Joseph Oduho
De Viquipèdia
Joseph Oduho Haworu (1927-1993) fou un polític i militar sudanès nascut el 1927 a Lobira a uns 70 km a l'est de Torit, capital d'Equatoria Oriental. Era d'ètnia lotuko. Va estudiar a la Isoke Catholic Diocese Elementary School, a Ikotos County, el 1937, a la Okaru Intermediate School i a la Rumbek Secondary School Pioneer Students. Va estudiar després a Nyapeya a Uganda i més tard encara a Bakht Al Ruda Teacher's Institute on es va graduar com a mestres el 1950. Va treballar a les escoles de Maridi, Okaru i Palotaha com a director. Era a Maridi quan fou arrestat després del motí de Torit (agost del 1955) i fou acusat de conspiració i sentenciat a mort però fou alliberat després de l'amnistia que va seguir a la independència el 1 de gener del 1956.
El desembre de 1960, junt amb Saturnino Ohure, Ferdinand Adiang, William Deng, Alexis Bakumba i altres, va fugir de Sudan i va creuar la frontera cap a Uganda i el Congo. A l'exili Oduho va formar el 1962 la Sudan African Closed Districts National Union (SACDNU) que el 1964 va esdevenir la Sudan African National Union (SANU) de la que va ser el primer president. Fou arrestat per les autoritats ugandeses però alliberat.
El 1965 va dirigir la SANU-exterior oposada a la renuncia al dret a l'autodeterminació, línea seguida per Deng al interior. La SANU-exterior va esdevenir el mateix 1965 el Front d'Alliberament d'Azània que va crear el govern provisional del Sud de Sudan (1967-1969) i el govern provisional del Nil (1969-1971) però amb poca incidència sobre el terreny on el principal comandant fou Emilio Tafeng, un dels que es va revoltar a Torit el 1955, i que va acabar revoltat contra els seus caps (vegeu Estat del Nil).
Oduho va viatjar pel mon demanant suport a la seva causa, fins el febrer de 1972 quan es van signar els acords d'Addis Abeba. Llavors fou nomenat ministre de vivenda i serveis públics del primer govern regional del Sud del Sudan (anomenat High Executive Council, HEC). Fou arrestat el 1975 acusat de complot però alliberat el 1976 en una amnistia del president Numeyri en el marc de la política de reconciliació nacional. Va participar a les eleccions del 1977 i va obtenir l'escó, i va recuperar el seu càrrec de ministre, en la cartera de Cooperatives i desenvolupament rural, el 1978, lloc que va ocupar fins el 1980 per esdevenir després Ministre de Treball i Reformes Administratives (1980-1982); fou també membre del comitè central de la Unió Socialista Sudanesa (SSU) el partit únic de Sudan
El 1982 es va iniciar un moviment per un sud descentralitzat amb el poder per cada una de les tres regions (Equatoria, Bahr Al Ghazal, Alt Nil) i Oduho s'hi va oposar i va acusar al govern de planificar aquest moviment per debilitar al sud. Fou arrestat però alliberat el 1983; llavors va fugir a Kenya i de allí es va reunir amb els amotinats de Bor i Ayod dirigits per Kerubino Kwanyin Bol i William Nyon Bany.
Incorporat al SPLM/SPLA li fou encarregat el comitè polític i d'afers exteriors; va confeccionar les lleis penals i disciplinaries del SPLA el 1984. En aquest any va dirigir una delegació a Europa i al seu retorn fou arrestat per orde de Garang per motius no aclarits; el 1987 fou alliberat però li fou retirat el passaport; el 1988 (o 1989) fou arrestat altre cop i portat a un àrea aïllada a la muntanya Bona (Djamal Boma) on va romandre fins el 1991 en que fou alliberat per poder assistir a Lobira a l'enterrament del seu fill el comandant Kizito Omiluk Oduho. Els seus conciutadans el van voler ajudar a fugir tot i que estava vigilat; les forces del SPLA li van ordenar retornar i com que s'hi va negar van obrir foc sobre els ciutadans i alguns van morir; Oduhu va poder fugir. L'estiu del 1992 va formar part d'una nova facció del SPLA, juntament amb William Nyon Bany que després de la declaració de Kongor va integrar la facció SPLA-Unity (les forces de Nyon Bany foren conegudes com Unity Forces).
En la seva fugida va arribar fins a la ciutat fronterera de Madi–Opei (on es va establir a la missió catòlica), entre Sudan i Uganda; allí va poder avisar al seu fill Ohiyok Iduho per anar-lo a rescatar; Ohiyok va demanar ajut al seu oncle matern Paul Odiong Dominic, que vivia al Canada, que va contactar amb un mestre amic d'Oduho, Stores McCall que va mig finançar el lloguer d'un avió (l'altra meitat la va pagar el fill) que va aterrar a Kitgum a més de 50 km al nord de Madi-Opei; Ohiyok el va conduir des de aquesta ciutat a l'aeròdrom i va evacuar al seu pare a Nairobi el febrer de 1993. Allí fou portat a l'hospital, on es va recuperar en 4 dies.
Ràpidament va organitzar, amb l'ajut de l'organització catòlica People For Peace In Africa, una conferencia de reconciliació entre faccions a Nairobi. A la conferencia foren invitades totes les faccions incloent la de Garang llavors coneguda com SPLM/A-Torit, que no hi va voler assistir. Quan la conferencia es va traslladar a Panyagor, a l'estat Jonglei, on s'havia d'anunciar la reunificació de al menys quatre faccions i s'havia d'entrevistar amb Riak Machar, el SPLA-Torit els va atacar i Oduho va morir a l'atac. Algunes informacions diuen que fou agafat viu i executat. La data de la seva mort és el 27 de març del 1993.
