Psychotria ipecacuanha

De Viquip??dia

Ipecacuanha
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Rubiales Fam??lia: Rubiaceae G??nere: 'Cephaelis' Esp??cie: ''C. ipecacuanha''
Nom binomial
Cephaelis ipecacuanha
Sin??nims
Callicocca ipecacuanha Brot. Carapichea ipecacuanha (Brot.) L.Andersson Cephaelis acuminata H.Karst Cephaelis ipecacuanha (Brot.) A.Rich. Evea ipecacuanha (Brot.) W.Wight Ipecacuanha fusca Raf. Ipecacuanha officinalis Arruda Ipecacuanha preta Arruda Uragoga acuminata (H.Karst) Farw. Uragoga granatensis Baill. Uragoga ipecacuanha (Brot.) Baill. [1]

El terme ipecacuanha deriva de pecaogoene de la llengua india tupi que vol dir planta vomitiva. La planta s???utilitzava abans del descobriment d'Am??rica amb acci?? antidisent??rica, expectorant i antihemorro??dal. Tamb?? rep el nom de ipeca, ipecacuana o anellada menor.

Taula de continguts 1 Ecologia 2 Descripci?? 3 Farmacologia 4 Observacions 5 Bibliografia

[edita] Ecologia

Cephaelis ipecacuanha pertany a la fam??lia de les rubi??cies, ??s t??pica de la selva tropical de Brasil i Bol??via, actualment es cultiva en la zona oriental de l?????ndia degut als principis actius de les arrels quan la planta floreix.

[edita] Descripci??

La ipecacuana ??s una planta herb??cia petita, d'uns 40 cm d'al??ada, amb una arrel perenne i axonomorfa de 10 cm de llarg, que descendeix obliquament fins al s??l, pot tenir nusos, ser simple o dividida en poques branques, de color marr??-groguenc quan ??s fresca i molt m??s fosca quan ??s dessecada. La tija ,grisa per la base i verda per la part superior, mesura 60-80 cm d'al??ada. Les fulles s??n escasses, no s'observen mes de 6, tenen forma oblongas-ovalades, el???l??ptiques, agudes i velloses d'uns 8-10 cm de llarg i 4 d'amplada; les superiors s??n oposades i les de la base alternes. La planta presenta pec??ols curts que s'orienten cap al s??l. Les flors estan agrupades en pseudocapitols hemisf??rics d???1 a 2 cm de di??metre, s??n petites, amb la corol???la blanca i tenen forma d??? embut. El fru??t pot ser ba??a, drupa, esquizocarp o c??psula de forma ovalada de la mida d'una mongeta, de color p??rpura al principi i violat fosc posteriorment; cont?? dues cel???les a l'interior i diverses llavors.

[edita] Farmacologia

L'arrel d'ipecacuana ??s la droga vegetal que es recol???lecta quan la planta floreix i ??s on trobem els alcaloides en una proporci?? de 2-3% com a principis actius.

• Emetina: 60-70%
• Cefelina: 6-50%
• Psicotrina: 2%

Tamb?? trobem subst??ncies qu??micament similars com l'emetamina, ipecamina, emetoidina que per processos de metilaci??, deshidrogenaci?? o reducci?? s??n precursors dels alcaloides principals.

A m??s, cont?? ??cid ipecacu??nic amb estructura gluc??dica, ipacacuanina que ??s un gluc??sid cristal???litzable, ipec??sid, vitamina C, ??cid m??lic i c??tric, resines, saponines, colina, ??cids org??nics, magnesi, silici i un 40% de mid??.

La ipecacuana ??s emprada com a fluidificador de les secrecions (expectorant), sudor??fic i, amb menor freq????ncia, com vomitiu (em??tic); aquests efectes depenen essencialment de la dosis utilitzada.

• Expectorant: a dosis baixes estimula la secreci?? bronquial degut a un lleu efecte irritant sobre les mucoses. Aquest efecte ve acompanyat per la hipersecreci?? mucosa, tant bronquial, com salivar, intestinal o sudoral.
• Em??tic: els alcaloides responsables de la seva activitat vomitiva s??n essencialment emetina i cefelina; aquest efecte sembla tenir el seu origen en el centre del v??mit cerebral, predecit de n??usees, per aquesta ra?? no s'usa la ipecacuana en cassos d???urg??ncia vital.
• Acci?? antiamebiana i antibi??tica: la emetina ??s un potent amebicida i bacteriost??tic
• Acci?? antihelm??ntica: degut a la conjunci?? de l'activitat vomitiva i antibiotic-parasiticida la ipecacuana s'ha utilitzat en el tractament de parasits intestinals com anquilostomes, tricoc??fals i, incl??s, echinococcus.

