Simfonia núm. 1 de Beethoven

De Viquipèdia

Simfonia núm. 1

Composició de Ludwig van Beethoven
Forma:	Simfonia
Tonalitat:	Do M
Composta:	1799-1800
Publicada:	1807
Catalogació:	Op. 21
Dedicatòria:	baró Van Swieten
Estrena:	2 d'abril del 1800 Burgtheater (Viena)
Durada:	30'

La Simfonia núm. 1 en do major op. 21, la primera de les nou simfonies de Ludwig van Beethoven, va ser composta a Viena el 1799-1800, i dedicada al baró Van Swieten, melòman i amic de Wolfgang Amadeus Mozart.

Està escrita per a una orquestra composta de cordes, de dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dos trompes, dues trompetes i percussions.

Es va estrenar el 2 d'abril de 1800 a Viena al Burgtheater. L'obra va ser criticada per al seu aspecte innovador: importància dels coures, obertura no començant per la tonalitat principal, nombroses modulacions, tercer moviment (falsament titulat Menuetto) massa ràpid, etc., malgrat tenir una estructura molt clàssica.

Comprèn quatre moviments i la seva execució dura una mica menys d'una mitja hora:

Adagio molto. Allegro con brio
Andante cantabile con moto
Menuetto – Allegro molto e vivace
Finale – Adagio, allegro molto e vivace

La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional.