Samuel Phillips Huntington

De Viquip??dia

Samuel Phillips Huntington (nascut el 18 d'abril de 1927) ??s professor de Ci??ncies Pol??tiques de la Universitat de Harvard conegut per la seva an??lisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigaci?? sobre els cops d'estat en pa??sos del Tercer M??n i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs. Ha estat membre del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships i la Comission on Integrated Long Term Strategy.

[edita] Pol??miques

Va ser assessor de Lyndon B. Johnson i el 1968 va justificar els bombardeigs a les zones rurals del Vietnam com a forma de for??ar els partidaris del Vietcong a despla??ar-se a les ciutats. Va ser corredactor de l'informe sobre "La Governabilitat de les Democr??cies", publicat l???any 1976 per la Comissi?? Trilateral.

Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors pol??tics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-naci??. M??s recentment, va adquirir l'atenci?? general per considerar que la immigraci?? actual que es despla??a des d???Am??rica llatina cap als Estats Units constitueix una amena??a a la identitat nacional d'aquest pa??s.

El matem??tic i dissident de la SIDA Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acad??mia Nacional de Ci??ncies nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matem??tiques.

[edita] El xoc de civilitzacions

Article principal: Xoc de civilitzacions

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicaci?? d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en angl??s "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freq????ncia, aquest article s'ha comparat amb la visi?? expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Hist??ria i l'??ltim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l???any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguraci?? de l'ordre mundial" (l'original en angl??s "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L???article i el llibre plantegen una teoria d'un futur m??n format per m??ltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econ??mics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambd??s d'hip??crites ocasionals i d'estar centrats nom??s en ells. Huntington tamb?? adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensi?? latent.

Els cr??tics opinen que aquest treball ??s una manera encoberta de fer leg??tima l'agressi?? vers als pa??sos del Tercer M??n per part d???un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econ??mic dels pa??sos rics. Tanmateix, Huntington tamb?? ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopol??tica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democr??tic i l'incessant intervencionisme.

??s interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influ??ncia sobre els creadors de pol??tiques al Pent??gon i l'Administraci?? dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religi?? i ha rebut cr??tiques similars.

[edita] Qui s??c i immigraci??

El llibre m??s recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en angl??s "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussi?? es centra en la identitat nacional americana i la possible amena??a que constitueix la immigraci?? llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controv??rsia, i alguns han acusat a Huntington de xenof??bia per afirmar que els Estats Units han estat hist??ricament un pa??s de cultura protestant anglosaxona.

Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigraci??, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambici??" i "l???acceptaci?? de la pobresa com a virtut necess??ria per entrar al Cel") s??n incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el comprom??s religi??s i l'??tica de treball protestant). M??s encara, Huntington assevera que aquesta introducci?? de nous valors atenta contra el somni americ??, que segons les seves paraules ??s el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agreg?? que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat nom??s si somien en angl??s".

[edita] Cites m??s famoses

"La meva hip??tesi ??s que la font fonamental de conflicte en aquest nou m??n no ser?? en principi ideol??gica o econ??mica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats naci?? continuaran sent els actors m??s poderosos per als assumptes exteriors, per?? els principals conflictes de pol??tica global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominar?? la pol??tica global. Les l??nies de falla entre les civilitzacions seran les l??nies de batalla del futur".

"Occident no va conquerir al m??n per la superioritat de les seves idees, valors o religi??, sin?? per la superioritat en aplicar la viol??ncia organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".

"Cap altre grup immigrant de la hist??ria dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposici?? de formular una reivindicaci?? hist??rica sobre una part del territori nord-americ??. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, s?? que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicaci??. Gaireb?? la totalitat de Texas, Nou M??xic, Arizona, Calif??rnia, Nevada i Utah van formar part de M??xic".