Rosetta (sonda)

De Viquip??dia

Rosetta ??s una sonda espacial no tripulada de l'Ag??ncia Espacial Europea destinada a l'exploraci?? continuada i detallada del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la sonda de superf??cie Philae. La part orbital rep el nom de la famosa pedra de Rosetta, ja que s'espera que els resultats obtinguts ajudin a comprendre les primeres etapes de formaci?? del Sistema Solar; per la seva banda, la sonda de superf??cie rep el nom de l'illa de Philae, al Nil, un obelisc de la qual ajud?? en el desxiframent de la pedra de Rosetta. Fou llan??ada el 2004 i s'espera que entri en ??rbita al voltant del cometa el 2014.^[1]

Taula de continguts 1 Missi?? 1.1 Cronologia del vol 2 Disseny de la sonda i instrumentaci?? 3 Resultats cient??fics 4 Notes i refer??ncies

[edita] Missi??

L'objectiu inicial de la missi?? era el cometa 46P/Wirtanen, per?? a causa del retard del llan??ament original el gener de 2003, es va escollir un altre cometa situat en una ??rbita convenient: el 67P/Churyumov-Gerasimenko. Es tracta d'un cometa peri??dic que es troba en una ??rbita relativament propera al Sol, despr??s d'haver estat modificada per l'atracci?? gravitat??ria de J??piter; fou descobert el 1969 per l'astr??nom Klim Churyumov de la Universitat de K??ev (Ucra??na) gr??cies a imatges captades per la seva col??lega Svetlana Gerasimenko, de l'Institut d'Astrof??sica de Duixanbe (Tadjikistan). Els gasos expulsats pel cometa seran analitzats pels instruments cient??fics de la Rosetta i la Philae permetent-ne examinar l'exacta composici?? qu??mica i, d'aquesta manera, determinar les condicions existents fa 4.500 milions d'anys, quan es va formar el sistema solar.

La missi?? s'inici?? el 2 de mar?? de 2004 a les 07:17 UTC, quan la sonda fou llan??ada amb un coet Ariane 5 des de la base de llan??ament de Kourou a la Guaiana francesa. L'Ariane situ?? en una ??rbita exc??ntrica (de 200 x 400 km) l'etapa superior i la seva c??rrega. Gaireb?? dues hores despr??s, a les 09:14 UTC l'etapa superior es va encendre per a arribar a la velocitat d'escapament necess??ria per fugir de l'atracci?? terrestre i entrar en una ??rbita helioc??ntrica. 18 minuts despr??s, la sonda Rosetta es va separar de l'etapa superior.

La nau pass?? novament prop de la Terra el mar?? de 2005, per rebre'n una assist??ncia gravitat??ria; posteriorment passar?? dues vegades m??s prop de la Terra i una vegada per Mart, per assolir finalment el cometa deu anys despr??s. Lluny del Sol la Rosetta hibernar?? durant diversos per??odes, per un temps total igual a 80 mesos, del total de 115 que durar?? el viatge. La missi?? nom??s rebr?? ordres per a les maniobres de correcci?? orbital i per a la possible exploraci?? d'almenys un asteroide que trobar?? durant el cam?? (actualment es contempla la possibilitat de visitar el (2867) ??teins el 2008 i el (21) Lutetia el 2010). A mitjan 2011, quan estigui situada a uns 800 milions de quil??metres del Sol, la sonda encendr?? el seu motor principal per a situar-la en una traject??ria d'intersecci?? amb l'??rbita del cometa. El gener de 2014, la Rosetta ser?? activada completament i es preparar?? per a una fase d'acostament que durar?? sis mesos.

L'agost de 2014 la Rosetta comen??ar?? a orbitar al voltant del nucli del cometa i obtindr?? un mapa detallat que permeti seleccionar el lloc d'aterratge per a la sonda de superf??cie Philae. Aquesta, amb un pes de 100 kg es despendr?? des d'una altura d'1 km; a causa del t??nue camp gravitatori del cometa, la Philae podr?? aterrar suaument. Per fixar-se a la superf??cie i evitar rebotar en l'aterratge, la sonda llan??ar?? dos arpons que l'ancoraran a la superf??cie. La Philae operar?? durant unes quantes setmanes i transmetr?? les dades a Terra a trav??s de la Rosetta. Per la seva banda, la Rosetta continuar?? les seves observacions del nucli cometari fins a desembre de 2015 i observar?? en primer terme l'inici del per??ode d'activitat del cometa quan aquest s'aproximi al Sol i passi pel periheli l'octubre de 2015.

