Domain Name System
De Viquip??dia
Capa | Protocols |
Aplicaci?? | HTTP, FTP, TFTP, SMTP, POP3, IMAP, DNS, IRC, SSH, Telnet, TLS i SSL, NFS, NNTP, NTP, SMB/CIFS, SNMP, Gopher, RTP, RTCP, SOAP, SIP |
Transport | TCP, UDP, SCTP, SPX, NetBIOS |
Xarxa | IP (IPv4, IPv5, IPv6), ICMP, IGMP, AppleTalk, ARP, IPX, NetBEUI, X.25 |
Enlla?? de dades | ATM, Ethernet, Frame Relay, HDLC, PPP, Token Ring, Wi-Fi |
F??sica | Cable coaxial, Cable de fibra ??ptica, Cable de parells trenats, Microones, R??dio, RS-232 |
* segons el model TCP/IP | |
edita |
El Domain Name System o DNS (en catal?? sistema de noms de domini) ??s una xarxa global de servidors que tradueix noms de nodes a IPs. Per exemple, el servidor de la Viquip??dia t?? l'adre??a IP 207.142.131.203, per?? amb DNS, es pot utilitzar l'adre??a ca.wikipedia.org en comptes d'haver de recordar-se d'aquests n??meros.
El DNS ofereix un servei vital a Internet i sense ell la navegaci?? seria molt complicada (per no dir impossible), ja que les xarxes treballen amb IP per realitzar tasques com l'adre??ament o l'encaminament, mentre que per als humans ??s molt m??s senzill treballar amb noms, com els que posem a les URL o a les adreces de correu electr??nic.
[edita] Implementaci?? inicial
Va ser dissenyat inicialment per Paul Mockapetris al 1984 per amainar els problemes d'escalatge que suposava l'??s d'adreces IP (dif??cils de memoritzar i associar al seu contingut). En una primera aproximaci?? el DNS consistia en un sol arxiu, conegut com taula de host, que era mantingut per l'Stanford Research Institute's Network Information Center (SRI-NIC). El sistema era for??a simple: quan alg?? registrava un domini s'afegia a la taula i els administradors dels sistemes havien d'actualitzar la seva versi?? de la taula via FTP.
??bviament aquest sistema va quedar obsolet un cop la xarxa va comen??ar a cr??ixer ja que, tot i acomplir els seus objectius, distava molt de ser un m??tode eficient de distribuci?? a m??s de tenir un elevat cost de manteniment. Sense una bona infraestructura pel DNS l'accessibilitat d'Internet quedava for??a minvada, aix?? que Mockapetris i alguns col??legues van comen??ar a treballar en el sistema actual.
[edita] Implementaci?? actual
La nova implementaci?? del DNS es va pensar ja sobre la natura de la pr??pia Internet, cosa que li ha perm??s mantenir-se fins el dia d'avui: Un sistema de bases de dades distribu??des, interconnectades, del que cap organitzaci?? en solitari n'??s directament responsable. Donada la seva arquitectura, DNS est?? preparat per un creixement pr??cticament il??limitat. Abans d'analitzar-la cal familiaritzar-se amb el domain name space. Aquesta estructura descriu un arbre de dominis, permetent diferents dominis dins un mateix.
Un servidor DNS es simplement un ordinador corrent programari DNS. Donat que la gran majoria de servidors s??n UNIX el programari m??s est??s es BIND, tot i que hi ha d'altres grans opcions per aquesta i d'altres plataformes (incloses PC i Mac).
El programari DNS est?? compost normalment de dues grans parts. Per una banda el servidor de noms, que no deixa de ser una taula que permet fer conversions nom-IP. Per una altra el ???resolver???, que s'encarrega de llan??ar peticions a altres servidors de noms en cas de disposar de la resposta en el propi. Veiem el funcionament amb una mica m??s de detall:
Quan escrius una URL el navegador envia una petici?? al servidor DNS m??s proper. Si aquest ha resolt alguna petici?? anteriorment referent a aquest mateix domini (dintre d'un per??ode de temps definit per l'administrador, a fi d'evitar que les adreces caduquin) localitza l'IP corresponent a la seva cache i l'envia al navegador. Si el servidor no pot respondre a la petici?? consulta al servidor immediatament superior a ell segons l'arbre del domain server space. En cas de que aquest tampoc ho s??piga repetir?? el procediment. I aix?? fins arribar a solucionar l'adre??a en q??esti?? (quan un servidor pot respondre sense consultar-ne un altre se'n diu Servidor Autoritzat).
[edita] Problemes amb el DNS
Tot aquest proc??s hauria de trigar d??cimes de segons (i normalment ho fa), per?? en algunes ocasions pot trigar fins i tot m??s de 15 segons. Aix?? pot provocar que un domini existent respongui com un no existent si el navegador es cansa d'esperar una resposta. Tot i aix??, donada l'arquitectura del DNS reenviant la petici?? ??s molt possible que rebem contestaci??, doncs algun servidor entremig pot haver rebut la resposta a temps. En cas de la caiguda d'un servidor DNS totes les adreces de les que era Servidor Autoritzat passarien a no respondre donant la sensaci?? d'estar desconnectat, quan en realitat estan plenament operatives.