Aquesta planta pot ocasionar un cert grau de toxicitat produint dolors c??lics intestinals, diarrea sanguinolenta i pot arribar a produir coma i mort per col???lapse cardiorespiratori. L'emetina tamb?? pot ser t??xica per l'home induint ar??tmies, hipotensi?? arterial i debilitat muscular. L'eliminaci?? urin??ria de la mol??cula ??s lenta (60 dies).

Preparacions d'arrel d'ipecacuana:

• Pols: com expectorant s??n 10-100 mg per dosis i tres vegades al dia, per aconseguir una acci?? em??tica 0.5-1 g cada 15 minuts sense sobrepassar els 2 g.
• Extracte fluid: 1-5 gotes com expectorant, com a em??tic de 50-100 gotes.
• Extracte tou hidroalcoh??lic: 3-20 mg com expectorant, 200-700 mg com a em??tic.
• Tintura: 0.2-1 g com expectorant, 5-15 g em??tic.
• Xarop expectorant: 2 g d'extracte fluid d'ipecacuana, 10 g d'extracte fluid de sen, 3 g d'extracte fluid de farigola, 13 g d'extracte fluid d'amapola, 1 g d'extracte fluid de taronger amarg i 260 g de xarop simple. Es pren a cullerades.

[edita] Observacions

Respecte el cultiu d??? ipecacuana es pot multiplicar per dues vies: Per llavors o pels ??rgans vegetatius.

• Les llavors es recol???lecten de la vegetaci?? silvestre, pr??viament seran rentades i assecades per ser sembrades durant la tardor en vivers. No es convenient guardar molt temps aquetes llavors perqu?? perden poder germinatiu. El temps entre sembra-germinaci??-floraci?? ??s d???uns 3-4 mesos.
• Els ??rgans vegetatius emprats s??n talls de les arrels o rizomes. Es col???loquen en planters ben protegits a l???ombra i on al terra a estat remogut fins una profunditat de 20 cm aproximadament. Es deixen aquets talls als planters i es reguen totes les vegades necess??ries fins que comencin a desenvolupar-se les fulles i les arrels al cap de 3 a 6 mesos.

Els assajos es realitzen sobretot per CCF d???un extracte clorof??rmic obtingut en un medi amoniacal. El cromatograma s???examina a la llum ultraviolada despr??s de la seva polvoritzaci?? amb una dissoluci?? clorof??rmica de iode i escalfant a 60 ??C: l???apreciaci?? de la intensitat de la banda de floresc??ncia blau clar degut a cefelina permet distingir les dues especies de cephaelis.

La valoraci?? ??s cl??ssica: extracci?? dels alcaloides (??ter et??lic) posterior a la alcalinitzaci?? (hidr??xid d???amoni), evaporaci?? del dissolvent, redissoluci?? del residu en exc??s d?????cid clorh??dric titulat i valoraci?? del exc??s amb una dissoluci?? de hidr??xid s??dic titulat. La droga deu contenir com a m??nim 2% d???alcaloides expressats en emetina.

[edita] Bibliografia

• FONT i QUER, P. : Diccionario de Bot??nica, ediciones Pen??nsula, 2000 ( 1a edici??: ed. Labor, 1953)
• de BOL??S, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pa??sos Catalans, 1a reimpressi??. Ed. P??rtic-Natura, 2000
• WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci?? de l'alemany del 1981)
• Diversos autors: Flora Ib??rica: plantas vasculares de la Pen??nsula Ib??rica e Islas Baleares. Real Jard??n Bot??nico, C.S.I.C., 1993
• CR??T??, P.: Pr??cis de Botanique, Tome II: Syst??matique des Angiospermes. 10 edici??. Masson et Cie. ??diteurs, 1965.
• "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal
• "El Diosc??rides Renovado". P??o Font Quer. Editorial Labor
• "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paid??s
• "Plantas que Curan". Jean de Sill??. Ediciones Cedel
• "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Vol??k (1997)
• "Gu??a de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980)
• "Manuel de identificaci??n de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998)
• "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Gen??ve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977)
• "Gu??a familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996)
• "Fitoterapia: Vadem??cum de prescripci??n de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociaci??n Espa??ola de M??dicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmac??uticos de Vizcaya (1999)
• "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961)