[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Riccardo Chailly - Viquipèdia

Riccardo Chailly

De Viquipèdia

Riccardo Chailly (IPA: [ʃɑ.i]) (Milà, 20 de febrer de 1953) és un director d'orquestra italià. Va iniciar la seua carrera com a director d'òpera i gradualment va ampliar el seu repertori vers la música simfònica.

[edita] Biografia

Chailly va nàixer al si d'una família musical. Va estudiar composició amb son pare, Luciano Chailly.[1] Va estudiar als conservatoris de Perugia i Milà. Posteriorment va estudiar direcció orquestral amb Franco Ferrara. De jove va tocar la bateria en una banda de rhythm-and-blues.[2]

Als vint anys va ser elegit com a director ajudant de Claudio Abbado a La Scala. Va debutar-hi l'any 1978 i aviat va ser reclamat pels millors teatres, fent aparicions a l'Òpera de l'Estat de Viena, el Metropolitan Opera, la Royal Opera House, Covent Garden, el Festival de Salzburg i l'Òpera de l'Estat de Baviera.

Entre 1982 i 1988 va ser Director Principal de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín i entre 1983 i 1986 Principal Director Invitat de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Entre 1986 i 1993 va dirigir el Teatro Comunale de Bolonya.

Va fer el seu debut amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam l'any 1985. Entre 1988 i 2004 va ser-ne el Director en cap, dedicant-s'hi a la interpretació del repertori simfònic tradicional, i especialment d'Anton Bruckner i Gustav Mahler, amb els quals l'orquestra havia guanyat notorietat, però també va ampliar el repertori amb música contemporània.[3] [4] Entre d'altres notables projectes, Chailly dirigí l'any 1995 el Festival Mahler en commemoració del centenari del primer concert de Mahler al Concertgebouw. També va dirigir òpera a Amsterdam, tant amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw en la gala-matinée anual de Nadal com amb De Nederlandse Opera, amb la qual va fer el seu comiat operístic d'Amsterdam amb una producció del Don Carlos de Giuseppe Verdi.[5] S'ha dit que Chailly decidí l'any 2002 deixar l'Orquestra Reial del Concertgebouw en ser-li oferida una pròrroga del contracte de només 2 anys, en lloc dels 5 anys que ell sol·licitava.[6]

L'any 1986, Chailly va debutar amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig al Festival de Salzburg. A l'agost de 2005 va traslladar-se a Leipzig com a Director Principal d'aquesta orquestra i Director Musical General de l'Òpera de Leipzig. El seu contracte el compromet inicialment fins l'any 2010.[7] Té un contracte discogràfic en exclusiva amb Decca, per a la qual ha enregistrat els cicles complets de les simfonies de Gustav Mahler i Anton Bruckner. Més recentment, amb l'Orquestra del Gewandhaus, ha realitzat enregistraments d'obres de Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i de les simfonies de Robert Schumann en la re-orquestració de Gustav Mahler.

Als Estats Units d'Amèrica, Chailly ha estat invitat a dirigir l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland i l'Orquestra de Filadèlfia. Ha enregistrat un àlbum amb obres de Dmitri Xostakòvitx amb l'Orquestra de Filadèlfia titulat Shostakovich: The Dance Album[8] i La consagració de la primavera d'Igor Stravinski amb l'Orquestra de Cleveland. No obstant, les seues aparicions americanes com a director invitat han estat rares durant anys.

[edita] Referències

  1. John O'Mahony. "Maestro in the fast lane", The Guardian, 9 de març de 2002. Revisat el 2007-08-13.
  2. Mark Swed. "Bringing a Touch Of Latin Sunniness To Amsterdam", New York Times, 30 September 1990. Revisat el 2007-10-14.
  3. Jessica Duchen. "Dutch courage", The Guardian, 17 Sep 1999. Revisat el 2007-08-13.
  4. Alex Ross. "An Unpredictable Maestro Jars a Staid Repertory", New York Times, 25 de febrer de 1996. Revisat el 2007-11-04.
  5. Andrew Clements. "review of De Nederlandse Oper production of Don Carlo", The Guardian, 9 de juny de 2004. Revisat el 2007-08-13.
  6. Hugh Canning. "On the upbeat", The Times, 15 Jan 2006. Revisat el 2007-08-13.
  7. John von Rhein, "Chailly a possibility for CSO? Wait and see". Chicago Tribune, 18 de febrer de 2007.
  8. David Patrick Stearns, "After all that, he'll take Leipzig". Philadelphia Inquirer, 1 de març de 2007.

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Lorin Maazel
Director principal, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin
1982-1989
Succeït per:
Vladimir Ashkenazy
Precedit per:
Bernard Haitink
Director principal, Orquestra Reial del Concertgebouw
1988–2004
Succeït per:
Mariss Jansons
Precedit per:
ningú
Director Musical, Orchestra Sinfonica di Milano Giuseppe Verdi
1999–2005
Succeït per:
vacant
Precedit per:
Herbert Blomstedt
Director Musical, Orquestra del Gewandhaus de Leipzig
2005–present
Succeït per:
--