Moviment d'Alliberament del Poble Sudan??s

De Viquip??dia

El 'Moviment d'Alliberament del Poble Sudan??s (Sudan People's Liberation Movement, SPLM, Al-Harakat Ash-Shaabia Le Tahreer As-Sudan) ??s una organitzaci?? pol??tica del Sud de Sudan. La seva branca militar ??s l'Ex??rcit d'Alliberament del Poble Sudan??s (Sudan People's Liberation Army, SPLA).

El febrer del 1982 s'havia decidit per joves oficials conspiradors que la revoluci?? al sud esclataria el 18 d'agost d'aquell any, 32 anys despr??s de la primera revolta a Torit el 1955. Per?? el pla fou descobert pels serveis secrets i les unitats compromeses foren transferides r??pidament al nord, obligant als revolucionaris a canviar els plans. Amb l'excusa d'un viatge personal a Bor, John Garang, el cap dels conspiradors, un oficial d'origen dinka format als Estats Units i amic personal del president ugand??s Museveni (van estudiar un temps junts a Dar es Salam a Tanz??nia), va arribar al sud. Tenia autoritzaci?? doncs els govern pensava que la seva pres??ncia podria aturar qualsevol intent revolucionari.

El 16 de maig del 1983 Garang era a Bor quan van esclatar motins contra la imposici?? de la sharia (llei isl??mica) per part del govern de Khartum; el primer tret fou donat pel major Kerubino Kwanyin Bol el 16 de maig, i Garang fou un dels oficials que es va unir als amotinats i va instigar a d'altres a seguir-los. Garang tenia el seu principal suport entre els dinka, i a l'exterior, degut al seu passat comunista, a Etiop??a.

Garang va sortir amb part de les tropes revoltades a la comarca de Bor, cap a Eti??pia, igual que van fer altres caps rebels. Els primers que van arribar a aquest pa??s foren els caps del National Action Movement (NAM), Samuel Gai Tut i Akuot Atem de Mayen, que van establir el seu quarter a Bukteng Village. All?? els dos l??ders van contactar amb Gordon Kong Chol, el l??der de l'Anya-Anya II, que tenia els seu quarter a Billpam (o Bilpam); Gai i Atem volien esperar l'arribada dels diferents grups que venien d'arreu i iniciar un moviment unitari, i van proposar a Gordon Kong, ara el principal cap dels Anya-Anya, com a cap militar, i ells mateixos com a caps pol??tics. Per?? Kong no hi va estar d'acord ja que estava en contacta amb Garang; a finals de maig Garang estava a un llogaret anomenat Adura; aviat milers de sud sudanesos van anar a les zones de concentraci?? per allistar-se a l'ex??rcit rebel. Els tres campaments principals eren el de Gordon Kong a Billpam, el de Bukteng de Gai Tut i Akuot Ate; i el d'Adura (o Itang) de John Garang de Mabior, Joseph Oduho, Martin Majer Gai i altres.

A comen??aments de juny van arribar a Adura el tinent coronel Francis i el capit?? Salva Kiir Mayardit; havien trigar m??s perqu?? havien intentat ocupar Malakal, per?? foren rebutjats. Poc despr??s van arribar els caps del Abyei Liberation Front, Deng Alor Kuol i Chol Deng Alaak, revoltats al Abyei i tamb?? es van instal??lar a Adura; el avant darrer grup rellevant que va arribar a Adura (o Itang) fou el Student Revolutionary Group dirigit per Pagan Amum Okiech, Nyachigag Nyachiluk, Lado Lokurnyang i Oyai Deng Ajak; i el darrer el grup revoltat a Bor, Ayod, Pachalla, Pibor i Waat dirigit per Kerubino Kwanyin Bol i William Nyon Bany.

Per for??ar a les autoritat et??ops a negociar amb ell, Akuot Atem de Mayen del NAM es va proclamar cap d'un govern provisional amb Samuel Gai Tut com a ministre de Defensa, Joseph Oduho d'afers exteriors; Martin Majier, d'afers legals i just??cia i John Garang cap de l'estat major. Els et??ops (general Mefshin) van negociar el seu suport amb aquest govern. El resultat fou l'arranjament d'una entrevista amb Menguistu Haile Mariam que hauria de donar llum verda al moviment.

