Hipertext

De Viquip??dia

L???hipertext ??s un sistema d'organitzaci?? de la informaci?? basat en la possibilitat de moure???s per dins d'un text i cap a textos diferents per mitj?? de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en qu?? va iniciar un ambici??s projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb m??ltiples connexions entre els documents. ??s un dels conceptes clau d'Internet.

En computaci??, hipertext ??s un paradigma en la interf??cie de l'usuari, que t?? com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definici?? de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol??licitat" (branch or perform on request). La forma m??s habitual d'hipertext en documents ??s la d'hipervincle o refer??ncies encreuades autom??tiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enlla??at en un curt per??ode de temps. Una altra forma d'hipertext ??s el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que all?? que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indue??x al text a qu?? canvie de grand??ria per graus.

L'hipertext ??s una de les formes de la hiperm??dia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un m??dia.

[edita] Hipertext com a document amb hiperenlla??os

A partir de la definici?? original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seq????ncial o multiseq??encial.

Un hipertext consta dels elements seg??ents: nodes o seccions, enlla??os o hipervincles i ancoratges. Els nodes s??n les parts de l'hipertext que contenen informaci?? accessible per a l'usuari. Els enlla??os s??n les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seq??encial o no seq??encial pels nodes del document. Els ancoratges s??n els punts d'activaci?? dels enlla??os.

Els hipertexts poden contindre altres elements, per?? els tres anteriors s??n els components m??nims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i ??ndexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressi?? dels hipertexts s??n les p??gines web navegables.

[edita] Or??gens

La paraula d'hipertext ??s origin??ria de Ted Nelson en l'article No more teachers's dirty looks referint-se a un sistema en qu?? els arxius de text, veu, imatges i v??deo pogueren interactuar amb els lectors. No obstant, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un n??mero de juliol de 1945 en l'edici?? de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat m??quines de processament d'informaci?? mec??nicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosi?? de la informaci??.

L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que poguera implementar les nocions d'hiperm??dia i hipertext. En els anys vuitanta, despr??s que comen??aren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llan??ar el sistema de guia i enlla?? per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard ^[1]. revista

[edita] Literatura hipertextual

A partir de l'hipertext han aparegut noves formes de discurs. L'anomenada literatura hipertextual suposa una ficci?? que no avan??a linialment, sin?? que enlla??a diverses p??gines web mitjan??ant enlla??os de manera que el lector escull el cam?? per on discorre la hist??ria.

La literatura hipertextual altera la relaci?? tradicional entre trama i hist??ria, ja que una mateixa hist??ria pot contenir diverses trames, algunes planejades per l'autor i d'altres creades en el moment de la lectura. Per mantenir la coher??ncia cal comptar amb la mem??ria del receptor i amb fragments que se sostinguin amb m??s independ??ncia.

Si b?? ??s pr??pia d'Internet, hi ha narracions tradicionals que pertanyen a aquest grup, com Rayuela de Julio Cort??zar, per exemple, o les novel??les juvenils amb diversos finals, antecedents dels jocs de rol. La literatura hipertextual tendeix a la seq????ncia, a la fragmentaci??, prosseguint el cam?? de la literatura post-moderna, que ja dinamitava els l??mits cl??ssics del discurs. Aix??, els jocs tipogr??fics avantguardistes, le novel??les sense argument o les diferents versions d'un esdeveniment es poden considerar antecedents directes de la literatura hipertextual, potenciada per la t??cnica.