Raimon Galí i Herrera
De Viquipèdia
Raimon Galí i Herrera (Barcelona 1917 - 2005) és un escriptor català, fill del pedagog Alexandre Galí i Coll, germà de Jordi Galí i Herrera i pare de Montserrat Galí i Boadella. Estudià filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Mèxic.
Durant la guerra civil espanyola fou oficial provisional de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya i lluità amb l'exèrcit de la República. El 1939 s'exilià a França, Cuba i finalment a s'establí a Ciutat de Mèxic, on estudià a l'Escola Nacional d'Antropologia i Història. Membre destacat de la Comunitat catalana de Mèxic, col·laborà en la revistes dels exiliats catalans Full Català i Quaderns de l'Exili. També es dedicà també a l'arqueologia, col·laborant amb Pere Bosch i Gimpera i publicà l'article La orientación de los monumentos de Tula.
El 1948 tornà a Catalunya i s'integrà en la resistència activa cultural;i fou un dels mentors del grup de joves anomenat CC (Catòlics Catalans), protagonistes del primer activisme antifranquista, i també de l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Com bona part dels nacionalistes catòlics catalans, era influït per Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, i com ells exhortà al voluntarisme, la disciplina i l'esperit de servei. Col·laborà esporàdicament en diaris i revistes, i participà en diverses edicions de la Universitat Catalana d'Estiu. El 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
- Senyals de camí (1963)
- Els camins de l'estimar (1981)
- Recalada (1984)
- Signe de contradicció col·lecció que comprèn:
- La Catalunya d'en Prat (1985)
- La Catalunya d’en Macià (2001)
- L'Avantguerra (2001)
- Aixecament i Revolta(1997)
- L'Exèrcit de Catalunya (1991)
- El X Cos d’ Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994)
- L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996)
- El brancatge dins el recull Jordi Pujol, un polític per a un poble (1984).
- Memòries (2004)
