Santa Maria de Taüll
De Viquipèdia
Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de La Vall de Boí.
Es troba a pocs metres de l'església de Sant Climent que pertany a la mateixa època. Les dues van ser erigides al mateix temps, sent consagrada la de Santa Maria dos dies més tard que la de Sant Climent, l'any 1123. Durant tot el segle XVIII va ser l'única parròquia del municipi de Taüll.
Taula de continguts |
[edita] Reformes
Aquesta església va patir diverses reformes en segles passats que la van desfigurar totalment per dins. Les columnes que suporten els arcs van ser engolides per uns murs que es van aixecar com a divisió per formar les capelles entre contraforts, deixant la planta amb una sola nau. A la nau transversal es va obrir una cúpula i l'absidiola del costat sud es va convertir en sagristia. Els absis i les parets, que estaven decorats amb pintures romàniques murals, van ser revestits de blanc. En els anys 90 del segle XX els treballs de restauració li van tornar la seva primitiva estructura, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aigües. Les pintures de l'absis i de les parets es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
[edita] Descripció de l'edifici
L'exterior mostra una església romànica amb decoració llombarda en els seus absis. La torre s'alça inclosa a l'edifici, als peus i a la nau sud. Té planta basilical amb tres naus i tres absis, més petits els laterals. La decoració és llombarda, d'arcs cecs, molt simple i elegant. És una construcció que segueix l'estil rural de les esglésies de la vall de Boí.
La torre no és exempta com la de Sant Climent però és exactament igual per la qual cosa la seva descripció serà la mateixa. És alta i esvelta com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.
Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. Als restants pisos varia el nombre de finestres, separades per columnes, els capitells de les quals estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis.
[edita] Pintures murals
L'església va estar decorada tota ella (en els absis, als murs i a les columnes) amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps. En un moment donat, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on estan ben protegides. En alguns trams de paret i en l'absis central es va fer una reproducció de les esmentades pintures perquè el visitant pugui tenir una idea in situ.
Diversos historiadors d'Art han dedicat bastant temps a estudiar el procés d'aquestes obres, arribant a la conclusió que (igual com a Sant Climent) es tracta de dos artistes diferents però contemporanis entre si. Devien de treballar sobre l'any 1123, any en el que es van consagrar ambdues esglésies.
[edita] Absis central
El fons està compost per bandes horitzontals que van del verd al blau. Es representa la Epifania. La Verge està en un tron adornat amb pedreries, envoltada per una mandorla en vermell, ocre i blanc. Vesteix toca blavosa i túnica rosada que acaba sobre els peus en una rica orla. Jesús està assegut a la seva falda a manera de tron. Vesteix túnica i mantell vermell i beneeix amb la seva mà dreta mentre l'esquerra està ocupada per un rotlle. La seva aurèola és vermella i en ella es veu dibuixada una creu blanca. Ambdós costats de la mandorla hi ha una estrella de vuit puntas.[1] En la pintura apareixen també els Reis Mags, ben referenciats amb els seus noms en lletres majúscules:
Porten túnica curta, clàmide i corona reial i ofereixen els regals en un plat daurat.
A la zona mitja de l'absis estan representats els Apòstols sota una arcuació. Tots portaven escrit el seu nom, encara que alguns s'han perdut. La part de baix està pintada amb una sèrie de medallons enllaçats amb decoració vegetal en els quals apareixen les imatges d'alguns animals (àguila, cigonya, lleó, drac i peix). En el doble arc que precedeix l'absis es veu l'Agnus Dei més estrelles i una escena d'Abel vestit de pastor. Es creu que en l'altre costat hi pogués haver la figura de Melquisedec.
[edita] Decoració de les parets
Les restes de pintures de les parets van ser rescatades també i van ser guardades al museu. L'autor d'aquestes pintures i d'un de les absidioles no és el mateix que el de l'absis, tal com ocorre a Sant Climent. Les pintures que corresponen al mur sud estaven repartides a ambdós costats de la porta. Les corresponents a la part més alta estan molt deteriorades i algunes de les figures han estat detectades a força d'intensos estudis i comparacions amb altres pintures semblants. Se suposa que eren escenes de la llegenda del papa Sant Climent, la seva ordenació i consagració pel propi Sant Pere,[2] els seus viatges, la nau i la miraculosa aparició del Agnus Dei. Una altra escena se suposa que era la investidura com a bisbe de Roma.
A la part inferior es presenta el tema de la Adoració dels Reis i de Herodes assegut al seu tron. Els personatges estan enquadrats per un pòrtic. Hi ha dos personatges que representen a Zacaries en el moment de recobrar l'ús de la paraula[3], quan l'altre personatge li indica amb un cartell el nom de Joan per imposar-se'l al seu fill. A l'altre costat de la porta continuen altres passatges de la vida de Zacaries. El fons de la nau sud estava decorat amb les escenes de David i Goliat en el moment de la pedrada i posterior caiguda d'aquest i el moment en què David li talla el cap al gegant sota la presència d'un corb impacient.
El mur del fons de l'església estava decorat amb les escenes del Judici Final la lectura del qual es veu interrompuda pel buit d'una finestra que es va fer en èpoques posteriors. En la part baixa sant Miquel està pesant les ànimes en una balança.
Al mur nord es conserven fragments de pintures amb els turments de les ànimes dels castigats. L'artista va demostrar en aquests temes una gran fantasia intentant una demostració de realisme tremendista amb una gran varietat de monstres i cossos humans esbocinats. A dalt i a prop de la coberta va exposar el tema tan repetit dels galls dindis afrontats davant d'un calze.
Les columnes també van estar pintades amb franges helicoïdals, jutjant pels fragments que es conserven. L'intradós dels arcs estava pintat amb representacions dels profetes les restes dels quals es redueixen a
portant rotlles i llibres a les mans tapades (velades) pel mantell com a símbol de consagració.
[edita] Notes
- ↑ La Stella és un simbolisme molt freqüent que fa al·lusió a lEstrella matutana del Cantar dels Cantars
- ↑ Segons les referències de Tertulià
- ↑ Càntic de Zacarías:«Benedictus» (Lc 1, 68-79)
[edita] Bibliografia
- JUNYENT, Eduard. Rutas románicas de Cataluña/I. Editorial Encuentro, Madrid 1995. ISBN 84-7490-390-4
