[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rugbi a 13 - Viquipèdia

Rugbi a 13

De Viquipèdia

Partit de rugbi a 13
Partit de rugbi a 13

El rugbi a 13 és un esport d'equip practicat per dos equips de 13 jugadors. Es tracta d'una variant del rugbi tradicional o rugbi a 15. També és conegut com rugbi league, degut al fet que l'organisme rector rebé el nom de Rugby Football League.

L'objectiu és portar una pilota ovalada fins la zona de marca de l'equip rival i dipositar-la a terra. L'equip contrari ha d'evitar que el contrari arribi a la línia de marca placant a qui porta la pilota.

Taula de continguts

[edita] Història

L'inici del rugbi a tretze cal situar-lo a finals del segle XIX a Anglaterra. Esta íntimament lligada a les històries del futbol i el rugbi a 15, ja que nasqué a les mateixes escoles privades, com a variants d'un mateix esport original. En aquells temps, rugbi i futbol ja estaven força diferenciats amb regles i clubs propis per a cada esport. A finals de segle, el rugbi estava dirigit per la Rugbi Football Union. Però l'any 1895 es produí un cisma a l'organització.

Els clubs del nord d'Anglaterra, desencoratjats pel resultat de les reunions que havien tingut amb els altres clubs, van decidir mantenir una reunió especial el 29 d'agost de 1895 a l'hotel George de Huddersfield. 20 dels 21 clubs participants votaren per separar-se de la Rugby Football Union i formar una nova organització anomenada Northern Rugby Football Union. Dels clubs d'aquesta reunió històrica, només Dewsbury va votar en contra. Els membres fundadors foren:

  • A Yorkshire: Batley (Gallant Youths), Bradford, Brighouse Rangers, Halifax, Huddersfield, Hull, Hunslet, Leeds, Liversidge, Manningham i Wakefield Trinity.
  • A Lancashire: Broughton Rangers, Leigh, Oldham, Rochdale, St. Helens, Tyldesley, Warrington, Wigan i Widnes.

Dos dels clubs, Bradford i Oldham, es van dividir en la decisió. Bradford es va separar en dos clubs, el Bradford and Bingley de la RFU i el nou Bradford Northern de la NRFU. Pel que fa a Oldham, aquest va aconseguir resoldre les seves diferències i romandre com un sol club. Els clubs de Cheshire Runcorn i Stockport s'uniren als clubs dissidents just a temps de començar la sessió inaugural.

Diversos motius foren els que motivaren a aquesta separació, però la raó principal fou l'encarcarament que havia sofert la RFU (des de Londres) amb les seves ridícules regles i demandes. Encara que un dels temes que motivaren la separació era el del professionalisme, inicialment la NRFU s'hi posà en contra, però el 1898 el professionalisme obert fou reconegut. Des del seu inici, la Northern Union es dividí en dos lligues majors, la Lancashire Senior Competition i la Yorkshire Senior Competition. En el segon any s'introduí una nova competició tipus copa, la Northern Union Challenge Cup. La primera final Batley vencé St. Helens per 10 a 3.

Representants de 12 dels equips més forts de la lliga es reuniren el 1901 a Huddersfield i decidiren formar una Northern Rugby League formada per ells dotze. Aquesta nova competició es jugà per primer cop la temporada 1901-02. Els primers campions foren Broughton Rangers. La següent temporada s'introduí un sistema de dues divisions de 18 equips a cadascuna on els dos primers de cada lliga jugaven per al títol i els dos darrers per no descendir. Aquest sistema fou ràpidament abandonat. El 1906 la Northern Union decideix establir una diferència fonamental entre el nou joc i la Rugby Union. El nombre de jugadors per equip fou reduït a tretze. La temporada 1905-06, els All Blacks de gira per Gran Bretanya decideixen patrocinar un equip de Nova Zelanda sota les regles de la Northern Union. Aquest equip jugà a la temporada 1907-08. El 1907 la rugby league entra a Austràlia on es funda la New South Wales Rugby League. La temporada següent comencen les lligues australiana i neozelandesa. El primer campionat de Sydney comença el 20 d'abril i el formaven els següents equips: Balmain, Eastern Suburbs, Glebe, Newcastle, Newtown Bluebags (més tard Jets), North Sydney, South Sydney, Cumberland i Western Suburbs. Souths foren els primers campions. Més tard, s'hi afegeixen University of Sydney i Annandale entre d'altres.

