Francis Fukuyama
De Viquipèdia
Francis Fukuyama (Chicago, 27 d'octubre de 1952) és politòleg estatunidenc.
Fukuyama, d'origen japonès, és membre del Consell Presidencial sobre la Bioètica i catedràtic Bernard L. Schwartz d'Economia Política Internacional en la Universitat Johns Hopkins en Washington, DC.
Taula de continguts |
[edita] La fi de la Història i l'últim home
Fukuyama és conegut sobretot per haver escrit el controvertit llibre La fi de la Història i l'últim home de 1992, en el qual defensa que la Història humana com lluita entre ideologies ha conclòs, ha donat inici a un món basat en la política i economia neoliberal que s'ha imposat a les utopies després de la fi de la Guerra Freda. Inspirant-se en Hegel i en algun dels seus exegetes del segle XX, com Alexandre Kojève, afirma que el motor de la història, que és el desig de reconeixement, el thimos platònic, s'ha paralitzat en l'actualitat amb el fracàs del règim comunista, que demostra que l'única opció viable és el liberalisme democràtic, que es constituïx així en l'anomenat pensament únic: les ideologies ja no són necessàries i han estat substituïdes per la Economia. Estats Units seria així l'única realització possible del somni marxista d'una societat sense classes.
Però això no significa que ja no succeiran més coses a través de la història: la història generalment va determinada per la ciència i aquesta no ha trobat encara els seus límits; en l'actualitat seria el torn de la biologia, i els descobriments que es facin actualment en aquesta ciència determinaran el futur.
Alguns consideren que Fukuyama és un humanista que creu en la cultura, la ciència i la Il·lustració com base moral capaç de desplaçar a la religió, i que a través dels drets humans universals es pot arribar a uns deures humans igualment universals.
[edita] Membre fundador dels neocons
No obstant això va ser l'impulsor del cridat Projecte per al Nou Segle Americà, exposat durant la presidència de Clinton i considerat com un dels nuclis de pensament dels neoconservadors, especialment en política exterior. Va ser un dels signants fundacionals juntament amb Cheney, Wolfowitz, Rumsfeld o Lewis Scooter Libby, molts d'ells d'importància vital en l'actual govern del president republicà George W. Bush.
En 1998, Fukuyama va signar, al costat d'alguns dels anteriors i a uns altres com Robert Kagan, Richard Perle William Kristol o John Bolton, una carta al president demòcrata Clinton a favor d'una segona guerra contra Iraq, que després fructificaria en la Segona Guerra del Golf per part del nou govern republicà.
En un dels seus últims llibres, "La construcció de l'Estat. Cap a un nou ordre mundial en el segle XXI", (2004) descriu com la majoria dels països s'estan adaptant a la democràcia liberal, fusionant-la amb alguns dels costums forans. Examina algunes possibles fórmules perquè l'evolució d'aquesta nova política i economia neoliberal no sigui un fracàs. Defensa doncs l'enfortiment de les institucions estatals en els països pobres com principal repte estratègic de les democràcies en el segle XXI.
[edita] Abandona el corrent neocon
Durant els anys posteriors, es va mostrant més crític contra la nova política exterior i es va distanciant. En un recent article del periòdic britànic The Guardian, on parla del seu pròxim llibre After the Neocons: America at the Crossroads (Després del Neocons: Amèrica en una cruïlla) es desmarca finalment amb crítiques molt dures al corrent neocon: "Neoconservatism has evolved into something I can no longer support" (El neoconservadurisme ha evolucionat en alguna cosa a què jo ja no puc donar suport). La seva radical discrepància és en l'unilateralisme que està practicant la política nord-americana i en l'acció política en l'Orient Mitjà.
[edita] Llibres
- La fi de la Història i el darrer home (The End of History and the Last Man, 1989), 1992
- Trust: The Social Virtues and the Creation of Prosperity, 1995
- The Great Disruption: Human Nature and the Reconstitution of Social Order, 1999
- Our Posthuman Future: Consequences of the Biotechnology Revolution, 2002
- State-Building: Governance and World Order in the 21st Century, 2004
- After the Neocons: America at the Crossroads, 2006