Un manifest escrit per Akuot fou entregat als et??ops en el qual s'establia que el moviment era d'orientaci?? socialista i lluitava per el total alliberament del Sudan del Sud, per?? Mefshin no va voler avalar el document ja que la carta de la Organitzaci?? d'Unitat Africana prohibia donar suport al trencament d'un estat membre. Els negociadors van anar al camp de Itang on Oduho va demanar a Garang d'escriure una proposta que fos acceptable als et??ops i Garang va escriure el que despr??s fou el manifest del SPLM. El manifesta establia que el moviment era d'orientaci?? socialista i que lluitava per la creaci?? d'un Sudan socialista, unit i secular, i que lluitava per l'alliberament social de tot el pa??s. Menguistu va acceptar aquest manifest i els sudaneses van rebre suport per llan??ar el moviment que prendria el nom de Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA.

Garang havia de restar a Eti??pia per q??estions d'intend??ncia abans del inici oficial, per?? a la tornada al campament d'Itang va passar que Kerubino va matar a un refugiat de nom Marial Alek, acusat de insubordinaci?? contra el seu comandant (el propi Kerubino) i aix?? va provocar una revolta entre els refugiats; els et??ops van actuar r??pid i van enviar una for??a a controlar el camp i mantenir l'orde; per?? Akuot Atem va veure la presencia dels et??ops com un intent d'imposar el liderat de Garang i va ordenar als seus fidels recollir les seves coses i tot el camp de Bukteng i alguns d'Adura es van dirigir cap al camp de Billpam on es van unir a Kong. La cosa es va agreujar quan William Nyon Bany que havia arribat poc abans amb les seves forces des de Ayod, va atacar Billpam i en va expulsar a Gordon Kong i Akuot Atem; despr??s d'alguns incidents les forces de Kong van seguir a Akuot Atem i al seu lloctinent Samuel Gai Tut cap a Bukteng, a la frontera sudanesa on van proclamar la revoluci?? com a Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA (conegut inicialment com facci?? Bukteng, per?? tot seguit va mantenir el seu nom de Anya-Anya II) mentre Garang era elegit cap pol??tic i comandant en cap militar (agost de 1983) a Itang (del que la seva facci?? va prendre el nom). Els principals nomenaments dels seus lloctinents foren:

• Major Kerubino Kuanyin Bol, ascendit a tinent coronel, vicepresident i sub comandant en cap
• Major William Nyuon Bany, ascendit a tinent coronel i nomenat cap de l'estat major
• Capit?? Salva Kiir Mayardit, ascendit a major i nomenat segon cap de l'estat major encarregat de la seguretat i les operacions militars
• Nyachigag Nyachiluk, ascendit a major, i nomenat membre suplent de l'alt comandament pol??tic-militar

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci?? de Nasir en la que una part dels membres del SPLM dirigits per el cap nuer Riak Machar es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci??, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar?? de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves pr??pies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci?? de Kongor) i van formar la facci?? SPLA-Unity per?? Riak Machar i Lam Akol es van separar poc despr??s i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM) i Lam Akol va formar la facci?? SPLA-Nasir United o simplement SPLA-United (de base shilluk).

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per l'altra facci?? anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Despr??s de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM, Kerubino va mantenir la seva pr??pia facci?? i Thon Arok es va unir amb Lam Akol. L'octubre del mateix any 1993 un marxista conven??ut, Alfred Lado Gore, va trencar amb Garang i va crear el Patriotic Resistance Movement of South Sudan (PRMSS).

El 1995 el SSIM i el SPLA van acostar posicions per?? aquell any les forces rebels foren derrotades diverses vegades per l'ex??rcit sudan??s i expulsades cap a Eti??pia i Eritrea, encara que despr??s van poder tornar a algunes zones rurals.

El 1996 el SSIM, la facci?? SPLA-Bahr el Ghazal (dirigida pel m??tic comandant Kerubino Kwanyin Bol, que va disparar el primer tret a la guerra) i altres faccions menors van arribar a un acord amb el govern (10 d'abril). Machar controlava part de la prov??ncia de l'Alt Nil i Kerubino part de la de Bhar al-Ghazal. El desembre de 1996 Garang va establir un acord amb els partits d'oposici?? del nord, el que li va fer perdre el suport dels nubas (nuba), negres del nord, que en cas d'una secessi?? del sud quedarien en una situaci?? for??a precaria.