Vigorosos esforços foren fets per establir el nou joc a Gal·les. El 1907, Merthyr Tydfil i Ebbw Vale s'uniren a la NRFU, seguits l'any següent per Aberadre, Barry, Mid Rhondda i Treherbert. Però el rugbi tradicional estava molt profundament arrelat al país fins el punt d'ésser considerat una religió. El 1914 ja no existien equips gal·lesos a la NRFU. El 1922 la Northern Union canvia el seu nom pel de Rugby Football League. El 1928 decideix que la final de copa es jugui fora del nord d'Anglaterra, decisió força controvertida. Al final es decidí que la final es jugués a Wembley (Londres). La primera final a Wembley es jugà el 1929 i fou guanyada per Wigan en derrotar Dewsbury per 13 a 2. Si exceptuem algun any puntual, totes les finals de copa a partir d'aleshores es disputaren a Wembley.

El 1924 és forma la Australian Futbol League Board of Control. Cap el 1930, a França, la French Rugby Union sofrí una sèrie de problemes domèstics que portaren a la creació de la Rugby League a terres franceses, sota l'impuls del nord-català Joan Galia. El joc ràpidament va arrelar a la Catalunya Nord. En una reunió històrica a Tolosa de Llenguadoc, el 1934, dotze clubs formaren la Ligue Française de Rugby à Treize. Aquesta organització fou dissolta durant la segona guerra mundial. El 1933 es funda el primer equip de Londres, el Wigan Highfield, més tard London Highfield. El 1948 es forma en una reunió a Bordeus la International Board of Control, la qual està formada per les següents nacions: Austràlia, Gran Bretanya, França, Nova Zelanda i Papua Nova Guinea. El 1949 es forma la lliga gal·lesa. El 1954 es crea el Campionat de Món de Rugbi a 13, per iniciativa francesa. El 1969 es crea la Universities and Colleges Rugby League Association, mentre que el 1973 ho fa la British Amateur Rugby League Association. El 1974 Papua Nova Guinea entra a formar part de la International Board of Control. En aquest país, el rugbi a tretze és esport nacional. El 1990 Rússia s'introdueix a la Rugby League i a l'any següent es crea la seva lliga.

[edita] Reglament

Terreny de joc de rugbi a 13
Terreny de joc de rugbi a 13

El rugbi a 13 es juga per dos equips de tretze jugadors en un camp rectangular amb allargada, generalment, doble a l'amplada. Les àrees de meta estan situades a cada extrem del camp i s'utilitzen per a anotar una marca. A la part central de cadascuna de les línies de marca hi ha un sistema de pals en forma d'H majúscula que serveix per anotar un gol de camp, gol de penal o una conversió.

Mentre un equip ataca amb la intenció d'anotar una marca (assaig) o un gol (o conversió), l'altre defensa, procurant aturar l'equip que ataca. Per l'equip atacant, la forma d'avançar és, o bé, colpejant la pilota amb el peu cap endavant, o bé, avançar amb la pilota entre les mans. L'equip que ataca té sis ocasions per procurar anotar. L'equip que defensa intenta aturar els atacants placant al jugador que porta la pilota. Quan plaquen a un jugador, l'equip que defensa s'ha de moure 10 metres enrere, cap a la seva àrea de gol i els atacants disposen d'una nova oportunitat per jugar la bola. Quan un equip és placat per sisena vegada es produeix el canvi entre defensors i atacants.

Els jugadors es divideixen al camp entre atacants i defenses. Cada posició té un número assignat del 1 al 13. Els números del 14 endavant són per als jugadors de la banqueta que poden substituir un jugador de camp en cas de lesió o cansament. Els defenses solen ser més petits i atlètics, així com creatius i hàbils, especialitzats en usar tàctiques o sistemes de joc per tal de trencar la defensa contraria.

[edita] Competicions

[edita] Competicions de Nacions

  • Campionat de Món de rugbi a 13: màxima competició internacional, disputada des de 1954.
  • Tri Nations de rugbi a 13: És una competició que disputen les tres nacions més potents, Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda.

[edita] Competicions de Clubs

[edita] Clubs

[edita] Enllaços externs