Cantar dels Cantars

De Viquipèdia

El rei Salomó (a la dreta), a qui s'atribueix el llibre, junt al rei David (Monastir de l'Escorial).

Cantar dels Cantars (hebreu שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com "Cantar de Salomó" o "Cantar dels Cantars de Salomó", es un dels llibres de la Bíblia i del Tanaj. En la Bíblia catòlica es troba entre els llibres d'Eclesiastés i Llibre de Saviesa, m'entres que en la versió jueva s'ubica entre el Rut i Eclesiastés.

[edita] Autor i Data

L'introducció indica breument a Salomó com autor del llibre i així o han considerat les religions jueves i cristianes. Encara que mols indican l'any 600 aC. com la data del relat es mol probable que aquest fora escrit amb anterioritat degut a la seva usual utilització entre els hebreus. Donat que els manuscrits es troben en mans dels jueus, es mol difícil fer la proba del carboni-14 a totes les copies de les seves sinagogues; no obstant, si fos obra del rei Salomó del que tenim registre, estaria situat a l'any 1020 aC.

[edita] Divisió del llibre

El Cantar dels Cantars, al no seguir un ordre preestablert, sempre ha plantejat dificultats a l'hora de dividir-lo pel seu estudi. S'ha considerat dividit en cinc seccions, en cinc càntics, en sis escenes, en set poemes i més.

La divisió moderna i acceptada consta d'un pròleg, cinc poemes i dos apèndix:

1. Pròleg (1:1-4);
2. Primer poema (1:5/2:7);
3. Segon poema (2:8/3:5);
4. Tercer poema (3:6/5:1);
5. Quart poema (5:2/6:3);
6. Quint poema (6:4/8:4);
7. Primer apèndix (també anomenat "Desenllaç", 8:5/7) i
8. Apèndix final (8:8/14).

[edita] Contingut general

A primera vista, el Cantar dels Cantars s'estructura com un poema de amor conjugal, aliè a tot pla organitzat i que s'escapa a qualsevol categorització rigorosa.

Tracta de dos amants, Salomó i Sulamit, que han esta obligats a separar-se, que es busca'n amb desesperació, declaren el seu amor en una forma poètica altament sofisticada, s'ajunten i es tornen a separar, sempre amb la profunda esperança de tornar a estar junts per sempre, recolzant-se en la antiga premissa de que "L'amor sempre triomfa".

[edita] Interpretacions del seu sentit

S'han proposat moltes interpretacions sobres el significat del Cantar dels Cantars, però sóls dos son aceptades actualment per la Teologia jueu cristiana.

La primera afirma que es tracta d'una alegoría: els jueus han considerat històricament que l'espòs i l'esposa representen a Déu i al seu pobla. L'amor entre la deïtat i els homes es tracta com l'amor conjugal, la mateixa metàfora matrimonial que utilitzà un segle havans el profeta Oseas.

L'altra escola sosté que el Cantar s'ha de llegir en el sentit literal, es a dir, no es més que una col·lecció de cants eròtics que celebren l'amor humà protagonitzat per l'espòs i l'esposa (cosa que també mana la Bíblia).

Per altre banda els estudiosos laics, veuen en aquest llibre, rituals ancestrals de la fecunditat de les deesses de l'amor.