El gener de 1997 el SPLA inici?? una gran ofensiva amb el suport d'Uganda i probablement d'Eti??pia i Eritrea (i ajut americ?? en diners) i en els seg??ents mesos van recuperar la major part de les prov??ncies del sud, dominant un territori m??s gran que Fran??a on es va establir un embri?? d'estat anomenat Nou Sudan.

El 21 d'abril de 1997 es va signar formalment el tractat de pau a Khartum entre el govern i les faccions de Machar, Kerubino i altres grups menors, destacant entre aquestes la facci?? de Teophillo Ochan, cap de l' EDF (Equatoria Defense Force). L'acord preveia un refer??ndum d' autodeterminaci?? el 2001, i mentre un Consell de Coordinaci?? Transitori Aut??nom per governar el sud del pa??s, sense llei isl??mica i amb seu a Juba; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presid??ncia del Consell va quedar en mans de Riak Machar i les forces compromeses en l'acord van formar el United Democratic Salvation Front (UDSF) i la South Sudan Defense Forces (que havia de combatre al SPLA i als grups que hi estaven aliats incloent la National Democratic Alliance NDA, una federaci?? de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'Eritrea).

El juny de 1997 els parlamentaris del Sudan occidental van reclamar l'autodeterminaci?? per a la seva regi?? al considerar que els recursos destinat a l'oest s'havien utilitzat per satisfer als del sud i impedir la seva secessi??. Les prov??ncies de Kurdufan (muntanyes nuba) i la regi?? d'Abyei van demanar ser incloses en el sud.

Entre 1998 i 1999 es van produir enfrontaments entre els nuer (partidaris de Machar) i els dinka (partidaris de Garang). El 2000 es va restablir la pau entre els dos grups etnics i la situaci?? sobre el terreny era que el SPLA controlava les prov??ncies de Bahr al-Ghazal Oriental i Equatoria Occidental mentre que els partidaris del govern dominaven les prov??ncies de Bhar al-Jebel, Unity i Alt Nil.

Llavors es va produir el trencament de Machar amb el govern (2001). Riak Machar (United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, SSDF) y John Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi?? exterior (per presenter un front com??) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SSDF. El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam?? de la pau al recon??ixer el dret d'autodeterminaci??. L'acord va provocar la defecci?? dels comandantes d'??tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah, opossats per considerat que beneficiaba als dinka. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cer??monia el 9 de gener del 2005; es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un refer??ndum d'autodeterminaci?? en el termini de sis anys (gener del 2011). Garang va passar a ser vicepresident del Sudan i president del Sud, i el SPLA/SSDF va rebre un ter?? dels ministeris. El SPLM va esdevenir partit pol??tic reconegut.

Garang va morir en accident el 30 de juliol del 2005 i el va succeir Salva Kiir Mayardit, que el 11 d'agost va pendre possessi?? com a vicepresident sudan??s i tamb?? president del sud i president del SPLA/SSDF. El 31 d'agost del 2005 es va obrir l'assemblea nacional a la que segons els acords hi havia 234 escons pel Partit del Congr??s Nacional del Sudan (52%), 126 del SPLM (28%) I 20% per la resta de partits d'oposici?? del nord i del sud dels quals la National Democratic Alliance (el principal integrant de la qual era el Democratic Unionist Party DUP) amb 20 escons (que es podien augmentar en negociacions) i la Union of Sudan African Parties (USAP) amb 10 eren els principals (la resta de forces sudistes rebien 17 escons, repartits entre el United Democratic Salvation Front, United Democratic Front, South Sudan Democratic Forum, i Sudan African National Union). El Congr??s Nacional Popular de Hassan al-Turabi i el Umma Party de Sadiq al-Mahdi no hi van voler participar.

El gener del 2006, despr??s de la mort de Garang, el SPLA i el SSDF es van unir (Declaraci?? de Juba). L'ex??rcit unit (format per uns 130.000 homes) va passar a estar dirigit per Paulino Matip Nhial, abans cap de la South Sudan Defence Forces (SSDF).

El 11 d'octubre de 2007 el SPLM es va retirar del govern de Sudan, alegant violacions dels acords de pau. El 2008 es lluitava a la ciutat d'Abyei de la que 90.000 persones havien fugit.