Segona guerra civil sudanesa
De Viquip??dia
La segona guerra civil sudanesa fou un conflicte civil al Sudan que va enfrontar al nord musulm?? i al sud cristi?? i animista entre 1983 i 2005.
[edita] Antecedents, per??ode 1972-1982
El acords d'Addis Abeba el 26 de febrer de 1972 van posar fi a la primera guerra civil sudanesa. Milers de membres de l'Anya-Anya I es van integrar a l'ex??rcit sudan??s com a Anya Nya Absorbed Forces.
Entre 1972 i 1983 es van formar alguns moviments que van mantenir la seva lluita per la independ??ncia del sud de Sudan: el National Action Movement (NAM) de Joseph Oduho, Akuot Atem de Mayen; Benjamin Bol Akok i Samuel Gai Tut entre d'altres; i el Movement for the Total Liberation of Southern Sudan, dirigit per estudiants d'Equatoria i de l'organitzaci?? estudiantil sudanesa SOSSA a Egipte. Per?? el principal moviment fou el Anya Nya Absorbed Forces Underground Movement, que va estar actiu durant els m??s de deu anys de pau; era una organitzaci?? clandestina, principalment a l'ex??rcit, formada per veterans oposats al acord d'Addis Abeba, especialment procedents de Bahr al-Ghazal, dirigits secretament pel coronel Emmanuel Abuur Nhial, el capit?? John Garang de Mabior, el tinent coronel Stephen Madut Baak, el tinent coronel Joseph Kuol Amoum, el tinent coronel Deng Aluk i el major Albino Akol Akol.
Quan els serveis secrets sudanesos van detectar la seva activitat es va ascendir a Abuur i se li va nomenar un adjunt que l'hauria de vigilar; Garang, com universitari, fou enviat a Bor com a comandant de les "Absorbed Forces" (les forces Anya-Anya integrades a l'ex??rcit sudan??s) i despr??s transferit al nord i obligat a seguir cursos a l'estranger durant anys; Stephen Madut Baak fou traslladat a Port Sudan i la resta posats sota vigil??ncia i si mostraves s??mptomes de revolta rebien llocs al govern.
Progressivament els oficials sudistes eren apartats dels centres de decisi?? i una vegada eliminats el principals s'esperava que els oficials i soldats dels batallons dels antics Anyanya serien enviats al nord aviat.
Contra aquesta situaci??, el 1975 va esclatar la revolta dels antics militars de l'Anya Nya a Akobo, que va fracassar, i els seus caps, Vincent Kuany i James Bol Alangjok van formar l'Anya-Anya II el 1977.
El 1976 es va revoltar el capit?? Aguet a Wau, i tamb?? va fracassar; va fugir a l'estranger, per?? enganyat per alguns sudistes, fou assassinat.
El febrer de 1978 el general Joseph Lago va deposar a Abel Alier com a president del govern aut??nom i assol?? el c??rrec personalment fins el maig de 1980. Numeyri va decretar llavors canvis en les fronteres del sud (deixant fora els camps petrolers) i va destituir inconstitucionalment a Lago, retornat Alier al poder. El 5 d'octubre de 1981 es va formar un govern inter?? dirigit pel general Gismalla Abdallah Rassass. Alguns militars membres o simpatitzants del Anya Nya Absorbed Forces Underground Movement van ser inclosos al govern del general Rassass i altres van rebre una jubilaci?? anticipada o van rebre llocs civils a l'administraci?? del sud.
Joves oficials entre els quals Francis Ngor Makiech, Salva Kiir Mayardit, Abdalla Chuol i Chagai Atem, i John Garang (que acabava de retornar al Sudan el 1981 despr??s de seguir un curs als Estats Units) estaven disposats a passar a l'acci??. Garang fou destinat al quarter general de l'Ex??rcit a Khartum, per?? aquest lloc, pensat per allunyar-lo, fou favorable a Garang que va poder organitzar la revoluci?? a distancia.
[edita] El SPLM/SPLA
[edita] Els acords de pau
Encara que hi va haver alguns acords durant els anys de guerra, el principal el que es va fer amb el Moviment d'Independ??ncia del Sud del Sudan dirigit per Riak Machar el 1997, les bases de la pau no es van establir fins el 20 de juliol de 2002 a Machakos (K??nia) en l'anomenat Protocol de Machakos que reconeixia el dret a l'autodeterminaci?? (http://www.usip.org/library/pa/sudan/sudan_machakos_07202002.html Text del Protocol de Machakos).
Aquest acord va anar seguit d'altres parcials (http://www.usip.org/library/pa/sudan/pa_sudan.html el acords de pau], tots signats a Naivasha a Kenya, que foren:
- Protocol sobre acords en seguretat, 25 de setembre del 2003
- Protocol sobre repartiment dels recursos, 7 de gener del 2004
- Protocol sobre repartiment del poder, 27 de maig del 2004
- Protocol per la resoluci?? del conflicte als estats del Kordofan del Sud/Muntanyes Nuba i del Nil Blau, 26 de maig del 2004
- Protocol per la resoluci?? del conflicte a Abyie, 26 de maig de 2004
Finalment el 31 de desembre del 2004, i en cerim??nia especial el 9 de gener del 2005 es va signar el anomenat Comprehensive Peace Agreement a Nairobi. L'acord establ?? un per??ode de transici?? de sis anys al final dels quals hi hauria un refer??ndum d'autodeterminaci?? al sud.
