Riak Machar
De Viquip??dia
Riak Machar Teny ??s un pol??tic sudan??s, de l'??tnia nuer, nascut a Leer el 1953 i el 26?? dels fills del cap local de Ayod i Leer; de religi?? presbiteriana. Va estudiar a la universitat de Khartum i va rebre un doctorat a la universitat de Bedford a Anglaterra (1984), on la seva fam??lia vivia.
El 1983 es va unir a l'Ex??rcit d'Alliberament del Poble Sudan??s de John Garang i fou comandant de la part occidental de l'Alt Nil. Es va destacar en el atac a Melut el 1989. En aquest any va visitar Europa; el 1990 va establir el seu quarter a Leer i fou nomenat comandant de la zona fronterera amb Eti??pia a Renk i a Ayod/Waar (a la part sud) residint a Ketbek a 5 km de Nasir, tenint com a subordinat al comandant local Gordon Kong Chol. El juny de 1991 es va casar amb la cooperant brit??nica Emma McCune (que va morir en accident d'avi?? a Nairobi el 1993).
El 28 d'agost de 1991, junt amb Kong i Lam Akol, va intentar deposar a Garang en un virtual cop d'estat a Nasir per?? va fracassar. Va formar llavors la facci?? Nasir de l'Ex??rcit d'Alliberament del Poble Sudan??s, mentre la facci?? del seu rival Garang era anomenada SPLA-Torit (per tenir la seva base a Torit), a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci??, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar?? de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves pr??pies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).
Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci?? de Kongor) i van formar la facci?? SPLA-Unity per?? Riak Machar i Lam Akol es van separar poc despr??s i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement, SSIM (amb la branca armada Ex??rcit d'Independ??ncia del Sud del Sudan) i Lam Akol va formar la facci?? SPLA-United (de base shilluk), a la que es va incorporar formalment el 1994, despr??s d'haver-se mantingut un temps al SSIM, on Machar exercia un fort control sobre les dues organitzacions que no era acceptat per Akol.
El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facci?? anomenada "Unity Forces" de William Nyon Bany. Despr??s de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM, Kerubino va mantenir la seva pr??pia facci?? i Thon Arok es va unir aviat amb Lam Akol.
El 1995 va iniciar un acostament a Garang per?? tot contacte es va trencar el 10 d'abril de 1996 quan va signar la Carta Pol??tica amb el govern sudan??s, que va portar al acord de pau de Khartum del 21 d'abril de 1997. En virtut d'aquest acord fou nomenat president del Consell de Coordinaci?? Transitori Aut??nom, embri?? de l'autonomia del Sud del Sudan, i vicepresident del Sudan. Va organitzar llavors el United Democratic Salvation Front, i les South Sudan Defence Forces (despr??s South Sudan Democratic Forces) que van incloure altres grups.
El 2001 va trencar amb el govern; va reanomenar al seu moviment (SSIM) com a Sudan Peoples Democratic Front (amb la branca militar Sudan peoples Defence Forces) i va arrosegar alguna facci?? del United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, que va continuar amb la resta de faccions. Machar i Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi?? exterior (per presenter un front com??) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLM/SPDF (Sudan Peoples Liberation Movement/South Sudan Defence Forces).
El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam?? de la pau al recon??ixer el dret d'autodeterminaci??. L'acord va provocar la defecci?? dels comandantes d'??tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah, opossats per considerat que beneficiaba als dinka que van recuperar el nom de SSIM. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cer??monia el 9 de gener del 2005 a Nairobi (anomenat Acord de Pau Complet o Comprehensive Peace Agreement); es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un refer??ndum d'autodeterminaci?? en el termini de sis anys (gener del 2011). Machar va ser nomenat Ministre de Vivenda, Terra i Serveis P??blics, c??rrec que va tornar a exercir el 2005 i 2006; el 2005, a m??s a m??s, despr??s de la mort de Garang, fou nomenat vicepresident del govern del Sud de Sudan; el mateix 2006 fou nomenat mediador a les converses de Juba (ciutat) entre el govern d'Uganda i l'Ex??rcit de Resist??ncia del Senyor de Joseph Kony.
