electr??nic que substitueix la caixa continua situant-se en el lloc on es situa en la bateria ac??stica).
D???altra banda, el principal objectiu de les bateries electr??niques ??s el fet d'oferir als int??rprets un ventall de noves possibilitats musicals i sonores. Aix?? doncs, aquests instruments, gr??cies a la utilitzaci?? de l'electr??nica i la inform??tica, proporcionen unes expectatives que no es podrien obtenir amb una bateria ac??stica tradicional (pe: reproduir el so d'una ona de mar al percudir un pad electr??nic).
[edita] Hist??ria
La primera bateria electr??nica que es va crear va ser la Simmons SDS5, la qual va ser inventada a principis dels anys setanta per Dave Simmons.
Per una banda, les bateries Simmons utilitzaven uns pads electr??nics en forma hexagonal fets de policarbonat. Aquests es van fer d'aquesta forma per donar la sensaci?? futurista que agradava a la gent d'aquella ??poca.
No obstant aix??, la bateria Simmons tenia una fidelitat molt pobre en quan el nombre de sons produ??ts i a m??s, els seus pads tenien poca sensibilitat. Tot i que les bateries Simmons van mantenir durant molt de temps el monopoli de les bateries electr??niques, cap a principis dels anys vuitanta aquestes van ser substitu??des per les Yamaha i Roland, les quals utilitzaven una tecnologia m??s avan??ada, a m??s de ser les pioneres en implementar l'interf??cie MIDI.
[edita] Pads electr??nics
Els pads s??n tots els instruments de percussi?? que posseeixen les bateries sordes i les electr??niques, els quals, es denominen d'aquesta manera a causa de la sensaci?? de flonjor que aquests transmeten en les seves superf??cies (pad ??s angl??s per 'coixinet'). Per aquest motiu i degut al sistema de l'instrument, els pads d'una bateria electr??nica inclouen l'adjectiu electr??nic en el seu nom.
D???altra banda, un pad electr??nic, m??s que la funci?? d'instrument, fa la feina de controlador electr??nic. Aix?? vol dir que aquest pad, imitar?? la forma f??sica dels instruments tradicionals i s???utilitzar?? per a convertir la interpretaci?? musical en un seguit de senyals el??ctrics que s???enviaran, posteriorment, a un m??dul (o sintetitzador) per tal de que generi els sons. Tots i cada un dels instruments de la bateria electr??nica, ??s a dir: la caixa, els toms, el bombo, etc. (idi??fons i membran??fons) s??n substitu??ts per pads electr??nics (electr??fons). Aix?? doncs, la identificaci?? d'un pad segons el seu instrument ac??stic nom??s es veur?? reflectit en la seva col???locaci??, de manera que al pad que es situ?? en el lloc f??sic de la caixa, se l'anomenar?? caixa electr??nica. Tot i aquest nomenament id??ntic als instruments, cal citar la excepci?? del bombo ac??stic, ja que electr??nicament a aquest se l'anomena kick (copejador).
Tanmateix, en una bateria electr??nica ??s necess??ria la contribuci?? d'uns altres controladors per tal d'imitar el millor possible la feina d'una bateria ac??stica (pe: peu de hi-hat). En resum, els pads electr??nics s??n els components que inicien tot el proc??s de funcionament de la bateria electr??nica i, s??n els elements on l'int??rpret evoca la seva expressi?? musical.
[edita] M??dul
El segon element important de tota bateria electr??nica ??s el m??dul de sons de percussi?? o rack, el qual, ??s un aparell que t?? com a objectiu principal produir uns determinats sons quan li arriba un senyal exterior produ??t per un pad o per un controlador. Tanmateix, els sons que aquest pot generar poden ser de dos tipus: sons emmagatzemats (???sons samplejats???) o sons que es produeixen en el propi aparell (???sons sintetitzats???).
Per un altre costat, cada m??dul t?? un nombre determinat de sons, dels quals, l'usuari n???ha d'escollir un mitjan??ant la seva identificaci?? amb nombres de s??ries (lletres i nombres). Per exemple: el TD-5 de Roland en t?? 210 instruments diferents.