[edita] Cronologia del vol

• 2 de mar?? de 2004: Llan??ament de la sonda, a les 07:17 UTC, amb un coet Ariane 5, des de la base de llan??ament de Kourou.
• 3 de mar?? de 2004: Ajustament amb ??xit dels canals de comunicaci?? i dels gir??scops d'estabilitzaci??.
• 17 d'abril de 2004: Fallada en el sistema pirot??cnic d'obertura del detector ALICE. Corregit tres dies despr??s.
• 1 de maig de 2004: Primera operaci?? cient??fica: observaci?? del cometa LINEAR (descobert per la sonda LINEAR).
• 10 de maig de 2004: Completada amb ??xit la maniobra m??s cr??tica, amb la ignici?? de quatre propulsors durant 3,5 hores, per assolir un ??v de 152,8 m/s.
• 4 de mar?? de 2005: Completat amb ??xit el primer sobrevol de la Terra.
• 18 de juliol de 2005: Completada l'observaci?? de l'impacte de la sonda de penetraci?? de la Deep Impact amb el cometa 9P/Tempel, iniciada el 28 de juny.
• 26 de febrer de 2007: Previst el sobrevol de Mart.
• Novembre de 2007: Previst el segon sobrevol de la Terra.
• Setembre de 2008: Previst el sobrevol de l'asteroide (2867) ??teins.
• Novembre de 2009: Previst el tercer sobrevol de la Terra.
• Juliol de 2010: Previst el sobrevol de l'asteroide (21) Lutetia.
• Maig de 2014: Arribada al cometa Churyumov-Gerasimenko.
• Novembre de 2014: Aterratge de la Philae sobre el cometa.

[edita] Disseny de la sonda i instrumentaci??

La Rosetta pr??piament dita (??s a dir, nom??s la sonda orbital, sense la Philae) ??s gaireb?? un cub amb unes dimensions de 2,8 x 2,1 x 2,0 metres, en el qual s'hi han incorporat tots els sistemes i instruments. L'alimentaci?? el??ctrica queda garantida per dos panells solars de 14 m, amb una superf??cie total de 64 m??. En un dels costats del cub es troba l'antena parab??lica de 2,2 metres de di??metre, una antena orientable d'alt guany, mentre que al cant?? oposat es troba unida la Philae. El pes total en el llan??ament ??s de 3.000 kg aproximadament, dels quals 1.670 kg corresponen al propel??lent.^[2]

Els instruments cient??fics a bord de la sonda orbital s??n els seg??ents:

• ROSINA servir?? per a identificar ??toms, mol??cules i ions del vapor alliberat pel cometa, a trav??s d'espectr??metres de masses.
• BERENICE identificar?? la pres??ncia d'is??tops d'hidrogen, carboni, nitrogen i oxigen gr??cies a la combinaci?? d'un cromat??graf i un espectr??metre de masses.
• COSIMA identificar?? els materials rocallosos i granulars de la pols expulsada pel cometa amb un espectr??metre de masses.
• MIDAS examinar?? els grans de pols amb un gran detall amb l'ajuda d'un microscopi de forces at??miques.
• GIADA mesurar?? les velocitats i masses dels grans de pols amb t??cniques piezoel??ctriques.
• OSIRIS permetr?? cartografiar la superf??cie del cometa amb gran detall, a trav??s de c??meres d'alta resoluci??.
• ALICE analitzar?? i cartografiar?? els materials de la superf??cie i el vapor en la banda de l'ultraviolat.
• VIRTIS analitzar?? i cartografiar?? els materials de la superf??cie i vapor en la banda de l'infraroig.
• MIRO analitzar?? el vapor en la bande de microones i sondejar?? alguns cent??metres sota la superf??cie.
• CONSERT sondejar?? l'interior mitjan??ant senyals de r??dio en intercanvi amb la sonda de superf??cie Philae.

Per la seva banda, la sonda superficial Philae, amb un pes de 100 kg, duu els seg??ents instruments a bord:

• APXS ??s un espectr??metre de raigs X de protons alfa.
• SD?? ??s un dispositiu de mostreig.
• PTOLEMY ??s un analitzador de gas.
• CIVA/ROLIS prendr?? imatges amb c??meres panor??miques i un visualitzador del descens cap a la superf??cie.
• COSAC prendr?? mostres del cometa i les analitzar??.
• SESAME estudiar?? la superf??cie del cometa amb un sondeig el??ctric i ac??stic.
• MUPUS ??s un sensor multitasca per a diversos estudis de la superf??cie.
• ROMAP ??s un magnet??metre RoLand que estudiar?? el plasma.
• CONSERT sondejar?? l'interior mitjan??ant senyals de r??dio en intercanvi amb la sonda orbital Rosetta.

[edita] Resultats cient??fics

Malgrat que el programa cient??fic de la sonda no s'iniciar?? fins a la primera trobada amb l'asteroide (2867) ??teins el 2008, el 4 de juliol de 2005 es van activar els instruments de presa d'imatges de la Rosetta per observar el cometa 9P/Tempel durant el xoc amb la sonda d'impacte de la missi?? Deep Impact. Els resultats mostraren que la lluminositat del cometa s'havia incrementat cinc vegades en els 30 minuts posteriors a l'impacte i que es mantingu?? m??s o menys constant durant l'hora seg??ent.^[3]

[edita] Notes i refer??ncies