Simfonia n??m. 4 de Beethoven
De Viquip??dia
| Simfonia n??m. 4 | |
| Composici?? de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | Si??? M |
| Composta: | 1806 |
| Publicada: | 1807 |
| Catalogaci??: | Op. 60 |
| Dedicat??ria: | comte F. von Oppersdorff |
| Durada: | 33' |
La Simfonia n??m. 4 en si bemoll major opus 60 de Beethoven, va ser composta el 1806, en una etapa tranquil??la de la seva vida. Va ser dedicada al comte Franz von Oppersdorff.
Alguns diuen que les simfonies de nombre senar de Beethoven s??n majestuoses, mentre que les parelles s??n tranquil??les. Aquest ??s el cas especial de la Simfonia n??m. 4, que contrasta amb la immensament de la Tercera i la tr??gica Cinquena. Schumann va dir que aquesta obra era "una esvelta donzella grega entre dues deesses del nord".
El comte Franz von Oppersdorff era parent del patr?? de Beethoven, el pr??ncep Lichnowsky. Quan la cort va viatjar a la Casa d'Estiu de Lichnowsky, el comte va concertar una trobada per con??ixer Beethoven, que tamb?? havia pres unes vacances amb el seu amic. Von Oppersdorff va escoltar la Segona Simfonia i li va agradar tant que li va oferir una bona quantitat de diners perqu?? li compongu??s una nova simfonia per a ell. Beethoven va comen??ar a treballar, usant la manera alegre la seva Segona Simfonia. La dedicat??ria va ser feta al "noble silesi?? comte Franz von Oppersdorf".
[edita] Estructura
T?? quatre moviments:
- Adagio - Allegro vivace. El primer moviment t?? la forma sonata. La part de l'adagio, que serveix com a introducci??, crea una atmosfera misteriosa i reservada. Tanmateix, una vegada que comen??a l'Allegro vivace, tot es transforma r??pidament en vivor i alegria. El moviment ??s molt r??tmic, i en la recapitulaci?? abreujada el moviment acaba amb una florida coda.
- Adagio. El segon moviment t?? tamb?? la forma sonata. La melodia tranquil??la i bonica d??na una atmosfera l??rica a tot el moviment, en un clima elegant i sublim. La melodia apareix a la secci?? dels violins primers, mentre que el segon tema apareix en els clarinets.
- Allegro molto e vivace - Trio. Un poco meno allegro. ??s un scherzo. El moviment ??s divertit, lliure i en??rgic.
- Allegro ma non troppo. T?? la forma sonata. Amb un tempo r??pid, aquest moviment porta la celebraci?? i l'atmosfera alegre a un nivell elevat. La vivor i la felicitat extrema continua fins i la coda final.
[edita] Audici??
- Enregistrament complet de la Philadelphia Orchestra.
- Symphony No. 4 in B Flat Major, Op. 60 (a Musopen).
