Simfonia n??m. 7 de Beethoven
De Viquip??dia
| Simfonia n??m. 7 | |
| Composici?? de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | la M |
| Composta: | 1811-1812 |
| Publicada: | |
| Catalogaci??: | Op. 92 |
| Dedicat??ria: | comte Moritz von Fries |
| Estrena: | 8 de desembre del 1813, a Viena |
| Durada: | 34' |
La Simfonia n??m. 7 en la major, Op. 92, de Ludwig van Beethoven va ser composta entre els anys 1811 i 1812. El compositor va comen??ar a treballar-hi durant una estada a la ciutat balneari de Teplice (Boh??mia). Va ser dedicada al comte Moritz von Fries.
Taula de continguts |
[edita] Estrena
Va ser estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813 en un concert a benefici dels soldats ferits en la Batalla de Hanau, amb el mateix Beethoven dirigint l'orquestra i amb Louis Spohr entre els violinistes.[1] L'obra va ser ben rebuda i es va haver de repetir el c??lebre allegretto.[1]
[edita] Instrumentaci??
La partitura est?? escrita per als seg??ents efectius orquestrals: 2 flautes, 2 obo??s, 2 clarinets en la, 2 fagots, 2 trompes en la, mi i re, 2 trompetes en re, timbals i instruments de corda.
[edita] Forma
T?? quatre moviments:
- I. Poco sostenuto ??? Vivace
- II. Allegretto
- III. Presto
- IV. Allegro con brio
La seua durada ??s d'aproximadament 34 minuts.
Despr??s d'una introducci?? lenta, (com en la primera, segona i quarta simfonies) el primer moviment es desenvolupa en forma sonata i est?? dominat per agitats ritmes de dansa.
El segon moviment, en la menor, sona "lent", tot i que el tempo indicat ??s l'Allegretto, ??s a dir, "lleugerament r??pid". En realitat resulta lent en comparaci?? amb els altres tres moviments, molt rapids. Aquest ha estat el moviment m??s popular de la simfonia des de la seua estrena, on el p??blic va demanar la seua repetici??. Cal destacasr l'ostinato (figura r??tmica repetida) d'una negra, dues corxeres i dues negres.
El tercer moviment ??s un scherzo i trio. Ac??, el trio (que est?? basat en un himne austr??ac de pelegrinaci??[2]) s'interpreta dues vegades en lloc d'una sola. Aquesta expansi?? de la forma comuna A-B-A de l'estructura de la forma tern??ria a A-B-A-B-A era bastant habitual en altres obres de Beethoven del mateix per??ode, com en la seua Simfonia n??m. 4 i el Quartet de corda Op. 59 n??m. 2.
L'obra ??s coneguda per l'??s de motius r??tmics. Tamb?? ??s de tonalitat subtil, fent ??s de les tensions entre els centres de la, do i fa. El segon moviment ??s en la menor amb episodis en la major, i el scherzo ??s en fa major.
[edita] Recepci??
El compositor Antony Hopkins ha dit de la simfonia:[3]
- La Setena Simfonia, potser m??s que les altres, ens transmet un sentiment d'espontaneitat; les notes semblen fugir de la partitura nom??s n??ixer, en una onada d'inspirada invenci??. El mateix Beethoven s'hi va referir amb emoci?? com "una de les meues millors obres". Qui som nosaltres per discutir la seua opini???
Altre admirador, Richard Wagner, referint-se als alegres ritmes que impregnen tota l'obra, la va anomenar "apoteosi de la dansa".[2]
No obstant, l'admiraci?? per la setena simfonia no ha estat universal. Carl Maria von Weber considerava que la l??nia crom??tica baixa en la coda del primera moviment era l'evid??ncia que Beethoven estava "madur per al manicomi"[4].
[edita] Notes
- ??? 1,0 1,1 Steinberg, Michael. "The Symphony: a listeners guide". p. 38-43. Oxford University Press, 1995.
- ??? 2,0 2,1 Grove, George. "Beethoven and His Nine Symphonies". p. 228-271. Dover, 1962.
- ??? Hopkins 1981, 219
- ??? Hopkins 1981, 196
[edita] Bibliografia
- Hopkins, Antony (1981) The Nine Symphonies of Beethoven, Heinemann.
[edita] Enlla??os externs
- Enregistrament per Maximianno Cobra dirigint l'Europa Philharmonia Orchestra
- Partitura Completa
- Enregistrament lliure de la Columbia University Orchestra.
- Interpretaci?? completa per l'Orquestra de Filad??lfia.
- Simfonia n??m. 7: Partitura lliure a l'IMSLP.
