Protocol de transferència d'hipertext
De Viquipèdia
| Capa | Protocols |
| Aplicació | HTTP, FTP, TFTP, SMTP, POP3, IMAP, DNS, IRC, SSH, Telnet, TLS i SSL, NFS, NNTP, NTP, SMB/CIFS, SNMP, Gopher, RTP, RTCP, SOAP, SIP |
| Transport | TCP, UDP, SCTP, SPX, NetBIOS |
| Xarxa | IP (IPv4, IPv5, IPv6), ICMP, IGMP, AppleTalk, ARP, IPX, NetBEUI, X.25 |
| Enllaç de dades | ATM, Ethernet, Frame Relay, HDLC, PPP, Token Ring, Wi-Fi |
| Física | Cable coaxial, Cable de fibra òptica, Cable de parells trenats, Microones, Ràdio, RS-232 |
| * segons el model TCP/IP | |
| edita | |
El protocol de transferència d'hipertext o HTTP (HyperText Transfer Protocol) estableix el protocol per a l'intercanvi de documents d'hipertext i multimèdia al web. Apareix el 1990 amb la versió referida com a HTTP/0.9 com un protocol pensat per a la transferència simple de dades a través d'Internet. No és fins a la versió referida com a HTTP/1.0 quan els missatges transferits són enviats en format MIME, el que implica l'enviament de metainformació conjuntament amb les dades transferides així com la capacitat de precisar el propòsit de les consultes (requests en anglès) entre el client i el servidor.
La versió actual d'HTTP és la 1.1 i està especificada en el document RFC-2616.
HTTP disposa d'una variant xifrada mitjançant SSL anomenada HTTPS.
[edita] Funcionament general
HTTP segueix un model client-servidor on el client (generalment un navegador) inicia la petició d'informació establint una connexió TCP/IP al port 80 d'una màquina remota. El servidor espera una petició (consulta o request) amb el mètode i la versió del protocol utilitzat: p.ex. "GET / HTTP/1.1". A continuació, mitjançant una semàntica específica, s'envien una sèrie de capçaleres amb extensions MIME que donen metainformació sobre el tipus de document multimèdia demanat, estat de connexió, etc. a un recurs d'Internet, la referència al qual es fa mitjançant les URI (Universal Resource Identifier), com a lloc mitjançant URL (Universal Resource Locator) o com a nom mitjançant URN (Universal Resource Name).
La resposta del servidor és un Acknowledge seguit del fitxer demanat, un missatge d'error, etc. El mètode GET és el més comú i permet fer lectures de pàgines, però també existeixen POST, PUT, etc.
La connexió establerta és tancada al finalitzar la transferència i la informació no és emmagatzemada enlloc. Aquesta característica ha fet proliferar l'ús de Cookies com a sistema per guardar paquets d'informació útils sobre cada usuari i així fer possible que el servidor el reconegui en quan torni a fer-li una consulta.
[edita] Mètodes
Mètodes segons l'especificació RFC 2616 que correspon a HTTP/1.1
- GET
- PUT
- POST
- HEAD
- DELETE
- OPTIONS
- TRACE
- CONNECT