Per l'altre costat, en un m??dul, tots els sons s???organitzen i s???agrupen en patch, els quals, assignen a cada senyal rebut per cada pad un so caracter??stic. ??s a dir, en els m??duls de sons de percussi?? cada vegada que canviem de patch, se???ns canviaran els sons de tots els pads i, aix??, la totalitat de la bateria canviar?? completament el seu so i el seu estil. Per exemple: podem trobar una patch de bateria Jazz (la caixa, el bombo, etc.; tindran el so m??s caracter??stic d'aquest estil), un altre patch de Rock, un altre de Reggae, etc. Tanmateix, el nombre de patch que posseeixi un m??dul dependr?? de la capacitat que aquest tingui, per exemple: en el TD-5 de Roland s???inclouen 32 patch diferents.
Per un altre costat, l'exist??ncia de patch proporciona molts beneficis als m??sics. Per exemple: si un bateria t?? tres grups musicals d'estils diferents, aquest necessitar?? comprar-se una bateria ac??stica per a cada estil. En canvi, si aquest bateria posseeix un m??dul de sons de percussi??, nom??s necessitar?? comprar-se una ??nica bateria electr??nica i fer canvis amb els seus patch. Per continuar, de la mateixa manera que els patch en un m??dul de sons de percussi?? s???identifiquen amb diversos estils de bateries, aquests, en un m??dul de sons definits estaran representats amb varis timbres d'instruments musicals, de manera que es trobar?? un patch de viol??, un altre de piano, un altre de vibr??fon, etc. Aquest fet proporciona moltes facilitats i, sobretot, beneficis econ??mics. A m??s, depenent del tipus d'aparell que s???utilitzi, podem trobar aparells monof??nics, multit??mbrics o polif??nics.
Per una altra banda, per tal de que un m??dul de sons activi un so samplejat o cre?? un so sintetitzat, aquest ha de rebre un senyal des d'algun controlador exterior que, en el cas d'una bateria electr??nica, aquests s??n els pads i els pedals de hi-hat.
Aix?? doncs, despr??s de generar-se un determinat senyal en el pad electr??nic (percudint-lo), aquest s???enviar?? cap al m??dul de sons de percussi??, el qual, depenent de la s??rie de nombres que s???hagi introdu??t en el seu taulell, aquest m??dul o b?? activar?? un so samplejat, o b?? en crear?? un de sintetitzat.
D???altra banda, la tria entre una operaci?? o l'altre per generar el so, la realitza el programa que el m??dul duu integrat dins seu, el qual, d??na instruccions a un microprocessador (CPU) que realitza les operacions.
A m??s d'aquestes caracter??stiques, el m??dul de sons de percussi??, tamb?? es pot connectar amb altres aparells electr??nics musicals mitjan??ant el protocol MIDI, de manera que les seves possibilitats creatives i funcionals augmentaran considerablement.
Per acabar, una darrera caracter??stica dels m??duls de sons ??s que aquests, tot i formar part d'un sistema, es poden extreure i es poden substituir per un altre m??dul, de manera que la resta de l'equip no es malmeti. Aix?? doncs, en una bateria electr??nica es poden anar millorant els seus elements per separat, sense tenir necessitat de comprar-se una bateria electr??nica sencera cada cop que un element quedi obsolet.
[edita] Estructura de suport
Per tal de que un int??rpret pugui tocar els pads electr??nics d'una manera c??mode i organitzada, tots els pads s???aferren a una estructura de suport, gr??cies a la qual, aquests queden distribu??ts en la seva disposici?? adequada (disposici?? d'una bateria ac??stica).
L???estructura de suport consisteix en uns ferros cil??ndrics, organitzats de manera que aquesta es mantingui dreta. A m??s, de cada un d'aquests ferros cil??ndrics, sorgeixen uns petits bra??os acabats en forma d'eix, en els quals es fixen els pads electr??nics mitjan??ant una rosca de papallona. A m??s, tamb?? s???han ideat uns fixadors que tenen la mateixa aparen??a f??sica que els peus de girafa dels crash ac??stics.
