De Viquipèdia
El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, limitant-se les seves atribucions a qüestions tècniques i administratives. S'accedeix al càrrec via elecció en un ple nacional de regionals de la CNT. Paral·lelament es designa la federació local que és a la qual pertany el secretari general escollit com seu. És per aquest motiu que la CNT no conta amb una seu central fixa, sinó que va canviant depenent del lloc de residència del secretari general triat en cada ocasió. El ple local de la federació local triada com seu es reuneix per a designar la resta de secretaries, que seran:
-
- tresorer-comptador
- premsa, propaganda i cultura
- organització
- relacions externes.
El secretari general escollit pel ple nacional de regionals i les secretaries escollides pel ple local de la federació local que és seu formen el Secretariat Permanent del Comitè Nacional (SP CN) de la CNT. La resta del comitè nacional ho formen les secretaries generals de cada regional. El primer secretari general de la CNT, escollit en el congrés de de constitució de l'organització en 1910, va ser Josep Negre que era secretari general del sindicat català Solidaridad Obrera, embrió de la CNT, i la primera seu del SP CN va ser Barcelona. No es coneix el nom i durada en el càrrec de tots els secretaris generals de la CNT ja que durant anys el sindicat va ser una organització clandestina i que va estar subjecta a una forta repressió, pel que en algunes ocasions existeixen diverses versions sostingudes per diferents fonts. A més al no ser un càrrec executiu, el lloc no ha tingut -salvo en certs moments- una excessiva importància. En l'actualitat Fidel Manrique ocupa el càrrec des d'agost de 2007, sent Torrelavega la seu del SP-CN.
[edita] Llista de Secretaris Generals de la CNT
1. Entre 1911 i 1914 l'organització fou clandestina, de tal manera que no es pot assegurar que efectivament José Negre ocupés el càrrec entre 1913 ' 1914.
2. Sustituido por Manuel Buenacasa provisionalmente entre agost y noviembre de 1917.
3. Alguns consideren que la duració en el càrrec de Joan Peiró acabà a finals de 1922 i que d'aleshores a març de 1923 la secretaria general l'ocupà Salvador Seguí.
4. Algunes versions diuen que Manuel Adame podia haver estat secretari general abans que Paulino Díez i que a aquest el va substituir Pedro Vallina.
5. El seu primer cognom també apareix com García y Gracia.
6. Algunes fonts consideren que ja a finals de 1922 el SP CN s'havia establit a Saragossa.
7. En aquesta època es desconeix si va haver secretari general encara que s'aventura la possibilitat que Ángel Pestaña ocupés el càrrec i el SP CN retornés a Barcelona.
8. Sustituït circumstancialment pdr Manuel Sirvent segonx unes fonts i per Francisco Martínez segons altres.
9. Segons M. Pérez fins a juny de 1932.
10. Algunes fonts col·loquen Joaquín Ascaso immediatament abans, fins a desembre de 1933.
11. Sembla que dimití després del congrés de Saragossa de 1936 i que fou sustituït provisionalment per David Antona i Antonio Moreno a Madrid al llarg de l'estiu, tornant a la secretaria general entre setembre i mitjans de novembre.
Durant aquest periode la CNT funcionà de forma clandestina a l'interior d'Espanya, actuant també l'organització a l'exili a França. Entre els exiliats hi hagué una escissió que provocà que durant un periode de temps hi hagués dos comitès nacionals amb els seus corresponents secretaris generals de la CNT a l'exili.
[edita] A l'interior
Nom |
Des de |
Fins a |
Esteban Pallarols Xirgu |
abril de 1939 |
novembre de 1939 |
Manuel López López |
gener de 1940 |
juliol de 1940 |
Celedonio Pérez Bernardo |
juliol de 1940 |
febrer de 1941 |
Eusebio Azañedo Grande |
desembre de 1942 |
agost de 1943 |
Manuel Amil Barciá |
setembre de 1943 |
setembre de 1944 |
Sigfredo Catalá Tineo |
setembre de 1944 |
març de 1945 |
José Expósito Leiva |
maig de 1945 |
juliol de 1945 |
César Broto Villegas |
juliol de 1945 |
octubre de 1945 |
Ángel Morales Vázquez |
novembre de 1945 |
març de 1946 |
Lorenzo Iñigo Granizo |
març de 1946 |
abril de 1946 |
Enrique Marco Nadal |
maig de 1946 |
abril de 1947 |
Antonio Ejarque Pina |
maig de 1947 |
agost de 1947 |
Manuel Villar Mingo |
agost de 1947 |
novembre de 1947 |
Antonio Castaño Benavent |
abril de 1948 |
juliol de 1949 |
Miguel Vallejo Sebastián |
juliol de 1949 |
juny de 1953 |
Ismael Rodríguez Ajax |
octubre de 1960 |
octubre de 1961 |
Francisco Calle Mancilla |
abril de 1962 |
febrer de 1964 |
Cipriano Damiano Ganzáles |
abril 1964 |
abril de 1965 |
Francisco Royano Fernández |
maig de 1965 |
setembre de 1968 |
[edita] A l'exili
[edita] Abans de l'escissió
Nom |
Data d'elecció |
Organisme |
Localitat |
Mariano Rodríguez Vázquez 1 |
25 de febrero de 1939 |
Consell General del MLE |
París |
José Germán González |
juny de 1943 |
Ple Nacional |
Mauriac |
Juan Manuel Molina Mateo |
setembre de 1943 |
Ple Nacional |
Tourniac |
Francisco Careño |
març de 1944 |
Ple Nacional |
Muret |
Juan Manuel Molina Mateo |
octubre de 1944 |
Ple Nacional |
Tolosa de Llenguadoc |
Germinal Esgleas Jaume |
maig de 1945 |
Congrés de París |
París |
1. Després de la seva mort, ocupa el càrrec Germinal Esgleas Jaume.
[edita] Escissió
[edita] Fracció ortodoxa
[edita] Fracció posibilista
Nom |
Data d'elecció |
Organisme |
Localitat |
Ramón Álvarez Palomo |
novembre de 1945 |
Ple de Regionals d'Origen |
Tolosa de Llenguadoc |
Ramón Álvarez Palomo |
agost de 1946 |
Plenària |
Tolosa de Llenguadoc |
José Juan Domenech |
desembre de 1947 |
I Ple Nacional de Regionals |
Tolosa de Llenguadoc |
José Juan Domenech |
maig de 1948 |
Plenària |
- |
José Juan Domenech |
febrer de 1949 |
II Ple Nacional |
- |
Helios Sánchez |
juny de 1950 |
III Ple Nacional |
- |
Miguel Vallejo |
juny de 1952 |
IV Ple Nacional |
- |
Miguel Vallejo |
març de 1954 |
V Ple Nacional |
- |
Ramón Liarte Viu |
novembre de 1955 |
VI Ple Nacional |
- |
Ginés Alonso |
agost de 1957 |
VII Ple Nacional |
- |
Ginés Alonso |
octubre 1958 |
VIII Ple Nacional |
- |
Ginés Alonso |
març de 1960 |
IX Ple Nacional |
Clarmont Ferrand |
[edita] Després de la reunificació
1. Dimití en gener de 1975.
1. Dimití en desembre de 1948.