[edita] Bateries h??brides
S??n combinacions d'instruments ac??stics amb pads electr??nics, que permeten obtenir els avantatges dels dos tipus de bateries. ??s un recurs cada cop m??s utilitzat; Neil Pert, utilitza aquest sistema.
[edita] Bateries sordes
Una bateria sorda ??s un conjunt d'instruments de percussi?? formats per: uns pads d'escuma, uns plats ensordits i una estructura.
Per un costat, val a dir que l'objectiu principal d'una bateria sorda no ??s el de produir sons per interpretar peces musicals, sin?? aportar les comoditats necess??ries als int??rprets per tal de que aquests realitzin les seves pr??ctiques t??cniques di??ries a casa. Aix?? ??s aix?? perqu?? les bateries ac??stiques generen una gran intensitat sonora, les quals molesten el ve??nat i interrompen la calma ciutadana.
[edita] Pads d'escuma
Els pads d'escuma s??n els instruments de percussi?? d'una bateria sorda, els quals, tenen els seg??ents elements: una base de pl??stic dur, un tros d'escuma circular (dura per permetre rebots de baquetes), una membrana de pol??mer i un arc per fixar, mitjan??ant claus, tots els elements constituents.
Per comen??ar, els pads d'escuma o tambors sords, com que intenten ser una alternativa a la pr??ctica de la bateria, han de tenir una aparen??a f??sica semblant a la dels instruments ac??stics. Per aquest motiu es mant?? la seva forma circular amb un cert relleu en la vora de l'arc, etc.
Aix?? doncs, gr??cies a aquests components, en un pad d'escuma es poden realitzar els mateixos exercicis t??cnics que en un instrument ac??stic i, a m??s, es redueix notablement la seva intensitat sonora.
[edita] Plats ensordits
D???entrada, les bateries sordes comercials no incorporen en la seva venda a cap instrument idi??fon. Aix?? ??s aix?? perqu?? aquesta bateria nom??s t?? l'objectiu de donar facilitats pr??ctiques per tal de que l'int??rpret pugui exercitar els moviments caracter??stics que es realitzen en una bateria, per??, aquestes activitats es realitzen m??s amb els membran??fons que amb els idi??fons.
Tanmateix, si es desitja, tamb?? es pot incorporar uns plats de pl??stic en la bateria sorda o realitzar alguns procediments enginyosos per tal d'ensordir uns plats ac??stics.
[edita] Estructura
Tot els instruments de la bateria sorda es col??loquen junts en una estructura de suport, la qual, mant?? els instruments de la bateria sorda col??locats amb la mateixa distribuci?? que tenen els instruments d'una bateria ac??stica normalitzada (mateixa caracter??stica que l'estructura d'una bateria electr??nica).
[edita] Forma d'??s
Tot i descriure l'??s per a dretans, cal mencionar que ??s exactament al rev??s per a bateries esquerrans. El bateria s'asseu sobre un seient de manera que quedi darrere del l'instrument, amb el peu esquerre en el pedal del xarleston i el dret en el pedal del bombo. A cada m?? sost?? baquetes o escombretes, amb les que colpeja de manera ordenada tots els instruments a excepci?? del bombo. El baterista acostuma a creuar els bra??os, de manera que la seva m?? dreta porta la pulsaci?? tocant el hi-hat i la m?? esquerra toca la caixa accentuant certs temps del comp??s. Tot i que les combinacions r??tmiques amb aquests tres elements s??n gaireb?? infinites, es pot donar molta m??s riquesa amb la resta d'elements. Normalment el ride s'utilitza en substituci?? del hi-hat, tot i que es poden tocar simult??niament gr??cies a que aquest segon pot produ??r so mitjan??ant el pedal. Els plats crash s'acostumen a utilitzar per marcar l'inici o el final de frases musicals. Els tom-toms s'acostumen a utilitzar conjuntament amb redobles de caixa per adornar els finals de frase musical.
